Estat de Benestar: Origen, Crisi dels 70 i Reptes de la Globalització

Quines societats passades i actuals no són estats del benestar?

L'Estat del Benestar es va generalitzar fonamentalment en el nucli dels països desenvolupats europeus i es va convertir en un dels pilars del gran creixement que va tenir lloc a la postguerra. Aquest Estat del Benestar era nacional, atès que funcionava amb polítiques dins de cada Estat-Nació que es basaven, a més, en el contracte social capital/treball, que assegurava a cada graó de la nació un creixement dels sous paral·lel al de la productivitat.

L'Edat d'Or del Creixement (1950-1973)

El creixement econòmic assumit i el millor repartiment dels beneficis que es van aconseguir del creixement van ser les característiques del capitalisme avançat de l'Edat d'Or del creixement (1950-1973). Es va avançar en l’erradicació de la pobresa, es va aconseguir una millor repartició de la renda i van créixer les oportunitats de disposar de més oportunitats i capacitats per a gran part de la població.

El Gir Cap al Monetarisme i el Rebuig Keynesià

Quan els economistes occidentals van comprovar que l'economia no reaccionava d'una manera adequada davant les recomanacions clàssiques de la política fiscal i monetària keynesiana, van girar la mirada cap a un altre paradigma econòmic. Es va produir un acostament progressiu cap als principis liberals i monetaristes defensats per Hayek i Friedman.

Crítiques al Protagonisme Estatal

Aquests principis econòmics tractaven de posar de manifest que els problemes de les economies occidentals desenvolupades eren fonamentalment causats per l'excés de protagonisme de l'Estat en l'economia i la rigidesa que s'havia generat. Es tractava de donar al mercat la primacia que es considerava que havia perdut per l'existència de l'economia mixta.

L'Arribada dels Governs Conservadors (Anys 80)

La posada en marxa d'aquestes idees es va produir en els anys 80 amb l'arribada al poder dels governs conservadors del Regne Unit i els Estats Units. Aquests rebutjaven el consens que s'havia assumit en la postguerra sobre l'economia mixta i l'Estat de Benestar. Es van fer molts esforços per eliminar-lo o reduir-lo, però no es va aconseguir. En el Regne Unit i els Estats Units, les polítiques de Benestar van patir importants retallades.

Les bases de l'Estat de Benestar segueixen intactes, tot i que es van produir deterioraments en les prestacions socials. Aquest suport va dependre molt de l'opinió pública i les societats occidentals en el seu conjunt per la permanència dels serveis socials de titularitat pública i amb caràcter universal. No obstant això, encara que l'Estat de Benestar hagi sobreviscut a les envestides tan fortes dels anys 80 i que en els anys 90 hagi suposat un declivi de les polítiques monetaristes, d'aquí no es pot deduir que es trobi fora de perill.

Factors de Qüestionament de l'Estat de Benestar

L'Estat de Benestar no es troba qüestionat únicament per raons ideològiques, sinó que també respon a raons materials.

La Crisi dels Anys 70 i el Canvi de Paradigma

L'aparició de la estagflació en els anys 70 i el fet cada vegada més evident que no són controlables cap de les dues variables de les solucions keynesianes influirà decisivament en el canvi de paradigma econòmic: des del keynesianisme (Estat de Benestar) cap al monetarisme i contra el paper actiu de l'Estat en l'economia. No és l'Estat del Benestar i la política econòmica keynesiana les causants de la crisi, sinó que és la crisi que s'inicia en els anys 70, a més de la pèrdua d'influència del moviment obrer tradicional que s'ha donat, entre altres coses, pels grans canvis i modificacions que es donen en l'estructura de producció i dels serveis, així com els processos de mundialització/globalització que debiliten els Estats-nació i, amb això, unes polítiques que tenien una base nacional. La burgesia es troba més segura que mai i es reforcen les ideologies més defensores del mercat. La política més bel·ligerant contra els drets socials va ser la duta a terme per Margaret Thatcher al Regne Unit, més d'acord amb la realitzada als Estats Units i menys amb la qual s'ha donat en altres països de la Unió Europea (aquests, en general, han mantingut millor els seus sistemes de benestar).

Tendències Actuals i la Lluita contra la Desigualtat

Les tendències actuals de l'economia mundial estan reforçant la polaritat i el creixement de la desigualtat a l'interior dels països desenvolupats. Això coexisteix amb l’augment de la concentració de poder econòmic i financer, que concentra la riquesa en mans molt reduïdes de persones i de grans grups empresarials. La defensa de l'Estat de Benestar en societats riques vol dir que s'ha d'aconseguir la seva reforma perquè sigui més eficaç en el seu funcionament, fet que necessita una participació democràtica de tots els ciutadans en les decisions. Els països desenvolupats produeixen suficients béns i serveis per satisfer les necessitats de la població; el problema és trobar instruments per aconseguir un repartiment dels béns equitatiu. Cal contemplar la generalització dels drets socials a escala mundial. Si una cosa caracteritza el món actual és la desigualtat internacional.