Beethoven i Mozart: Genis del Classicisme i Romanticisme Musical

Ludwig van Beethoven: Pont entre Èpoques

Beethoven representa una gran síntesi del classicisme i la primera part del romanticisme. És, alhora, un clàssic i un romàntic.

L'Essència de la seva Música

• L'eix de la seva música és la sonata, la música de cambra i l'orquestral.
• Ampliació de la simfonia en quatre moviments i canvi en el tercer moviment.
• Control del llenguatge musical i la tècnica compositiva.

Inicis i Evolució a Viena

Com a primer romàntic, Beethoven comença a ser el músic que s'identifica com a artista, deixa el servei a la cort i crea sense condicions, amb llibertat i genialitat. El període 1792-1802 marca la seva primera estada a Viena, un lloc de referència per a la seva formació musical. Adopta la forma sonata haydiana. La seva Primera Simfonia, anomenada Simfonia núm. 1 en Do major, s'estrena el 1800.

Innovacions i Crisi Personal

La malaltia de la sordesa el fa sentir incomprès, provocant-li una gran crisi personal. Va rebre la influència de Haydn i Mozart. Introdueix canvis a la forma sonata, com una introducció amb majestuositat (instruments, complexitat d'elements melòdics, com a la Simfonia núm. 1 en Do major). Destaca la seva meticulositat en l'escriptura: no vol interpretació lliure, vol que es faci exactament el que ell mana, buscant la màxima perfecció. Aporta intensitat en el desenvolupament, creant obres de major durada. Transcriu les seves obres i mostra un gran amor pel piano, que adquireix un paper protagonista. Les seves sonates per a piano són molt importants. Compon sonates de tall clàssic i sonates lliures. Les seves primeres sonates són per a violí i piano. El seu període romàntic es comença a veure a partir de la seva Tercera Simfonia.

Wolfgang Amadeus Mozart: El Geni Prodigiós

Mozart neix el 1756 i mor el 1791. La seva obra abasta des de la música instrumental (de cambra) fins a la vocal (com el Rèquiem).

Primers Anys i Formació Musical

El seu pare, Leopold Mozart, va ser la figura més important, ja que volia que els seus fills tinguessin una formació musical; ell mateix era compositor. Mozart, als set anys, ja componia (com l'Andante per a teclat o l'Allegro per a teclat). Tocava el clavicordi als quatre anys, el clavecí i el violí. Posseïa una gran memòria musical i una capacitat prodigiosa per improvisar (música lúdica).

Viatges i Influències Clau

Als sis anys, el seu pare va organitzar una gira per exhibir les qualitats del seu fill (París, Londres), on va entrar en contacte amb altres compositors. A Londres, sota el regnat de Jordi III, va compondre la seva primera simfonia, va conèixer la música anglesa i va començar a compondre oratoris. Va viatjar a Itàlia per aprofundir en el gènere operístic. El 1770 arriba a Roma i va a la Capella Sixtina a escoltar el Miserere d'Allegri (obra prohibida de copiar). Després d'escoltar-la una sola vegada, la va escriure de memòria. A Milà, va compondre la seva primera òpera, Mitridate, re di Ponto, i també el motet Exsultate, jubilate.

Retorn a Salzburg i Obres Madures

Torna a la cort de Salzburg, on va compondre simfonies, sonates, divertimentos, òperes, etc. Aquí va començar a entrar en contacte amb l'estil romàntic. Entra en contacte amb Händel i Bach. L'emperador Josep II el volia com a compositor de cambra. Va tenir dificultats econòmiques. També va escriure òperes, incloent-hi La flauta màgica, en la qual es pot observar un canvi estilístic cap al romanticisme. En aquesta obra, predomina la música per damunt del text, amb una expressivitat afegida pel valor de l'escriptura musical, avançant-se a la seva època.

La seva producció musical consta de més de 600 obres. Va popularitzar el concert per a piano. Va compondre un gran nombre d'obres religioses, vocals i danses. Les seves obres mestres inclouen el Concert per a piano núm. 24, la Simfonia núm. 40 i Don Giovanni.

Característiques de la seva Obra

• Amb Don Giovanni, s'observa la incapacitat de controlar el tempus fugit, la consciència que la vida s'acaba, el desig de viure el present al màxim i al límit.
• Explota l'harmonia cromàtica (música efectista).
• És un músic molt eclèctic (influència d'altres autors), que suma aquests coneixements al seu estil propi, millorant i superant allò que adopta.
• Controla les tècniques musicals més sofisticades.
• Entén els canvis de la seva època.
• En el Rèquiem, utilitza instruments com si plorassin.

Llegat i Reconeixement

Considerat un geni, la seva figura no es va reconèixer plenament fins al segle XVIII. Posseïa una capacitat prodigiosa i és hereu directe del classicisme musical de Haydn. Va entendre que el classicisme havia arribat al seu fi i que havia de començar un nou període. Mozart recupera elements de la música occidental (barroc), mentre que Haydn només utilitza la forma sonata. Les seves melodies tenen una forta personalitat: energia i rigor combinats amb elegància. La pèrdua de la seva mare i la mort del seu pare el van fer adonar-se del dolor de viure.