Batalla de l'Ebre i la Caiguda de Catalunya (1938-1939)

La Batalla de l'Ebre: Context i Desenvolupament

La reconquesta de Terol pels franquistes va fer decidir la Generalitat a actuar en el sentit de controlar els exèrcits de milicians i crear un exèrcit regular, que va passar a anomenar-se Exèrcit de l’Est. Després dels Fets de Maig del 1937, el control d’aquest exèrcit va passar a mans del govern de la República.

L'Ofensiva Franquista i l'Aïllament de Catalunya

Franco va iniciar una gran ofensiva que tenia com a objectiu aïllar Catalunya de València i atacar-la pel nord. L’abril del 1938, les tropes franquistes havien entrat a Catalunya i havien conquerit Lleida. El 5 d’abril, Franco dictava una llei que suprimia l’Estatut de Catalunya; i el 14 d’abril van arribar al Mediterrani per Vinaròs. Hi va haver una repressió franquista molt dura, amb nombrosos assassinats i execucions sumàries.

El Desenvolupament de la Batalla de l'Ebre (Juliol-Novembre 1938)

L’exèrcit republicà va atacar per sorpresa, per mirar de trencar el front. La nit del 25 de juliol de 1938, centenars de barcasses van transportar les tropes republicanes a la riba dreta de l’Ebre i van sorprendre les tropes rebels. Franco només va poder reaccionar obrint les comportes dels embassaments i inundant la part baixa de l’Ebre, per deixar incomunicat l’exèrcit republicà.

Conseqüències i Retirada Republicana

Aquesta batalla, la més important de la guerra, va provocar moltes pèrdues humanes i va acabar destrossant la capacitat de resistència de l’exèrcit republicà.

• A l’octubre, el president Negrín va ordenar la retirada dels combatents de les Brigades Internacionals.
• L’acte d’acomiadament multitudinari es va fer a Barcelona el 15 de novembre.
• El 16 de novembre de 1938, les tropes republicanes tornaven a travessar l’Ebre, en direcció contrària, forçades per l’avanç enemic.

La derrota republicana a l’Ebre va ser la derrota final de la guerra.

La Fase Final de la Guerra Civil Espanyola

L'Estat dels Fronts i la Superioritat Franquista

Cap al final del 1937, les forces republicanes dominaven la zona del Llevant, des d’Almeria fins a la frontera francesa. La superioritat militar dels franquistes començava a ser indiscutible. Franco era partidari d’una guerra llarga de desgast i càstig de l’enemic, utilitzant, per exemple, els bombardejos estratègics sobre la població civil. Només a Catalunya es van registrar uns 5.000 morts i 6.000 ferits.

Franco va planejar la gran ofensiva cap a l’est, que es va iniciar el mes de març del 1938.

L'Ocupació de Catalunya i l'Exili (1939)

L’exèrcit franquista, format per més de 300.000 homes, va llançar un atac simultani pel nord i pel sud sobre Catalunya per destruir les darreres possibilitats de defensa:

• El gener de 1939 van conquerir Tarragona.
• El dia 26 entraven a Barcelona.
• El 9 de febrer arribaven a la frontera amb França.

L’avanç de les tropes franquistes va provocar una allau de fugitius que es retiraven cap a la frontera francesa. En total, unes 360.000 persones, la majoria de les quals van ser recloses per l’Estat francès en camps a les platges. Catalunya va perdre gairebé un 5% de la població que tenia el 1936.

La Fi de la Guerra (Abril 1939)

L’atac al Llevant va ser ràpid i, a final del mes de març, van assaltar Madrid i van obtenir-ne el control. L’1 d’abril de 1939, Franco emetia el darrer comunicat de guerra anunciant la seva victòria. La Guerra Civil Espanyola havia acabat, i mesos més tard va començar la Segona Guerra Mundial.