Bases de Manresa i Constitució de 1876: Anàlisi Comparativa

Bases de Manresa (1892)

Tipus de Font i Contingut

Es tracta d'una font primària de naturalesa política i jurídica, contemporània als fets. El document és un recull d'articles de les Bases de Manresa, també anomenada Constitució Regional Catalana, primer referent programàtic polític de Catalunya. Va ser escrit, entre d'altres, per Enric Prat de la Riba, un dels fundadors de la Lliga Regionalista i de la Unió Catalanista.

Context Històric

El context històric s'emmarca dins del període de la Restauració (1874-1902), durant la Regència de Maria Cristina (1885-1902). El text sorgeix d'una de les principals corrents d'oposició a la Restauració: els regionalismes i nacionalismes. La Unió Catalanista (1891), resultat de l'esforç de la Lliga de Catalunya per unir el teixit associatiu i cultural catalanista, va impulsar aquest projecte. La Lliga de Catalunya va sorgir de l'escissió del Centre Català, format per personatges de la cultura catalana com Àngel Guimerà. L'any 1892, la Unió Catalanista va constituir una assemblea per establir les bases d'un projecte d'autonomia per a Catalunya, creant les Bases per a la Constitució Regional Catalana.

Contingut de la Font

El text estableix les bases del programa polític del catalanisme, reservant poders a Catalunya dins del seu autogovern. Aquests poders serien:

• Base 1: S'estableixen els poders que no assumirà Catalunya (i que corresponen al poder central a Madrid) i els que sí que assumirà.
• Base 3: Oficialitat de la llengua catalana al territori català.
• Base 4: Exclusivitat dels càrrecs públics per als catalans.
• Base 5: El municipi serà la base de la jerarquia administrativa.
• Base 6: Competències de Catalunya en matèria econòmica i d'autogovern.
• Base 7: La potestat de fer lleis residirà a les Corts Catalanes.
• Base 12: Eliminació del servei militar obligatori i substitució per servei voluntari o compensació econòmica.
• Base 13: Creació d'una força policial pròpia de Catalunya.

Les Bases proposaven la concepció de Catalunya com una entitat autònoma dins d'Espanya, acordada amb la Corona Espanyola. Tenien una inspiració federal i un origen en les antigues lleis o llibertats catalanes prèvies a 1714. El poder central s'organitzava segons la separació de poders: el legislatiu, compartit pel rei i una assemblea regional; l'executiu, format per cinc ministeris o secretaries; i el judicial, representat per un tribunal suprem regional (l'antiga Audiència de Catalunya, que seria restablerta).

Constitució de 1876

Tipus de Font i Contingut

És una font primària, contemporània als fets, de naturalesa pública i jurídica. Inspirada per Cánovas del Castillo, el text presenta una selecció d'articles de la Constitució de 1876.

Context Històric

El text s'emmarca en el període de la Restauració (1875-1923), després de la caiguda de la Primera República (1874), que va acabar amb les dimissions de Pi i Margall, Nicolás Salmerón i Castelar a causa de la revolta cantonalista, i els pronunciaments dels generals Pavia i Martínez Campos. La Restauració s'inicia amb la tornada dels Borbons amb Alfons XII. Es caracteritza per un sistema electoral falsejat, basat en l'alternança política de conservadors i liberals, dirigits per Cánovas del Castillo i Mateo Sagasta. El sistema tenia una base social àmplia: jerarquia eclesiàstica, classes socials conservadores, terratinents, mitjana i gran burgesia, i classes mitjanes urbanes.

Contingut de la Font

La Constitució de 1876 implica el retorn a un sistema liberal moderat. Va ser un període marcat per la guerra amb Cuba i els EUA, i la consegüent pèrdua colonial.

• Article 1: Estableix el catolicisme com a religió de l'Estat.
• Article 13: Reconeix els drets i llibertats, de forma restringida donat el caràcter conservador del text. Es reconeixia la llibertat d'expressió, excepte a l'estament militar, a causa de la introducció del civilisme.
• Article 18: Estableix que el poder legislatiu es comparteix entre les Corts i el rei, basant-se en el doctrinarisme.
• Article 19: Estableix dues cambres: Congrés i Senat (bicameralisme).
• Article 20: Configuració del Senat.
• Articles 27 i 29: Estableixen el sistema d'elecció i les condicions per ser diputat.
• Article 48: Inviolabilitat del rei.
• Article 49: Manifestació del doctrinarisme, ja que les decisions del rei han d'estar refrendades pels ministres.

Altres Temes

Recursos Energètics

• El Carbó: Roca sedimentària fòssil i combustible, formada per acumulació de restes vegetals sotmeses a carbonització.
• El Petroli: Mescla líquida d'hidrocarburs (compostos d'hidrogen i carboni) en estat sòlid, líquid o gasós, que es troba a l'interior de l'escorça terrestre i s'obté mitjançant perforació.
• El Gas Natural: Hidrocarbur gasós compost d'età, metà, nitrogen i diòxid de carboni, d'origen similar al petroli.
• L'Energia Nuclear: Produïda a les centrals nuclears per fissió d'àtoms d'urani. Avantatges: gran poder calorífic i energia neta.
• Energia Hidroelèctrica: Obtinguda aprofitant la força de l'aigua per produir electricitat mitjançant turbines. Inconvenients: impacte mediambiental dels embassaments i irregularitat pluviomètrica.

Política Agrària Comunitària (PAC)

L'any 2003, la PAC va modificar la seva orientació a favor d'una major competitivitat i adaptació a la demanda, restringint les ajudes econòmiques. Això va obligar Espanya a limitar inversions i eliminar àrees de conreus subvencionats, com el tabac i el cotó. Un objectiu de la PAC és retallar quotes per evitar excedents. Els productes deficitaris a Europa reben ajudes financeres i se'n agilita la comercialització, mentre que els excedentaris no, creant malestar entre els pagesos.

Paisatges Agraris

• Paisatge Agrari Atlàntic: Propi dels espais litorals i prelitorals de la cornisa cantàbrica i Galícia. Predominen zones muntanyoses amb relleu accidentat. El clima atlàntic afavoreix prats i boscos caducifolis. Poca extensió agrícola, predomini de ramaderia bovina i estructura minifundista. Explotació familiar i petites empreses, població agrària dispersa en cases de camp o poblets.
• Paisatge Agrari Interior: Ocupa terres de la Meseta i trams alts de les depressions de l'Ebre i el Guadalquivir. Escàs terreny forestal. Agricultura extensiva de secà amb rotacions de conreus. Explotacions hortofructícoles prop dels rius. Bestiar oví a zones de secà. Ramaderia industrial prop de nuclis urbans. Predomini del latifundi a zones de secà.

Indústria Catalana

Actualment, la indústria catalana es transforma per adaptar-se a una Europa més integrada i un món globalitzat. El seu grau d'industrialització és comparable al de les grans regions europees, amb un teixit industrial diversificat i estructurat.