Benet i Jornet i Fuster: Teatre, TV i Assaig

Josep Maria Benet i Jornet: Teatre i TV

El teatre de Benet i Jornet, d'inspiració realista, es basa, sovint, en tècniques d'origen literari. Benet i Jornet tracta la problemàtica d'aquella generació que va viure la postguerra i les seves limitacions. Denuncia l'actitud d'aquells que, un cop van aconseguir el benestar econòmic i una posició, s'oblidaren de les penúries que havien passat.

Entre les seves obres teatrals podem destacar:

• La desaparició de Wendy
• Testament
• etc.

Sèries de Televisió de Benet i Jornet

Però si avui dia és conegut és sobretot per la seva tasca de guionista, per ser el creador de sèries televisives en català de gran audiència:

• Poble Nou
• Ventdelplà
• El cor de la ciutat

Poble Nou fou la primera telenovel·la en català i tot un fenomen social digne d'estudi. La base eren dos temes clàssics:

• el canvi de fortuna d'una família
• la contraposició entre el vell i el nou

L'acció se situava a Barcelona, que esdevenia així símbol de tot Catalunya. L'argument se centrava al voltant d'una família tradicional, els Aiguadé, la vida dels quals canviava quan a la mare li tocava la loteria. El completaven altres històries perifèriques. La història, molt catalana, havia de contribuir a la integració social, a més de ser un vehicle clau per a la normalització lingüística. En la sèrie s'intentaven transmetre valors tolerants a través de la història dels personatges.

Joan Fuster: Assaig i Identitat Valenciana

Joan Fuster és, com a assagista, un dels més destacats en la literatura catalana del segle XX. Fou un intel·lectual compromès amb els més pobres i amb la recerca de la identitat valenciana vinculada a tots els territoris de parla catalana. Va escriure assaig humanístic, sociopolític i d'història cultural. El seu estil és fresc, carregat de fórmules col·loquials.

L'assaig fou especialment perseguit durant els primers anys de la postguerra, ja que era considerat perillós per la seva forta càrrega ideològica. Fuster hagué de vèncer moltes adversitats: censura, falta de mitjans...

Obres Humanístiques de Fuster

Entre les obres de caràcter humanístic de Fuster cal destacar:

• El descrèdit de la realitat (1955), una reflexió sobre la capacitat creadora de l'home
• Diccionari per a ociosos (1964)
• L'home mesura de totes les coses (1967), que tracten de la crisi de l'home contemporani i de les diverses manifestacions artístiques.

Assaigs Sociopolítics de Fuster

Els textos sociopolítics són els més polèmics i influents, i provoquen tant adhesions com enfrontaments en una època en què ja s'entreveia la fi del règim:

• Qüestió de noms (1962), on s'analitza la polèmica pel nom de la llengua que afebleix la consciència nacional dels valencians.
• Nosaltres els valencians (1962) és una reflexió profunda sobre el passat i el present dels valencians.

Fuster planteja la presa de consciència nacional dels valencians com a fet indispensable per a la construcció del nostre futur.