Beneficis de l'Activitat Física i Valoració Postural

Activitat Física i Salut

Definicions

• Activitat física: Qualsevol moviment corporal que comporti un consum energètic major del que es produeix en repòs.
• Exercici físic: Activitat física planificada que s’executa amb la voluntat de mantenir i millorar la condició física o salut (gimnàs, córrer...).
• Esport: Tipus d’exercici físic que es porta a terme segons un reglament predefinit (per exemple, jugar en un equip de bàsquet, partit de tennis, o assistir a una competició atlètica).

Estil de Vida

Saludable

• Alimentació correcta i regular.
• Pràctica adequada i regular de l’activitat física.
• Pautes regulars de descans.

No saludable

• Consum de substàncies nocives.
• Mala alimentació.
• Practicar poc exercici.
• Conductes imprudents.

Beneficis de l’Activitat Física

• Fisiològics: Osteoarticulars, respiratoris...
• Psicològics: Sensació de benestar, millora el rendiment intel·lectual.
• Socials: Integració social.

Contraindicacions de l'Activitat Física

Contraindicacions Absolutes

Permanents

• Malalties incurables: neoplàsies, insuficiència cardíaca descompensada, aneurisma ventricular, bloqueig auriculoventricular complet.
• Arrítmies malignes.
• Insuficiència renal crònica, insuficiència respiratòria, hipertensió pulmonar, insuficiència suprarenal, hèrnies grans no operables, epilèpsia no controlada.
• Angina de pit.

Temporals

• Infeccions: tuberculosi en fase activa, hepatitis viral, febre reumàtica aguda.
• Cardíaques: infart agut de miocardi en els tres primers mesos, angina de pit inestable, miocarditis, cardiopaties, endocarditis infecciosa.
• Altres: hèrnies no operades.
• Traumàtiques: tota lesió que exigeixi immobilització i una posterior rehabilitació.

Contraindicacions Relatives

Permanents

• Diabetis, hiperlipèmies, obesitat: reduir la seva activitat esportiva moderant l'activitat. S'aconsella activitat física però d'intensitat menor.
• Hipertensió arterial: contraindicat solament els exercicis isomètrics.

Temporals

• Processos infecciosos: refredat, grip, procés viral, etc.
• Malalties inflamatòries en activitat: úlcera pèptica, artritis, artrosi, gota.

Valoració Postural

En la història de l'evolució humana, el pas de la postura corporal quadrúpeda a la posició bípeda va provocar modificacions corporals com el canvi en l'orientació del cap, la columna vertebral, les extremitats i una major activitat en alguns grups musculars per mantenir la postura i contrarestar la força de la gravetat.

• Els músculs paravertebrals: augmenten la seva activitat per mantenir erecta la columna vertebral.
• Els glutis: controlen el balanceig excessiu de la pelvis.
• Els abdominals i els flexors del maluc: treballen per equilibrar l'acció dels músculs posteriors.
• Els flexors i extensores del genoll i el turmell s'oposen equilibradament per ajudar al manteniment de la postura.

Postura: L’alineació estàtica o dinàmica dels diferents segments del cos a qualsevol moment. Fisiològicament, la postura i l'habilitat per controlar-la és el resultat de la integració de la funció de tres òrgans:

• Sistema propioceptiu (sensitiu: tacte, pressió, dolor, temperatura...).
• Sistema visual (orientació espacial).
• Sistema vestibular (oïda interna: detecta els girs, les translacions).

Perquè el cos es mogui com una unitat és imprescindible una bona funció dels teixits tous (músculs, lligaments i tendons), el sistema nerviós i el sistema articular (ossos i cartílags). Les alteracions de la postura es van presentant al llarg de la vida a causa de les diferents activitats realitzades: asseure's, aixecar-se, agenollar-se, fer llits, motxilles pesades en nens...

La postura corporal equilibrada consisteix en l'alineació del cos de tal manera que es redueixi l’estrès i les sobrecàrregues. Nombrosos estudis han demostrat que factors com l'herència, l'entrenament físic i factors psicològics poden intervenir en la postura. Si algun dels òrgans que intervenen en aquest manteniment no funciona adequadament, es provocarà una compensació per part dels altres. Una compensació provoca una sobrecàrrega dels teixits i una mala postura o increment de la lesió.

Observació de la Postura de l’Individu

1. Plànol Frontal Posterior

• Espatlles anivellades, simetria de la massa muscular i dels trapezis.
• Escàpules: alades, en adducció, elevades o deprimides, simètriques o asimètriques.
• Alineació rectilínia de la columna.
• Anivellació de les espines ilíaques.
• Anivellació dels plecs glutis.
• Genolls, nivell dels plecs poplitis.
• Grandària i simetria dels panxells.
• Alineació dels turmells.

2. Plànol de la Vista Lateral

• Posició del cap respecte a la línia de referència.
• Posició de les espatlles i si hi ha projecció cap endavant.
• Estudi de les corbes fisiològiques de la columna vertebral: lordosi cervical, lumbar i cifosi toràcica.
• Alineació i forma del tòrax.
• Abdomen prominent.
• Genolls en posició neutra.

3. Pla Anterior

• Cap alineat amb el tòrax.
• Simetria facial.
• Nivell de les espatlles.
• Nivells de les crestes ilíaques.
• Orientació dels genolls.

Alteracions Posturals

• Escoliosis: En la postura òptima les vèrtebres mantenen la posició i l'alineament de la columna vertebral. Si alguna d'aquestes estructures perd la capacitat per a l'estabilitat mediolateral, la columna es desviarà lateralment. (Es considera escoliosis quan hi ha més d'un 10% de desviació vista en una radiografia).
• Cifosi: Exageració o angulació de la curvatura posterior del raquis, també coneguda com a gep o curvatura de Pott.
• Hiperlordosis: Augment de la curvatura normal de la columna lumbar.
• Genu varum: Cames arquejades, és freqüent en els nens durant el seu desenvolupament a causa de la posició del fetus a l'interior de l'úter.
• Genu valc: Genoll cap a dins. Quan són les dues les extremitats inferiors adquireixen forma de X.
• Genu curvatum: Hiperextensió del genoll.
• Peu pla: Descens de l'arc intern del peu.
• Peu cavo: Augment de l'arc intern del peu.