Les Bases de la Revolució Industrial: Demografia, Agricultura i Indústria

Revolució Demogràfica i Creixement Poblacional

En la segona meitat del segle XVIII, es va iniciar un creixement demogràfic important. La natalitat va continuar sent alta, però la mortalitat va baixar significativament per diverses raons:

• Millora de l'alimentació: Gràcies als avenços en l'agricultura i els nous hàbits alimentaris. Productes com la dacsa (blat de moro) i la patata es van convertir en aliments bàsics. D'aquesta manera, la població es va fer més resistent.
• Avenços en la medicina: Per exemple, el descobriment d'Edward Jenner (1796) de la vacuna contra la verola.
• Millores sanitàries: Es van crear nous hospitals i hi va haver millores en la higiene personal (com l'ús de sabó), la roba de cotó (més fàcil de rentar) i la potabilització de l'aigua.

El creixement de la població va provocar un augment de la demanda de productes agrícoles i industrials i va permetre disposar de més mà d'obra per ocupar-la en les fàbriques.

La Revolució Agrícola: Innovació i Productivitat

L'augment de la demanda d'aliments va afavorir la introducció d'innovacions en l'agricultura i la ramaderia:

• Millora de les tècniques agrícoles: El guaret va ser substituït pel sistema Norfolk o rotació quatriennal.
• Introducció de maquinària: Es van introduir noves màquines, com sembradores, trilladores i recol·lectores mecàniques.
• Transformació de les estructures agràries: Les revolucions liberals van posar fi a les propietats senyorials i comunals explotades de manera col·lectiva, i la terra es va convertir en propietat privada.
• Reforma de la ramaderia: Part de les terres es van destinar a produir farratge per alimentar el bestiar, i el nombre de caps de bestiar va augmentar.

Les Primeres Indústries i el Sistema Fabril

En la segona meitat del segle XVIII, es van inventar a la Gran Bretanya màquines que necessitaven grans espais i inversions costoses. Els tallers van començar a ser substituïts per fàbriques, on els obrers i obreres treballaven amb màquines. Les primeres funcionaven amb energia hidràulica, però aviat va aparèixer el vapor, quan James Watt va patentar la màquina de vapor (1769).

A les fàbriques es va implantar la divisió del treball, és a dir, cada persona s'especialitzava en una sola tasca. Així es va augmentar la productivitat i, per conseqüència, els preus dels productes van baixar. Les fàbriques se situaven a les ciutats per la facilitat per a la venda i la mà d'obra abundant.

Indústria Tèxtil i Cotonera: El Motor Inicial

La indústria britànica del cotó disposava d'una matèria primera molt abundant i barata que arribava a Gran Bretanya. Va ser la primera indústria que va incorporar innovacions tècniques en la filatura i en la teixidura. Els tèxtils eren assequibles i de bona qualitat.

Indústria Siderúrgica: El Ferro i el Carbó

A la primera meitat del segle XVIII, el carbó vegetal va començar a escassejar. L'any 1709, Abraham Darby va fondre per primera vegada el mineral de ferro usant carbó de coc, molt abundant, però els costos eren elevats i el ferro obtingut resultava fràgil. A finals del segle, Henry Cort va patentar un nou procediment: els alts forns moderns. La demanda i la producció del ferro es van multiplicar.

L'Impuls dels Transports: Navegació i Carreteres

El creixement de la producció industrial britànica va fer necessari disposar de transports ràpids i segurs. A partir del 1750 es van millorar moltes carreteres i se'n van construir de noves. Entre 1770 i 1783 es va construir una xarxa de canals per unir els centres productors de matèries primeres amb les fàbriques. La màquina de vapor es va aplicar a la navegació. L'any 1807, Robert Fulton va posar en funcionament la primera línia comercial amb vaixells propulsats per vapor.

L'Era del Ferrocarril: La Unió de Vapor i Ferro

El ferrocarril va sorgir de la conjunció de dos avenços de la Revolució Industrial: la màquina de vapor i el ferro. L'any 1814, l'anglès George Stephenson va construir la locomotora de vapor per a ús industrial (com mines de carbó), però el 1830, es va obrir la primera via per al transport regular de persones, que recorria entre Liverpool i Manchester. Els avenços tècnics van fer del ferrocarril un mitjà de transport cada vegada més ràpid, segur i barat. Aquest fet va potenciar la mineria i la siderúrgia. Les vies ferroviàries es van multiplicar ràpidament per tot el món i es van dissenyar línies intercontinentals, com el Transsiberià, que connectava Moscou i Vladivostok.

Impacte Econòmic i Social dels Nous Transports

Els nous transports eren més veloços i segurs, i disposaven de més capacitat de càrrega, per la qual cosa van tenir un fort impacte econòmic i social. Els efectes principals van ser:

• Van impulsar la mineria, la metal·lúrgia i la siderúrgia, i van crear nous llocs de treball.
• Van afavorir l'especialització de l'economia mundial.
• Van potenciar el desenvolupament del comerç i van afavorir els viatges.
• Van tenir grans efectes sobre la vida quotidiana de les persones, com facilitar l'emigració o millorar el transport d'aliments, la qual cosa va millorar la dieta.