Barroc, Rococó i Manierisme: Característiques i Diferències

Barroc

El Barroc neix profundament vinculat a la Roma dels papes i es desenvolupa a Europa i Amèrica Llatina durant el segle XVII i principis del XVIII. Va ser una tendència comuna a totes les arts. Les seves característiques són:

• Cerquen el moviment, tant real com imaginari.
• Donen gran importància als efectes lumínics i a la llum.
• Representen o suggereixen l'infinit.
• Mostren una marcada tendència per la teatralitat i la fastuositat.
• Mesclen arquitectura, escultura i pintura.

Arquitectura

• Els edificis són concebuts com a grans escultures.
• Apareixen dos nous ordres arquitectònics: l'ondulant i el gegant.
• La façana no és vista com un element afegit de l'edifici, sinó que forma part del conjunt i és la part que dóna a l'exterior.
• Les façanes acostumen a tenir dos campanars.
• Les plantes ovals, el·líptiques i de formes geomètriques més complexes tenen gran èxit.
• Els sostres de les esglésies es plantegen gairebé exclusivament a partir de voltes de canó.
• Les línies rectes i les superfícies planes, les façanes i les parets dels edificis són perfectament ondulades, la qual cosa accentua la sensació de moviment.
• Els contrastos de llum són estudiats i aplicats per donar més teatralitat.
• La decoració arquitectònica és fonamental en l'estètica barroca.
• Les volutes i les aletes són utilitzades sistemàticament com a elements decoratius, però també com a contraforts.
• Les escales i les galeries adquireixen gran importància als interiors dels edificis.
• Els miralls de les galeries i les pintures de les voltes sorgeixen de la sensació d'infinitud.

Tipologia

Els edificis més emblemàtics són l'església i el palau, i a nivell urbanístic, la plaça i l'avinguda.

Escultura

• Gran domini tècnic que arriba en alguns casos al virtuosisme.
• Esquemes lliures i cànons més esvelts que els del Renaixement.
• Captació del moviment i dels moments fugaços.
• Gust per la teatralitat.
• Jocs de llum accentuats per gestos emfàtics i per vestits més amples i aparatosos del que és normal.
• L'escultura es planteja com a simple decoració de l'arquitectura, però també com a element aïllat.

Temàtiques

Religioses, mitològiques i funeràries.

Pintura

• Utilització del mur i la tela.
• Gran interès per la llum.
• Perfecció en l'ús del clarobscur.
• Predomini del color sobre la línia.
• Realisme.
• Preferència per representar el moviment i composicions complexes.
• Auge de la decoració il·lusionista.
• Difusió del gènere de la natura morta, que s'afegeix als gèneres pictòrics tradicionals.

Rococó

El Rococó predomina a Europa a mitjans del segle XVIII i fou el preferit de l'aristocràcia. Les obres més representatives es donaren en l'ornamentació, l'arquitectura i la pintura. En l'àmbit arquitectònic, representa la intensificació decorativa dels interiors dels edificis, i en la pintura destaca per la intranscendència dels temes (festes dels nobles, amor, galanteria) i la palidesa cromàtica.

Manierisme

Arquitectura i escultura

L'arquitectura manierista altera arbitràriament l'estreta correlació renaixentista entre les parts i el conjunt de l'edifici. El tret més distintiu de l'escultura manierista és l'ús de la serpentinata.

Pintura

• Postures forçades de les figures.
• Ús arbitrari del color.
• Tractament irreal de l'espai.
• Rebuig de l'equilibri i la claredat pròpies del Renaixement per tal d'assolir composicions més dramàtiques i complexes.