La Batalla d'Egospòtams: Victòria Espartana i Caiguda d'Atenes

La Batalla d'Egospòtams

Antecedents i Preparatius

16. Des d'allí, els atenesos van navegar cap a Rodes. Havent salpat des de Samos, van causar danys a la terra del rei i van navegar cap a Quios i Èfes. Es van preparar per a una batalla naval i van elegir com a estrategs Menandre, Tideu i Cefisòdot, a més dels que ja ho eren.

17. Per altra banda, Lisandre va navegar des de Rodes, seguint la costa de Jònia, cap a l'Hel·lespont, per ajudar a l'eixida de les naus i contra les ciutats que havien desertat d'ells. També els atenesos del mar van eixir des de Quios.

18. Doncs Àsia era enemiga seua. Lisandre va navegar des d'Àbido cap a Lampsac, que era aliada dels atenesos, i els abidencs i els altres els acompanyaven per terra. Anava al capdavant Torax el Lacedemoni.

La Presa de Lampsac

19. Després de llançar-se contra la ciutat, la van prendre per la força, i els soldats la van arrasar, doncs era rica en vi i blat i plena d'altres queviures. Però Lisandre va deixar anar totes les persones lliures.

Moviments Navals i Ancoratge a Egospòtams

20. I els atenesos, navegant darrere d'ells, van ancorar en Eleunte del Quersonès amb cent vuitanta naus; i allí, mentre preparaven l'esmorzar, se'ls van anunciar els fets sobre Lampsac, i de seguida van salpar cap a Sesto.

21. Des d'allí, tan prompte com es van aprovisionar, van navegar cap a Egospòtams, enfront de Lampsac. Ací, l'Hel·lespont mesurava aproximadament quinze estadis. Allí van sopar.

Estratègia Espartana i Cautela Atenesa

22. Lisandre, a la nit següent, quan era l'alba, va donar el senyal d'embarcar en les naus després d'haver esmorzat, i, després d'haver-ho preparat tot com per a un combat naval, havent preparat també les proteccions, va avisar que ningú es moguera ni es retirara de la seua posició.

23. Els atenesos, al mateix temps que eixia el sol, es van col·locar en línia en la boca del port com per a una batalla naval. I, com que Lisandre no s'enfrontava a ells i la vesprada ja s'acostava, van navegar de nou cap a Egospòtams.

24. Lisandre va ordenar que les naus més ràpides seguiren als atenesos i, en cas que desembarcaren, després de veure allò que feien, tornaren i li ho contaren. I no els va fer desembarcar de les naus abans que aquestes arribaren. Açò ho va fer durant quatre dies i els atenesos s'enfrontaren a ell.

Consell d'Alcibíades Ignorat

25. Quan Alcibíades va veure des de les muralles que els atenesos estaven ancorats en una platja i prop de cap ciutat, i que anaven a buscar les provisions des de Sesto, a quinze estadis de les naus, i quan va veure que els enemics ho tenien tot en un port prop d'una ciutat, els va dir que no estaven ancorats en un bon lloc, sinó que aconsellava traslladar-se a Sesto, prop d'un port i d'una ciutat.

26. "Estant allí, lluitareu quan voldreu", va dir. Però els estrategs, especialment Tideu i Menandre, li van ordenar anar-se'n, perquè ells eren ara els estrategs, i no aquell. I ell se'n va anar.

L'Atac Espartà i la Derrota Atenesa

28. De seguida, Lisandre va donar el senyal de que navegara la nau més ràpida; l'acompanyava també Torax portant la infanteria. Conó, quan va veure l'expedició naval, va ordenar anar en ajuda cap a les naus amb tota la seua força. Però, com que els homes estaven escampats, unes naus tenien dues fileres de remers, altres en tenien una i altres estaven totalment buides. La nau de Conó, i altres set naus equipades del seu voltant es van fer a la mar juntes, i també la Pàralos. Lisandre va capturar totes les demés naus vora terra, i va apressar en terra la majoria d'homes, però també alguns van fugir cap a les fortificacions.

Fugida de Conó i Conseqüències

29. Conó, que fugia amb nou naus, quan va saber que la situació dels atenesos estava perduda, es va dirigir cap a Abarnida, el promontori de Lampsac, i allí es va apoderar de les grans veles de les naus de Lisandre. Ell mateix, amb vuit naus, va navegar cap a Xipre, a la cerca d'Evàgores i la nau Paralos es va dirigir cap a Atenes, per a comunicar el que havia passat.

30. Lisandre va dur a Lampsac les naus, els presoners i totes les coses restants, i va capturar també altres estrategs, Filocles i Adimant. I, en el dia en què va complir açò, va enviar Teopomp, el pirata milesi, a Lacedemònia, per a comunicar el que havia passat, el qual ho va contar havent arribat el tercer dia.

Judici i Execució dels Presoners Atenesos

31. Després d'això, Lisandre, després de reunir els aliats, va ordenar deliberar sobre els presoners. Allí es van produir moltes acusacions contra els atenesos, respecte allò que ja havien fet en contra de les lleis, i respecte allò que havien decidit fer si vencien en la batalla naval: tallar la mà dreta de tots els capturats i també perquè, havent capturat dues trirrems, una corintia i altra àndria, havien llançat els homes des d'elles. Filocles era l'estrateg dels atenesos que els va matar.

32. Es van dir també moltes altres coses i es va decidir matar els presoners que eren atenesos excepte Adimant, perquè ell sol va censurar en assemblea la decisió sobre l'amputació de les mans. No obstant, va ser acusat per alguns d'entregar les naus. Lisandre, després de preguntar primer a Filocles, qui havia llançat al mar els andris i els corintis, què seria digne patir per haver començat a infringir les lleis contra els grecs, el va degollar.