Basílica de San Lorenzo (Florència): Arquitectura Renaixentista de Brunelleschi

Tipus: Basílica

Arquitecte: Filippo Brunelleschi

Cronologia: Primera meitat del segle XV (1420-1429)

Localització: Florència

Estil: Renaixement florentí (Quattrocento)

Etapa: Arquitectura renaixentista italiana del Quattrocento

Materials utilitzats: Pedra i marbre

Sistema constructiu: Arquitravat i voltat

Context històric

En el segle XV, l’organització feudal entrava en crisi i la burgesia incrementava, encara més, el seu poder econòmic. Un nou concepte de l’home i de la vida es perfilava a l’horitzó europeu.

Els primers símptomes d’aquest humanisme es donaren a Itàlia, on el feudalisme havia arrelat menys. El substrat de l’Antiguitat Clàssica, dins la cultura medieval italiana, va ser el que va nodrir de formes i solucions el pensament i l’art del Renaixement.

Cúpula de San Lorenzo des de l’exterior

Els Mèdici li encarreguen la construcció d’aquesta església, en la qual ja utilitza tots els elements clàssics. San Lorenzo i Santo Spirito creen un tipus de temple renaixentista inspirat en la planta basilical paleocristiana.

Anàlisi Formal

Elements de suport

En aquesta obra arquitectònica s’alcen columnes corínties, els capitells de les quals es perllongen en originals fragments d’entaulament que recolzen arcs de mig punt.

Les naus laterals estan suportades en els murs laterals i en les arcades de la nau central, presidides al seu torn per pilastres.

Brunelleschi utilitza una pedra especial per destacar parts de l’edifici, un tipus de pedra grisa anomenada pietra serena.

Elements de coberta

Aquesta obra arquitectònica està coberta per un sostre pla amb cassetons, que són plaques de guix, a la nau central.

Les naus laterals estan cobertes per voltes de quatre punts, cadascuna recolzada per una pilastra.

El creuer està cobert per una cúpula amb petxines.

Espais interiors

La planta és basilical, amb més allargada, inspirada en les basíliques romanes.

S’incorpora un transsepte, o nau transversal, que dona un aspecte de creu llatina.

Els espais estan dividits en:

• Nau central
• Naus laterals
• Capelles laterals

És molt allargada; les naus laterals són la meitat de la nau central.

Les proporcions són pensades amb anterioritat.

Els espais estan molt allargats.

La lluminositat s’aconsegueix amb òculs que il·luminen les naus laterals (forats fets als murs laterals) i amb finestrals construïts a la planta superior de la nau central.

Significació i funció

La funció de l’obra és la d’un temple o església, amb funció de culte cristià. Tanmateix, també va ser una revolució que va servir per marcar tendència en l’època.

Com a significació, representa la voluntat de marcar un nou model i tendència en l’arquitectura, buscant comparar-se amb els antics en lloc de fer una arquitectura regida pels nous temps.