Bases del dret pactat i l'evolució del Ius Commune

Bases del dret pactat i el teocentrisme

Les bases del dret pactat es fonamenten en el teocentrisme, una concepció del dret com a quelcom diví i basat en la fe. En aquest sistema, els homes només poden descobrir el dret, no pas crear-lo. Es dóna un valor superior al dret antic o consuetudinari (basat en els costums) per sobre del dret nou. Tot i que es mantenen elements del dret romà i germànic, s'incorporen elements dels costums propis de cada territori, primant sempre la praxi jurídica.

El canvi cap al Baix Medieval

Malgrat les mancances socials de l'època, entre els segles XI i XII s'inicia el Baix Medieval. En aquest nou món, el context econòmic, social i cultural es transforma gràcies als anomenats quatre miracles medievals:

• Creixement econòmic: a causa de l'increment demogràfic, de la producció, del comerç i d'una gran diversitat humana.
• Renaixement urbà: recuperació de les ciutats romanes i naixement de noves societats.
• Cultura: construcció d'esglésies i escoles escolàstiques i eclesiàstiques d'ensenyament bàsic de les set arts liberals: el trivium o els tres camins per a l'eloqüència (retòrica, gramàtica i dialèctica) i el quadrivium o els quatre camins pel coneixement matemàtic (astronomia, geometria, aritmètica i música).
• Universitats de dret: van sorgir al nord d'Itàlia. La primera, a Bolonya (1088), va permetre que el buit cultural comencés a omplir-se.

L'estudi del dret i el naixement del Ius Commune

Davant l'absència de creació de dret per part dels prínceps, l'ensenyament de les ciències jurídiques esdevingué necessari. Amb Irneri, el dret passa d'una visió teològica a una d'acadèmica. L'estudi a les universitats es va potenciar gràcies a les còpies de les compilacions de Justinià, recuperades dels monestirs europeus i portades a les universitats per estudiar el dret romà.

Amb aquest fet neix el Ius Commune (dret comú), que és el dret explicat, ensenyat, escrit i estudiat. Representa l'avenç científic més important de la història jurídica i es divideix en diverses èpoques:

Fases del Mos Italicus

1. Glossadors (s. XI-XIII): concentrats en les universitats nord-italianes, van haver de fer interpretacions textuals davant les dificultats que presentava el llatí.
2. Comentaristes (s. XIV): època dedicada a realitzar comentaris i crítiques analítiques sobre les paraules.
3. Communis opinio (s. XV): fase de decadència on predominen els assajos i les opinions sobre l'obra dels juristes més reconeguts.

Mos Italicus vs. Mos Gallicus

Aquestes tres fases es coneixen com a Mos Italicus, és a dir, la manera d'ensenyar a la italiana. D'altra banda, la manera d'ensenyar a la francesa, amb un enfocament científic que va durar des del segle XVI fins al XVIII, es coneix com a Mos Gallicus.

El Ius Commune, que va ser la base del poder públic dels països on es va implantar, es fonamentava en el redescobriment del dret justinià i estava compost per:

1. El dret civil romà de Justinià.

4