Les bases de l'Antic Règim i les transformacions socials i econòmiques
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,6 KB
Les bases de l'Antic Règim
La societat de l'Antic Règim estava dividida en tres estaments: clergat, noblesa i el tercer estat o plebeus. Els estaments eren uns grups tancats que es pertanyia per naixement, i no es podia ascendir. Les classes socials es pertanyia segons la situació econòmica, i ascendir era molt difícil. Estaments privilegiats: clergat i noblesa. Estaments NO privilegiats: tercer estat.
Noblesa
S'hi pertanyia per naixement, no pagaven impostos, tenien lleis i tribunals propis, molt poder social, polític i econòmic, i gran diversitat interna.
Clergat
S'hi pertanyia per adscripció, no pagaven impostos, tenien lleis i tribunals propis, molt poder social, polític i econòmic, i gran diversitat interna.
Tercer Estat
No tenien privilegis, pagaven impostos, i estaven dividits en: camperols i grups urbans.
Camperols
Eren la majoria de la societat, amb gran diversitat econòmica i en algunes zones hi havia la servitud.
Grups urbans
Artesans, comerciants, professions liberals i marginats socials, amb gran diversitat interna. La burgesía era el sector més ric i poderós.
Una economia agrària i senyorial
L'agricultura era la font de riquesa més important, però era poc productiva i estava endarrerida. El comerç interior era escàs, i la producció d'objectes era limitada. Els gremis controlaven les manufactures des de l'Edat Mitjana.
Agricultura de Guaret: Terra que es deixa sense conrear un any o més per recuperar i emmagatzemar matèria orgànica i humitat per fer-la de nou fèrtil.
El comerç: Augmenta el comerç internacional per la formació d'imperis colonials i el desenvolupament de la navegació.
Una població estancada
Segle XVI: Creixement lent però significatiu. Segle XVII: Estancament demogràfic i gran augment de mortalitat. Segle XVIII: Gran creixement demogràfic i descens de la mortalitat (a partir 1750).
Poder polític i relacions internacionals a l'Europa del segle XVIII
Monarquía absolutista: Tots els poders es concentraven en el rei i el poder provenia de Déu. Els funcionaris administraven el regne i recaptaven impostos. El poder del rei estava limitat per les corts on hi havia representants dels tres estaments.
La contestació a l'absolutisme
L'absolutisme es va començar a criticar. A països com Anglaterra es van produir revolucions per tal que el parlament guanyés més importància per controlar el monarca.
Transformacions econòmiques i socials al segle XVIII
El creixement de la població
Nous conreus, tècniques agrícoles noves, menys fam, i augment de la població.
Augment de la població (les manufactures)
Augment de la població i creixement de la demanda de colònies europees a Amèrica, va provocar una necessitat més gran de productes manufacturats. Es van crear nous sistemes productius per escapar del control dels gremis, i es va començar a estendre el treball domèstic.
El comerç colonial
Va haver-hi una gran expansió del comerç marítim i es van crear noves rutes marítimes. Això va portar a conseqüències positives pels comerciants i la monarquia, però també a l'explotació comercial d'Espanya, Portugal i altres països.
L'ascens de la burgesia
El creixement de l'economia va fer que la burgesia es convertís en el grup social més dinàmic, demanant la fi dels privilegis estamentals i la igualtat de drets.
Quin paper va fer el comerç colonial en els canvis econòmics
Els europeus havien obert noves rutes marítimes, explorat continents i colonitzat territoris. A les potències colonials tradicionals (Espanya i Portugal) s'hi van afegir països nous (Anglaterra, França i Holanda). Aquests països van crear grans companyies comercials com la de les Índies Orientals i Occidentals, i van establir la ruta del comerç triangular.
La il·lustració
Les bases del pensament il·lustrat
La il·lustració va ser un moviment intel·lectual que es va desenvolupar a França al segle XVIII, defensant la raó, la llibertat de consciència i pensament, i obrint camí a les revolucions americana i francesa.
La crítica de l'Antic Règim
Els filòsofs il·lustrats van criticar l'absolutisme i van adoptar el liberalisme. Montesquieu va propugnar la divisió de poders, Rosseau va defensar la creació d'un contracte social, i Voltaire es va proclamar defensor de la llibertat de consciència.
El liberalisme econòmic
Els fisiòcrates van oposar-se al mercantilisme i van proposar el liberalisme econòmic, defensant la llibertat econòmica i iniciativa individual.
El depotisme il·lustrat
Influència del pensament il·lustrat a les corts europees, portant a terme experiències reformistes.
El naixement d'una nació: Els Estats Units d'Amèrica. Revolució Americana
Problemes de les tretze colònies
Les idees il·lustrades van arribar a Amèrica, provocant la Revolució Americana i la independència dels Estats Units d'Amèrica.
La guerra de la Independència
1775-1777: Els colons dirigits per Washington, formen un exèrcit de voluntaris. 1778-1782: L'exèrcit dels colons es professionalitza i guanya a Yorktown. Intervenció de tropes Francoespanyoles. Fi de la guerra: Tractat de Versalles (1783).