El bàsquet: història, regles i tècniques

Falta personal

Acció antireglamentària que es produeix en el moment en què hi ha contacte físic (1 toc o un empenta) amb un jugador contrari. Quan la falta la cometeix un jugador de l'equip atacant s'anomena falta en atac. Perquè es produeixi aquesta situació, el jugador defensor ha d'estar quiet i ha de tenir tots 2 peus a terra. Aquesta infracció és castigada de maneres diferents:

• Servei des de la línia de fons més fotos de.
• Dos llançaments lliures a càrrec del jugador que rep la falta, si el jugador estava en situació de llançament.
• Tres llançaments lliures, si el jugador estava llançant des de fora de la línia de 6,75 m.
• Un llançament lliure addicional, si el jugador rep la falta a l'acció de tir i encistella (2 + 1).
• Quan un jugador comete 5 faltes personals ha d'abandonar el camp i ha de ser substituït per 1 company de l'equip.

El bot i el driblatge

Bot alt: et com a objectiu avançar ràpidament i en cursa a través de el camp. El bot ha de ser alt i cap endavant. Bot baix: et com a objectiu protegir la pilota i evitar que el defensor ens la prengui. Disposem d'poc espai; per tant, el bot ha de ser baix i de costat- de manera que el propi cos protegeix la pilota. Aquest estil de bot ens permet fer canvis de direcció i de ritme quan ens interessa. El jugador atacant aconsegueix superar el gràcies a un regateig. El driblatge és una acció que et com a objectiu esquivar un jugador defensor en una acció d'1 contra 1. Consisteix a canviar la direcció de l'desplaçament per mitjà d'1 canvi de mà de la pilota mentre la fem botar. El canvi de mà més senzill consisteix a passar la pilota amb un bot per davant de l'cs. També és olla fer per sota de les cames o per darrere de l'cos.

Posicions

El base (1): és el director de joc. Et genera bon domini de el bot i de la passada i, sobretot, 1 bona visió de joc. És l'encarregat de dur la pilota a l'camp contrari i és l'organitzador de l'atac. Acostuma a ser el més baix de l'equip. Els senyals (2-3): dominin el bot, la passada i el tir llunyà. Acompanyen el base i finalitzen a a els contraatacs. Acostumen a ser jugadors molt polivalents. Els pivots (4-5): són a a els membres de l'equip que juguen més a prop de la cistella i normalment són a a els més alts. Lluiten paper rebot i acostumen a treballar per fer tirs prop de la cistella.

Historia del bàsquet

James Naismith, 1 professor d'educació física de la Universitat de Springfield (Massachusetts), va idear el 1891 1 joc d'equip que es pogués practicar en el gimnàs durant a els mesos freds de l'hivern. Després de redactar 11 normes, va col·locar dues cistelles de préssecs clavades a els extrems d'una pista a 3,05 metres d'alçada (és l'alçada reglamentària actual). D'aquí a va néixer el nom: basketball, 'cistella' i 'pilota', que en català s'a adaptat com a basquetbol i, d'una manera abreujada, com a bàsquet. Els alumnes de Springfield van difondre l'esport per tot el món, però l'autèntica expansió va tenir lloc durant la Segona Guerra Mundial, mitjançant a els soldats de l'Exèrcit nord-americà. El sacerdot Eusebio Millán, que va conèixer l'esport a Cuba, va introduir el bàsquet a l'nostre país l'any 1921, a l'Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona. El bàsquet va formar part de les Olimpíades per primera vegada a els Jocs Olímpics de Berlín (1936), però només en categoria masculina. Les dones van poder debutar quaranta anys més tard, el 1976, a Mont-real.