La Batalla d'Egospòtams: La Victòria Decisiva de Lisandre i la Fi de la Guerra del Peloponès

La Batalla d'Egospòtams: La Victòria Decisiva de Lisandre

16. D'una banda, els atenesos, partint de Samos, incursionaven en el territori del rei i navegaven contra Quios i Efes. Es preparaven per a una batalla naval i, com a generals, a més dels ja presents, van triar Menandre, Tideu i Cefisodot.

17. Lisandre, d'altra banda, salpa de Rodes, costejant Jònia cap a l'Hel·lespont, en direcció a la sortida dels vaixells mercants i contra les ciutats que havien abandonat la seva causa. També partien des de Quios els atenesos per alta mar, perquè Àsia els era hostil.

L'Avanç de Lisandre i la Caiguda de Làmpsac

18. Lisandre costejava des d'Abidos cap a Làmpsac, que era aliada dels atenesos; i els abidens i els altres estaven presents per terra. Els dirigia Tòrax el Lacedemoni.

19. Havent atacat la ciutat, la prengueren per la força, i els soldats la saquejaren perquè era rica i plena de vi, blat i altres provisions. Lisandre va alliberar tots els homes lliures.

Reacció Atenesa i Posicionament a Egospòtams

20. Els atenesos, navegant ràpidament, ancoren a Elaiunt del Quersonès amb cent vuitanta naus. Allí se'ls anuncia, mentre sopaven, els fets de Làmpsac, i ràpidament van salpar cap a Sestos.

21. D'allí, tot seguit, havent-se proveït, van navegar cap a Egospòtams, davant de Làmpsac. L'Hel·lespont s'estenia allí com uns quinze estadis. Sopaven allí precisament.

Estratègia Espartana i Primer Enfrontament

22. Lisandre, l'endemà, va manar entrar en la nau i, havent esmorzat i havent preparat tot per a un combat naval aixecant els parapets, va advertir que ningú es mogués de la formació.

23. Els atenesos, amb el sol sortint, en el port començaren una batalla naval. I quan Lisandre no va sortir al seu encontre i com ja era el capvespre, es feren de nou a la mar cap a Egospòtams.

26. Però els estrategs, principalment Tideu i Menandre, li van manar que aquest marxés, en efecte, ara ells dirigien l'exèrcit, no ell. I aquest se n'anà.

La Batalla Decisiva d'Egospòtams i les seves Conseqüències

L'Atac de Lisandre i la Desorganització Atenesa

28. Per la seva banda, Lisandre de seguida va donar l'ordre de navegar el més ràpid possible. Al seu costat marxava també Tòrax amb la infanteria. I Conó, en veure la maniobra d'atac, va ordenar que auxiliessin les naus amb força. Però com que els homes estaven dispersos, unes naus comptaven amb dues files de remers, altres amb una, i altres estaven buides del tot. Mentrestant, la de Conó i altres set del seu voltant, amb tot el contingent, partiren juntes, a més de la Pàralos; i Lisandre es va apoderar de totes les altres vora la costa. Va reunir la major part dels homes a terra, però alguns encara fugiren cap a les fortificacions.

La Fugida de Conó i l'Anunci de la Victòria

29. Conó fugí amb les nou naus, i quan s'adonà que la causa dels atenesos estava perduda, havent-se aturat a Abarnis, el promontori de Làmpsac, d'allí va prendre les veles majors de les naus de Lisandre. Ell mateix, amb vuit naus restants, va salpar cap a Xipre al costat d'Evàgoras; la Pàralos, d'altra banda, cap a Atenes, per anunciar el que havia passat.

30. Lisandre s'emportà cap a Làmpsac les naus, els presoners i tota la resta, i també va capturar, entre els estrategs, a Filocles i a Adimant, entre altres. El dia que va dur a terme això, envià Teopomp, el pirata milesi, a Lacedemònia per tal que anunciés el que havia passat, el qual arribà al tercer dia i ho anuncià.

El Destí dels Presoners Atenesos

31. Després d'això, Lisandre, havent reunit els aliats, els demanà que deliberessin sobre els presoners. Justament llavors van sorgir moltes acusacions contra els atenesos: les infraccions a la llei que havien comès ja; allò que havien votat fer si vencien en la batalla naval, amputar la mà dreta de tots els que fessin presoners amb vida; i que, després de capturar dues trirrems.