Benet i Jornet i la renovació del teatre català

Benet i Jornet: hereu de la renovació teatral

Benet i Jornet: és l'hereu directe de la renovació teatral iniciada a Barcelona als anys seixanta, que incorporava corrents europeus contemporanis com el teatre de l'absurd o el teatre èpic de Bertolt Brecht. El teatre de Brecht se centra en la denúncia social i obliga el públic a prendre consciència històrica. L'obra pot incloure elements com música, coreografia, cartells explicatius o mim, adreçats a fer que el públic no s'identifiqui amb els personatges, sinó que s'hi situï i reflexioni. Les obres de Benet segueixen una estètica realista amb diferents matisos. N'hi ha de més influïdes per Brecht, com Berenàveu a les fosques, que, muntada a base de fets històrics i autobiogràfics, és una reflexió sobre la falta de memòria històrica. D'altres són més simbolistes i poètiques, com La revolta de les bruixes, on sis netejadores treballen en una oficina on només hi ha un vigilant i se situen en una complicada superposició de plànols que simbolitza les relacions entre els personatges. Benet i Jornet hi destaca tant per la qualitat de les seves obres com per l'extensió i la varietat, ja que també ha realitzat guions per a sèries de televisió i per a teatre infantil, tots amb un èxit de públic continuat durant més de cinquanta anys. Per la seva banda, els guions per a serials televisius són realistes en el sentit més tradicional, més propers al quadre de costums, però generen sempre una intensitat dramàtica i uns retrats socials tan vius que els han convertit invariablement en grans èxits d'audiència.

Característiques de l'escriptura teatral actual

A començament dels anys setanta aparegueren nombrosos grups de teatre independents. Solien crear els muntatges de forma col·lectiva, distanciant-se de la peça teatral plantejada segons les estructures formals pròpies de la tradició occidental. Havent canviat el concepte de text dramàtic, ja no era l'escriptor qui elaborava aïlladament un text literari que després s'escenificava: el conjunt del grup s'involucrava en la creació de l'espectacle i en el procés de producció. Els autors s'han implicat més en el procés d'elaboració dels muntatges; això ha comportat una transformació de l'escriptura teatral i s'han posat en qüestió procediments abans inqüestionables com el diàleg, les coordenades temporals i espacials, el conflicte dramàtic i la noció de personatge. La simbiosi entre autor i director ha propiciat que, en la dramatúrgia actual, hi hagi autors que no s'han quedat en la faceta purament textual, sinó que també dirigeixen.

En l'escriptura actual de textos teatrals podem observar les tendències següents:

1. Analitza la realitat a través de la ironia i l'humor.
2. Empra estratègies de discurs en què el diàleg es fragmenta.
3. Hi ha autors dramàtics que s'aproximen a la realitat i s'interessen pels problemes del nostre temps.
4. La via comercial es decanta per una comèdia fàcil, lleugera i ben construïda.
5. Tenim el «teatre de la irritació», que consisteix a increpar el públic i incomodar-lo, a fi de provocar-hi alguna reacció.