Basílica de Santa Sofia: Arquitectura Bizantina i la Cúpula de Justinià

Basílica de Santa Sofia de Constantinoble (Hagia Sophia)

Fitxa Tècnica

• Autors: Antemi de Tral·les i Isidor de Milet.
• Cronologia: 532-537 d.C.
• Tipologia: Església (actualment mesquita/museu).
• Localització: Constantinoble (actual Istanbul, Turquia).
• Estil: Bizantí.
• Materials: Maó i marbre; mosaics a l'interior.
• Sistema Constructiu: Arquigravat i voltat.
• Dimensions: Rectangle de 69,70 x 80,90 x 55,90 m.

Context Històric i Autoria

L'emperador Justinià I va encarregar la construcció de Santa Sofia de Constantinoble. En aquesta empresa va tenir la col·laboració d’Isidor de Milet i Antemi de Tral·les.

L’antiga basílica estava situada al costat del palau imperial i de l’hipòdrom de la capital de l’Imperi Romà d’Orient: Constantinoble (324).

Els Arquitectes i Geòmetres

• Antemi de Tral·les: Autor d'un tractat de geometria.
• Isidor de Milet: Reconegut geòmetra i arquitecte bizantí, director de l'Acadèmia Platònica, professor de les universitats d'Alexandria i Constantinoble, i autor d'un tractat sobre l'arquitectura de les voltes.

Descripció Arquitectònica i Distribució de la Planta

La planta és una fusió centralitzada de creu grega inscrita en planta basilical, coronada per una cúpula central. L'edifici consta de tres naus: la central, ampla i elevada, i dues naus laterals.

Elements Exteriors i Accés

A l'extrem occidental hi ha un pati tancat, un gran atri de cinc pòrtics i un gran recipient amb aigua beneïda. L'accés es realitza a través d'un nàrtex doble amb nou portes.

Distribució Interior

L'interior presenta un absis semicircular on hi ha l’altar, flanquejat per dos espais: el diaconicon i la pròtesi. A cada costat hi ha una nau lateral, molt compartimentada i separada per un doble pis d’arcades sobre columnes (tribunes).

Al mur que tanca l’espai central s’obren dues fileres de finestres i parets perforades amb multitud d’obertures, creant una gran lluminositat.

Sistema de Suport i la Cúpula Central

Dins del rectangle, al centre, quatre enormes pilars delimiten un quadrat de 31 metres de costat. Aquests pilars suporten una bona part del pes de la cúpula.

Damunt dels pilars s’aixequen quatre arcs torals de mig punt que, mitjançant un sistema de petxines, defineixen el cercle que aixeca la gran i extraordinària cúpula rebaixada.

Els pilars, arcs i petxines no eren suficients per sostenir la cúpula, i per això es van col·locar dues mitges cúpules o semicúpules a les parts est i oest. Quatre grans contraforts exteriors ajuden també a sostenir la gran cúpula central.

Significat, Funció i Iconografia

Funció i Simbolisme

La funció principal de Santa Sofia era religiosa. L'objectiu de Justinià era superar el Temple de Jerusalem, consolidant així el seu poder. Per això, el dia en què es va consagrar (26 de desembre de 537), Justinià sembla que va exclamar: «Salomó, t'he vençut!».

Iconografia i Mosaics

La cúpula central simbolitza la presència divina, un efecte reforçat pels mosaics daurats i per la il·luminació dels finestrals. El repertori iconogràfic representa la Verge flanquejada per Constantí I i Comnè I, juntament amb motius geomètrics i florals.

Importància Històrica i Influència Arquitectònica

Santa Sofia constitueix el cim absolut de l’art clàssic, fusionant dues grans tradicions:

1. Les tradicions arquitectòniques i decoratives de l’art clàssic hel·lenístic i romà.
2. L’estil dels edificis voltats de l’art paleocristià i de l’Àsia Menor.

El sistema de distribució d’espais i parets, i la utilització, per primer cop a escala monumental, del sistema de petxines, fa que Santa Sofia estableixi les bases de l’arquitectura medieval posterior.