Bartomeu Rosselló-Pòrcel: Context, Poesia i Valoració Crítica

Context Històric, Polític i Social

Bartomeu Rosselló-Pòrcel s’insereix en la renovació de la poesia catalana iniciada amb el Modernisme i continuada pel Noucentisme, moviment que defensava el classicisme, l’ordre i la modernització cultural. Se situa durant la Restauració Borbònica amb Alfons XIII. A Mallorca, aquesta evolució conviu amb l’Escola Mallorquina, que influí en la seva formació inicial.

Després de la Primera Guerra Mundial, el “Crac de Wall Street” (1929) als EUA i la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), la literatura catalana rep l’impacte de les avantguardes i evoluciona cap al postsimbolisme, amb figures com Carles Riba, referent intel·lectual de Rosselló-Pòrcel. D’aquest context neix una poesia exigent i purista, però oberta a elements surrealistes i neopopulars.

La seva formació coincideix amb la Segona República, període d’intensa activitat cultural i compromís polític. Rosselló participa en la vida intel·lectual amb ideals republicans i liberals. L’esclat de la Guerra Civil (1936-1939) interromp la seva trajectòria i el vincula a la Generació del 36, marcada per la ruptura vital i la resistència cultural en defensa de la llengua catalana.

Malgrat la seva mort prematura el 1938, Rosselló-Pòrcel esdevé un referent essencial de la poesia catalana de postguerra, com a pont entre tradició i modernitat. El seu context finalitza a partir de 1939 amb la dictadura de Francisco Franco.

Característiques de la Poesia de Rosselló-Pòrcel

La poesia de Bartomeu Rosselló-Pòrcel es caracteritza per la intensitat expressiva, la concisió i una gran perfecció formal, tot i la seva curta trajectòria vital. La seva obra reflecteix una personalitat poètica madura i profundament vinculada al clima intel·lectual de la seva època.

Temàtiques Centrals

• Qüestions existencials: la mort, la fragilitat humana, la solitud i l’amor.
• Reflexió sobre el fet poètic.
• El paisatge i la identitat mallorquina (present de manera simbòlica).

Un dels símbols centrals de la seva obra és el foc, que representa la puresa, el dinamisme, l’ascensió i la vida, en contrast amb la foscor, la caiguda i la mort.

Estil i Tècnica

Des del punt de vista estilístic, destaca per un llenguatge refinat, precís i molt musical, amb una gran capacitat evocadora d’imatges i atmosferes. Rosselló-Pòrcel aconsegueix un equilibri entre tradició i modernitat, combinant formes clàssiques com el sonet amb influències avantguardistes.

La seva poesia és eclèctica i rep influències del simbolisme, el surrealisme, el neopopularisme i el purisme, així com de poetes com Rilke, Valéry, Carles Riba i Jorge Guillén.

Recursos Tècnics Avantguardistes

Tècnicament, utilitza recursos propis de l’avantguarda, com:

• L’el·lusió dels verbs.
• La supressió dels articles.
• L’ús de substantius abstractes.

Aquests recursos reforcen la densitat i la concentració expressiva dels seus poemes. En conjunt, la seva poesia, breu però intensa, constitueix una de les aportacions més rellevants de la literatura catalana de la primera meitat del segle XX.

Valoració Crítica

Tempestat de flama és una antologia que permet acostar-se al nucli més intens de l’obra de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i confirma la seva condició de poeta clau de la modernitat catalana, malgrat la brevetat de la seva trajectòria.

El Foc com a Eix Central

L’obra reflecteix una sensibilitat marcada pel context tràgic de la Guerra Civil i per una consciència molt viva de la mort, que esdevé eix central de molts poemes. El foc hi apareix com a símbol ambivalent de força vital i, alhora, de destrucció i consumició, cosa que dota els versos d’una tensió constant entre vida i aniquilació.

La Lectura de Joaquim Molas

El crític Joaquim Molas destaca en la poesia de Rosselló-Pòrcel aquesta dimensió metafísica del foc, entès com una “força vital” que expressa una visió del món com a tensió permanent entre llum i ombra, creació i ruïna. Aquesta lectura ajuda a entendre per què els poemes de Tempestat de flama combinen una gran càrrega simbòlica amb una forta intensitat emotiva.

Exigència i Riquesa Lingüística

El llenguatge neobarroc, ple d’imatges, metàfores i encavalcaments, fa que la lectura sigui exigent, però alhora molt rica per al lector que hi dedica temps.