Estat de Benestar: Orígens, Models i Evolució a Espanya

L'Estat de Benestar no soluciona tots els problemes ni implica la desaparició dels problemes socials, però sí que pot generar una desigualtat entre el nord i el sud. Actualment, la globalització ens porta empobriment.

Orígens de l'Estat de Benestar

• Implica l'abandonament de teories econòmiques liberals.
• Va aparèixer a l'Europa occidental a partir de la 2a Guerra Mundial.
• Les primeres intervencions van ser als EUA als anys 30 per afrontar la Gran Depressió de la Crisi del 29.
• Va utilitzar-se per allunyar el comunisme.

Teories sobre l'Aparició

• 1a Teoria: Com a producte de la pressió social com a resposta a greus problemes socials i econòmics d'Europa i EUA, en què segueix un principi de solidaritat.
• 2a Teoria: Com a producte del desenvolupament capitalista que necessita pau social i creixement, ja que havia entrat en una situació crítica i l'Estat obria noves expectatives com a creació de llocs de treball.

Configuració i Eixos Clau

L'Estat de Benestar s'enfronta als problemes de la implantació i desenvolupament de la societat industrial: reducció de l'explotació, etc. L'Estat ofereix serveis bàsics com la sanitat i l'educació.

V. Navarro sintetitza l'actuació de l'Estat de Benestar en 3 eixos:

• 1r Eix: Alliberament dels ciutadans de dificultats derivades de la vida (ajudes econòmiques).
• 2n Eix: Assegurar uns ingressos econòmics mínims per a la població (plans de jubilació).
• 3r Eix: Oferir uns serveis de manera qualitativa i per a tothom (sanitat).

Models d'Estat de Benestar (Esping-Andersen)

Segons Esping-Andersen, hi ha 3 models principals:

• 1r Model Liberal

  • Exemple: EUA.
  • Sanitat privada.
  • Intervenció de l'Estat limitada.
  • Objectiu secundari: redistribuir la riquesa.
  • Programes socials només per als més pobres.
  • Subsidis d'atur escassos.
  • El mercat laboral està desregulat.

  Resultat del 1r Model:

  • Nivells alts de desigualtat.
  • Escassa mobilitat social.
  • Natalitat més elevada.
  • No hi ha serveis públics universals.
  • Ser pobre aquí és molt pitjor que en altres llocs.

• 2n Model Cristià Demòcrata

  • Exemple: Alemanya.
  • Intervenció de l'Estat limitada.
  • Subsidi d'atur en relació amb el que hagis treballat abans.
  • El subsidi d'atur no té gran qualitat (comparat amb altres models).

  Resultat del 2n Model:

  • Societats igualitàries (en comparació amb el model liberal).
  • Nivells de mobilitat social baixos.
  • Elevades taxes d'atur.
  • Nivells de natalitat varien.

• 3r Model Socialdemòcrata

  • Exemple: Suècia.
  • L'Estat intervé amb força a l'economia.
  • Vol igualtat d'oportunitats.
  • Els programes socials cobreixen tota la població.
  • Els serveis públics són excel·lents.
  • La natalitat és elevada.

  Resultat del 3r Model:

  • Societats igualitàries.
  • Alts nivells de mobilitat social.
  • Baixos nivells de pobresa.
  • Alta integració en la globalització.
  • Envejables nivells de competitivitat industrial.

Institucions Financeres Internacionals

• FMI: Fons Monetari Internacional, creat el 1944.
• BM: Banc Mundial, creat el 1944.
• BCE: Banc Central Europeu.
• IFI: Institut Financer Internacional.

L'Estat de Benestar a Espanya: Crisi i Transició

Model Franquista

• El punt de partida és la Llei de Bases de la Seguretat Social de 1963.

Model Corporativista

• Es caracteritza perquè el cap de família marca el tipus de prestació; el sistema és jerarquitzat.
• Els serveis socials queden sense desenvolupar i són assumits per les dones.
• Les institucions benèfiques compleixen tot el que l'Estat no fa.

Diferència entre Model Franquista i Corporativista

• El model franquista tenia més despesa pública, mentre que el model corporativista tenia més nivells de prestació.

La Transició

• Augmenta la despesa pública.
• Es consolida l'Estat de Benestar a nivell polític i constitucional, garantint el dret de tots els ciutadans a la protecció social.
• El finançament prové de les cotitzacions de treballadors i empresaris.
• A la dècada dels 80, hi ha un desig d'imitar les prestacions europees.
• El sistema de la Seguretat Social no garanteix com es rebran els plans de pensions.

Polítiques Socialistes (1982-1996)

Van estar guiades per dues idees fonamentals però contradictòries:

1. Volien controlar els ajuts i la política monetària, imposat per la UE per a l'entrada.
2. La necessitat del govern socialista de millorar la demanda social dels ciutadans.

Canvis a la 2a Dècada dels 80

• Universalització de la sanitat (per a tothom).
• 1989: Rendes mínimes de suport.
• 1990: Pensions no contributives.
• Sistema de protecció social més ampli.