Basílica de Sant Vitale de Ravenna: Arquitectura i Mosaics Bizantins

Sant Vitale, primera meitat s. VI

És l’obra més important de les patrocinades pels bizantins i es va començar a construir en època de domini ostrogot.

Arquitectura de Sant Vitale

Arquitectònicament és un edifici conegut. Té la planta centralitzada i de doble casc. El cos central sobresurt més i és octogonal. L’exterior és auster, fet en maó (com la majoria d’edificis a Ravenna). El maó és molt prim i clar; són tècniques constructives que vénen de Bizanci.

Planta i Accés

La planta sembla complicada, però no ho és. L’edifici allargat a l’oest és el pòrtic, que també es pot anomenar nàrtex (espai semiobert amb arcs). Té els extrems absidats. Al baptisteri del Laterà hi havia un pòrtic semblant. Es veu que col·locar el pòrtic en aquesta posició permet un doble accés, que permet fer entrar el públic per dues bandes. El tema de les processons té molta importància en espais de culte i probablement, les dues portes d’accés també proporcionarien una nova disposició.

Elements Exteriors

• Els cercles als costats del pòrtic són escales en torre (marcades en vermell). Aquests elements tenen unes virtuts estètiques importants, ja que una façana flanquejada per dues torres té una monumentalitat que no tindria si es prescindís d’aquests elements.
• El perímetre té dos pisos.

La Capçalera i Influència Oriental

La capçalera també sembla molt complicada. Hi ha el presbiteri (lloc on hi ha l’altar). Normalment aquest coincideix amb el lloc on hi ha l’absis. Hi ha dues cambres a banda i banda de l’absis, que tenen una finalitat litúrgica: el diakonikon i el protesis (marcades en verd). Només hi tenien accés els clergues, i allà s’hi guardaven les vestimentes, objectes sacres...

Aquestes dues sales bessones en conjunt reben el nom de pastofòries, i ens donen una pista que podria ser un edifici de l’Orient cristià o influït per aquest.

Els dos espais grans rodons al costat de les pastofòries podien ser d’ús funerari, com petits mausoleus, i altres diuen que eren biblioteques per guardar els llibres i textos sagrats. Res és segur, perquè no tenim documents que ho expliquin.

Línia Curva i Dispersió Espacial

Per la part exterior, l’absis és poligonal, una característica de l’art bizantí d’aquesta època. Les exedres són traçades semicirculars marcades per suports.

L’arquitectura bizantina és molt més aficionada a la línia curva que no l’occidental. Tendeixen a la dispersió de l’espai gràcies a recursos com aquests, resultant en una percepció diferent de l’espai.

La Tribuna

Finalment, hi ha un pis baix, el deambulatori, i damunt hi ha un segon pis, la tribuna. És aquell segon pis que hi ha damunt les naus laterals d’un edifici o damunt d’un deambulatori que es tracta d’un edifici circular.

En aquesta època doncs, hem d’entendre com un edifici amb un fort component oriental i bizantí més concretament. On hi ha fórmules que s’expliquen justament per aquest origen.

Indicis Cristians Bizantins

Hi ha quatre indicis de cristianisme bizantí:

1. Exedres
2. Tribuna
3. Forma octogonal
4. Pastofòries

Interior Sumptuós

Interior: era absolutament sumptuós. Les parts baixes recobertes amb plaques de marbre, i a partir de certa alçada, mosaics. Hem de suposar que van cobrir amples zones de l’edifici i probablement la cúpula central. Avui hi ha pintures d’època moderna, i tan sols s’han conservat els mosaics de la zona del presbiteri i de l’absis.

A la cúpula central de l’edifici probablement va estar coberta de mosaic, en al·lusió simbòlica a la volta celestial. A sobre de la porta esquerra de l’altar hi ha una lluneta.

Mosaics de l’Absis

A l’absis hi ha representat Crist, diferent de tots els anteriors que hem vist: imberbe, assegut sobre el globus terraqüi, al Paradís (a sota té el jardí amb els 4 rius). A una mà porta el llibre dels 7 segells, i a l’altra té la corona del martiri. Està flanquejat per dos àngels, i a les puntes hi ha sant Vitale i el bisbe Ecclesius, el bisbe catòlic de Ravenna quan es va començar a construir Sant Vitale.

• Sant Vitale està rebent la corona del martiri.
• Ecclesius, com a promotor de l’obra, porta una maqueta de Sant Vitale a les mans.

Lluneta Esquerra del Presbiteri

Hi ha representat el sacrifici d’Isaac (a la dreta), segons la fórmula habitual que ja trobem en gran quantitat de sarcòfags paleocristians; i tota l’altra escena és Abraham amb els àngels, que els anuncien que tindran un fill, i ell els ofereix un xai. 3 àngels representats s’associen amb la trinitat. La mà al cel representa a Déu.

Lluneta Dreta

Apareix Abel oferint un xai a l’altar de Déu, i a la dreta un sacerdot que apareix a l’Antic Testament, que també fa una ofrena. Abel surt d’una cabanya, i el sacerdot d’un temple. Al cel, sobre l’altar, hi ha una mà que representa a Déu.

En totes dues iconografies el tema de la taula/altar és present. Els dos personatges fan l’ofrena a l’altar, i a l’altra banda hem vist com Abraham anava a sacrificar el fill al mateix altar; és a dir, el fet que aquesta iconografia envolti l’altar del temple evidencia el tema: s’han agafat temes i personatges que són simbòlicament al·lusius a l’eucaristia, que es celebra a l’altar, element que hi ha de forma física entre les dues llunetes. No és exclusiu de Sant Vitale, també es pot trobar en altres esglésies.

Volta d’Aresta del Presbiteri

A la coberta hi ha una medalla amb l’Agnus Dei. Amb el temps, serà freqüent trobar a la sortida del temple (mur oest) escenes del Judici Final (idees de llum -est/tenebres- oest). Aquesta és la figura simbòlica del Crist sacrificat. Programa condicionat pel lloc que ocupa a l’església.

Mur Nord de l’Absis: Justinià

Hi ha l’emperador Justinià al mig. Els penjolls que li pengen de la corona bizantina s’anomenen perpendulia. El nimbe és un signe de distinció. A les mans porta una patena, que es fa servir per a l’eucaristia. L’acompanyen alguns personatges laics, soldats de Déu i eclesiàstics, probablement, que porten objectes litúrgics. Porten l’escut amb l’holograma de Justinià. Un d’ells és Maximià, que va ser bisbe de Ravenna.

Mur Sud: Teodora

Hi ha representada l’emperadriu Teodora, amb el calze. Acompanyada d’un seguici femení, i també hi ha personatges laics, dos personatges masculins. Es va intentar mostrar una idea de moviment, les figures estan lleugerament en ¾. La font de l’esquerra representa l’exterior. El seguici va cap a l’interior del temple. El personatge de l’esquerra obre una cortina per entrar.

Als peus del vestit de l’emperadriu hi ha la representació dels Tres Mags, el que indica l’epifania. És un mosaic de tipus polític, amb algun component religiós/litúrgic. Per això que pot semblar tan fàcil, també es pot complicar; podria representar la cerimònia de consagració. S’ha dit que s’intenta mostrar una idea de moviment. És tot un ritual, i després consagren l’altar i es posen les relíquies. Aquesta cerimònia de consagració era més important quan més important era el temple que es consagrava, encara que també tenia lloc en petites esglésies, que aplegava els representants del poder i els eclesiàstics.

Context Polític

Justinià i Teodora mai van estar a Ravenna, per tant, no van assistir a aquesta cerimònia. En absència de Justinià, el bisbe Maximià era la persona més important de Ravenna, qui tenia el màxim poder, ja que era el representant de l’emperador. Maximià tenia orígens humils, venia de Pula (Croàcia), i hi va haver una oposició a que tingués poder a la ciutat.