Estat de benestar: què és, funcions i tipus (models d'Esping‑Andersen)

Què és l'Estat de benestar i tipus?

Què és l'Estat de benestar? Sistema econòmic en el qual l'Estat assumeix la responsabilitat i la prestació d'un gran nombre de serveis, com l'educació o la sanitat, de forma poc discriminatòria i sense cost per al destinatari directe d'aquests serveis. El servei és realitzat per funcionaris de l'Estat i el seu cost es cobreix amb els pressupostos generals de l'Estat.

Es refereix, doncs, al desenvolupament de quatre grans àrees o fronts de l'acció de govern:

• Transferència de diners als habitants de la nació a través, per exemple, de subsidis a la vellesa o a l'atur.
• Protecció sanitària, a través d'un sistema universal i gratuït d'atenció de la salut.
• Serveis per garantir l'educació de tots els habitants que vulguin accedir al coneixement.
• Provisió d'habitatge digne, ocupació i serveis assistencials.

L'Estat ha d'intervenir en l'economia per garantir altes taxes d'ocupació estable, combatent l'atur, un element fonamental del benestar econòmic i de la integració social. Així mateix, ha de construir xarxes de protecció per als ciutadans i famílies que es trobin en situació d'atur. Igualment, l'Estat ha de garantir a tots els ciutadans un conjunt de béns que, en l'àmbit de la hisenda pública, reben la denominació de béns socials o preferents.

Es tracta d'una sèrie de serveis socials universals que cobreixen bona part de les necessitats bàsiques dels ciutadans. La universalitat vol dir que estan dirigits a tots els grups de renda; s'hi accedeix sense cap tipus de control de renda i tenen com a objectiu, en sentit ampli, la provisió de la protecció social. Els més importants d'aquests serveis socials universals són l'educació, la sanitat, les pensions i ajudes familiars, l'accés a un habitatge digne i el gaudi dels beneficis de la cultura, l'art i la ciència.

Finalment, cal esmentar l'extensió d'una xarxa d'assegurament davant els riscos que poden ocórrer als ciutadans al llarg de la seva vida, amb un sistema d'assegurances i de garanties de rendes mínimes per atendre aquests riscos (assegurança d'atur, rendes mínimes d'inserció, pensió de jubilació, etc.). Fonamentalment, això implica un sistema de pensions generalitzat que garanteixi el benestar de tots durant la seva vida laboral, en els casos de malaltia o discapacitat, d'orfandat o viduïtat, i en les situacions d'absència total d'ingressos per poder satisfer les necessitats vitals mínimes.

Models segons Gøsta Esping‑Andersen

Els models que veurem a continuació van ser ideats per Gøsta Esping‑Andersen:

Estat de benestar liberal

Estat de benestar liberal. Els ajuts van dirigits principalment a les persones sense recursos, només als pobres, sent bastant modestes tant les transferències universals com el sistema de subsidis i d'assegurances. En aquest tipus de règim predominen l'ajuda als qui no tenen mitjans, les transferències universals modestes o els plans modestos d'assegurances socials. Els subsidis afavoreixen principalment una clientela amb ingressos baixos, generalment de classe obrera.

La protecció social arriba només als qui pateixen alguna situació greu de marginació; és a dir, són ajudes molt selectives. Els nivells de desigualtat són relativament elevats. Exemple: EUA.

Estat de benestar conservador i corporativista

Estat de benestar conservador i corporativista. Aquest model proveeix drets amplis als assegurats, però els beneficis depenen gairebé exclusivament de les contribucions i, per tant, de l'ocupació; qui no treballa no obté prestacions. L'estat de benestar només intervindrà si la família no pot fer-ho, per la qual cosa el model no estimula la participació econòmica de la dona ni la independència dels joves.

L'Església i les institucions familiars tenen una presència important en aquests models; per això estan compromesos amb la família tradicional. De la seguretat social estan excloses les dones que no treballen, i els subsidis familiars estimulen la maternitat. El principi de «subsidiarietat» indica que l'Estat només intervendrà quan s'esgota la capacitat de la família per atendre els seus membres. Exemple: Alemanya, França.

Estat de benestar socialdemòcrata

Estat de benestar socialdemòcrata. Tots els estrats socials tenen dret als mateixos serveis educatius, de salut i socials; també es disposa d'un sistema d'assegurança universal, si bé els subsidis es graduen d'acord amb els ingressos habituals. Els països escandinaus són els que millor s'han adaptat a aquest model.

En el model suec tradicional l'Estat intervé de manera intensa en l'economia, i la seva prioritat és la redistribució de la renda i la igualtat d'oportunitats. Els programes socials són extensius, estan bé finançats i cobreixen tota la població. Els serveis públics solen ser excel·lents, amb un gran suport a la família en les baixes per maternitat/paternitat, guarderies i ajudes directes.

Nota: s'han mantingut i corregit els continguts i exemples del document original per assegurar coherència terminològica i ortogràfica, i per optimitzar el text per a motors de cerca centrant-se en termes com estat de benestar, protecció social, sanitat universal i pensions.