Estat de Benestar Espanyol: Evolució i Característiques

L'Estat de Benestar a Espanya segons Luis Moreno

Segons Luis Moreno, l'Estat de Benestar (EB) espanyol és el resultat d'un procés històric de reforma social tardana. Es legitima a partir de la transició política i es consolida amb l'entrada d'Espanya a la Unió Europea (UE) el 1986. Es presenta com un entramat institucional que respon al "principi de ciutadania", en un equilibri on la mercantilització i la desmercantilització evolucionen amb els canvis en l'estructura socioeconòmica, la representació parlamentària, i les ideologies i percepcions socials.

En els últims 30 anys, s'ha consolidat un EB des del punt de vista de la despesa en protecció social. A això, s'ha unit el Tercer Sector Social i l'oferta mercantil. El règim de benestar espanyol té uns trets institucionals propis que són mostra de tradicions de llarg recorregut històric, de canvis sociopolítics i econòmics en els quals s'ha cristal·litzat el model de protecció social en el context d'integració d'Espanya a la UE. La naturalesa institucional del règim de benestar espanyol i el seu Estat de Benestar es caracteritzen per sis trets bàsics:

a) Eixos institucionals de la reforma social històrica

• La Seguretat Social: És la institució que estructura el conjunt de polítiques socials. L'origen històric de l'EB són les assegurances socials lligades a l'estabilitat del mercat de treball i a la reproducció de la força de treball. És la institució per excel·lència del sistema protector, especialment en el sistema de pensions, protecció per desocupació i fills. La dimensió econòmica, la redistribució de renda i la lluita contra la pobresa la converteixen en una peça fonamental de la reforma social. Ha demostrat la seva capacitat d'adaptació al mercat de treball i a la nova estructura social.
• Model mixt: El règim de benestar espanyol ha estat històricament mixt. Aquest model s'ha estès en els últims 20 anys mitjançant la contenció de l'Estat, l'expansió del Tercer Sector i el creixement del mercat. El sistema de producció mixta s'ha consolidat en el si del règim de benestar espanyol com a resposta a diverses pressions conjunturals: reducció de la producció de serveis per part de l'Estat, abaratiment de costos i cerca d'eficiències, fallides públiques davant els dèficits, resposta de demanda de serveis i prestacions, i demandes de participació social en les polítiques públiques.
• Centralitat de la família: El règim de benestar espanyol s'ha basat en la centralitat de la família, i de les dones en concret, en la reproducció social, la cura dels nens, persones amb discapacitat i persones de la tercera edat. En el règim de benestar en procés de canvi, la família té un paper compartit amb el sector públic, traslladant a l'individu una major responsabilitat del seu benestar personal.

b) Eixos institucionals de la reforma social del present

• Europeïtzació de les polítiques socials: Es tracta d'adaptar l'EB a les exigències de la mundialització, contenint la seva expansió i traslladant una part dels seus compromisos a la societat. D'aquí el pas de l'Estat de Benestar a la societat de benestar. L'europeïtzació de les polítiques socials ha consolidat l'EB espanyol.
• Model descentralitzat: El model europeu tendeix a multiplicar els actors socials i institucions, i a potenciar un model descentralitzat de política social. La descentralització de l'EB ha transferit a les Comunitats Autònomes l'execució de la despesa social, la qual cosa ha suposat aproximar els serveis i prestacions als ciutadans. No obstant això, ha generat problemes de desequilibris territorials i de coordinació.
• Diàleg Social: Finalment, el model espanyol de polítiques socials té una de les seves institucions fonamentals en el Diàleg Social. Mitjançant el diàleg social, els sindicats consoliden o defensen prestacions socials, de manera que la seguretat compensi la flexibilitat demandada per les organitzacions empresarials. El diàleg social gira entorn de la població laboral estabilitzada o amb nivells de precarietat relatius.