Bases del Desenvolupament Humà: Cognitiu, Motor i Sensorial

Desenvolupament Cognitiu i Motor

1.1 El Desenvolupament Humà

El desenvolupament humà és un procés de canvi a nivell de pensament, comportament i afectivitat, i està relacionat amb l'edat i les estructures corporals. Aquest procés està relacionat amb la vida, des del naixement fins a la mort.

Els processos principals del desenvolupament són:

• Físics
• Cognitius i Lingüístics
• Socioeconòmics

Conceptes Clau del Desenvolupament

Desenvolupament

Procés de canvi i evolució que experimenta la persona en diferents etapes i aspectes de la vida.

Creixement

Fa referència a un augment quantitatiu de les estructures corporals en moments evolutius (alçada, pes, perímetre cranial, etc.).

Maduració

Canvis morfològics i de pautes de conducta que es donen de forma natural.

Aprenentatge

Procés mitjançant el qual les experiències modifiquen el nostre sistema cognitiu i afectiu i, per tant, la nostra conducta, a través de l'experiència i influït per l'ambient.

Característiques del Desenvolupament Humà

• Maduració
• Gradualitat
• Continuïtat
• Multidimensionalitat i Multidireccionalitat
• De la regulació externa a l'autoregulació
• Diferents ítems
• Influències

Interacció Herència i Medi Ambient

Determinants Biològics (Herència)

Teoria de l'hereditarisme, psicologia innatista. La persona és més influent en si mateixa que el medi.

Determinants Ambientals (Medi)

Context de l'individu, psicologia ambientalista. El desenvolupament dependrà dels estímuls de l'exterior.

Interaccionisme

Es necessita tant un factor com l'altre per al desenvolupament.

Psicologia Context-Interaccionista

Tot influeix l'un darrere l'altre en el procés evolutiu.

1.2 Desenvolupament Sensorial de l'Infant

El desenvolupament sensorial coincideix amb el motor, socioafectiu i cognitiu durant el desenvolupament global de l'infant.

Lleis de la Gestalt: Sensació i Percepció

Sensació

Impressió que es produeix en el cervell per l'excitació originada en un receptor sensorial, a causa d'un estímul provinent del món extern o intern. (Referència a l'objecte).

Percepció

És la possibilitat d'organitzar els estímuls i de poder diferenciar uns objectes dels altres. (Referència al subjecte). Es considera una funció cognitiva bàsica.

El fenomen de la percepció es dona com un tot. Qualsevol canvi en algun element afecta la totalitat del fenomen perceptiu. La percepció de les persones no s'exerceix sobre elements aïllats de l'entorn, sinó en camps perceptius. La percepció està organitzada i estructurada des del moment de néixer.

Lleis de la Percepció (Gestalt)

• Llei de la bona forma o pregnància
• Llei de la proximitat
• Llei de la semblança
• Llei de tancament
• Llei de continuïtat
• Llei de figura-fons
• La constància perceptiva
• Predisposició perceptiva

Classificació de les Sensacions

Sensacions Exteroceptives

Informen de l'exterior. Els receptors sensorials estan al sistema visual, auditiu, olfactiu, tàctil i gustatiu. Totes recullen un senyal que l'envien al còrtex cerebral, que l'analitza.

Sensacions Intra-receptives

Propioceptives

Informen de la situació del cos i l'espai. Inclouen:

• Sensacions cinestèsiques (músculs, tendons i articulacions): posició, moviment.
• Sensacions vestibulars (orella interna): equilibri, estabilitat.

Totes dues envien informació al còrtex cerebral i al cerebel. Visceroceptives Informen d'estats interns de l'organisme. Sensacions viscerals: gana, set i fred.

Sensacions Protopàtiques i Epicrítiques

Protopàtiques

Són les primeres sensacions que afecten el nadó. Estan relacionades amb els estats de plaer o desplaer. Són molt objectives.

Epicrítiques

Són més elevades, superiors i complexes. No tenen un caràcter tan subjectiu. Reben els estímuls del món exterior.