Basílica de San Lorenzo (Florència): Anàlisi Arquitectònica de Brunelleschi

Basílica de San Lorenzo (Florència)

Cronologia

De l’any 1421 al 1470.

Estil i Context

Estil: Renaixentista, època del Quattrocento.

• Arquitecte: Filippo Brunelleschi.
• Sistema constructiu: Arquitravat i voltat.
• Localització: Florència (Itàlia).

Característiques de l'Arquitectura Renaixentista

1. El Renaixement pren com a model l’art de l’Antiga Roma i utilitza els mateixos cànons clàssics.
2. S’utilitzen els tres ordres grecs (dòric, jònic i corinti) i els dos romans (toscà i compost).
3. Elements de cobriment: arc de mig punt i volta de canó.
4. Substitució del cimbori medieval per la cúpula de mitja taronja.
5. Forma de la planta de les esglésies: basilical (creu llatina, tres naus, cúpula al creuer) o centralitzada (forma de creu grega o en forma circular).

Elements de Suport i Estructura

La basílica té planta de creu llatina, inspirada segurament en les basíliques romanes i paleocristianes. Consta de tres naus, separades per esveltes columnes corínties. Els capitells es perllongen en originals fragments d’entaulament que recorden els àbacs romànics i bizantins.

Sobre les columnes recolzen arcs de mig punt que sostenen un cos de finestres i la coberta plana de la nau central. L’ús dels arcs de mig punt, de les columnes corínties i la distribució de les finestres tenen l’antecedent més immediat en el pòrtic de l’Hospital dels Innocents del mateix Brunelleschi.

Les naus laterals estan cobertes per voltes de quatre punts suportades, d’una banda, en les corresponents arcades de la nau central i, de l’altra, en els murs laterals. Aquests murs estan presidits al seu torn per pilastres que secunden els arcs de mig punt que s’obren a un seguit de capelles adossades. Al creuer hi ha una cúpula semiesfèrica sobre petxines.

Anàlisi de l'Espai Interior i Exterior

Brunelleschi va configurar la planta de tal manera que totes les línies horitzontals convergeixen en un únic punt: l’altar. Els braços del transsepte són quadrats i de la mateixa mida que el creuer. La nau central és el doble de gran que les naus laterals.

Les columnes corínties amb el fust sense estries suporten els arcs de mig punt de la nau central. Tant les columnes com els arcs estan fets amb la pedra serena, típica de Florència, de color gris fosc, que contrasta amb el fons blanc de l’església. La coberta de la nau central és plana i està decorada amb cassetons.

Al pis superior s’obren grans finestrals que són la principal font de llum de l’edifici; les naus laterals s’il·luminen gràcies als òculs situats damunt dels arcs de mig punt de les capelles.

L’església destaca per l’atractiva i ordenada distribució d’espais que fa que tingui una perfecta simetria.

Brunelleschi va construir-hi també la Sagristia Vella, que consisteix en un espai quadrat cobert per una cúpula amb petxines.

Significat i Interpretació Estètica

L’ordenació regular de l’espai, la simplicitat en la distribució dels elements i la utilització de columnes molt primes i arcs de mig punt per definir les diferents naus ofereixen una visió àmplia i diàfana de l’interior, de tal manera que hi predomina clarament l’horitzontalitat sobre la verticalitat.

Les esglésies renaixentistes recuperaven la mida humana i subratllaven l’horitzontalitat recorrent a elements com les cornises i a una acurada perspectiva que dirigia convenientment la vista cap a un horitzó abastable per l’home.

La pobresa ornamental i l’ús de la pedra grisa típica de Florència en els elements constructius (columnes, arcs, capitells...) i de l’estuc blanc a les cobertes obeeix a la voluntat de Brunelleschi d’erigir la seva obra arquitectònica com a gran protagonista, evitant la competència que podrien representar els artificis de pintors o escultors.

Aquest temple és una reinterpretació de la planta de nau única de les basíliques romanes i les primitives esglésies paleocristianes. També imita models constructius de l’arquitectura romànica i bizantina, com les formes cúbiques que adornen els entaulaments sobre els capitells, i va recuperar de l’Antiguitat clàssica la cúpula sobre petxines.

Funció

La funció és religiosa, amb l'objectiu de provocar en els visitants la sensació d’equilibri i de pau.