Barroc i Rococó: Art, Societat i Cultura dels Segles XVII-XVIII

El Barroc: Un Moviment Artístic i Cultural

El Barroc és un moviment artístic i literari que va aparèixer després del Manierisme, abastant principalment els segles XVII i principis del XVIII. Aquesta època es va caracteritzar per una profunda transformació en tots els àmbits de la societat.

Context Socioeconòmic i Polític del Barroc

La societat continuava sent feudal, amb una estructura jeràrquica ben definida que incloïa la noblesa, la burgesia i el camperolat.

Religió i Contrareforma

A nivell religiós, la Contrareforma va triomfar als països del sud d'Europa, mentre que el Protestantisme es va consolidar al nord (Holanda, Alemanya) i l'Anglicanisme a Anglaterra.

Política i Monarquies Europees

Políticament, va destacar la importància de les monarquies europees. L'Absolutisme, representat per figures com Lluís XIV (el Rei Sol), va ser predominant, especialment a Espanya. En contrast, a Anglaterra i Holanda, es va desenvolupar la monarquia parlamentària.

Cultura i Pensament Científic

A nivell cultural, es van produir importants descobriments científics, com la teoria heliocèntrica de Galileu, i avenços significatius en el pensament filosòfic. Van aparèixer noves teories com l'empirisme i la comprensió de la circulació de la sang.

Aquesta època és coneguda com el Segle d'Or a Espanya, amb figures com Cervantes, i a la Gran Bretanya, amb Shakespeare. El Barroc va néixer a Itàlia i es va estendre per tota Europa, sent més clàssic a França. Va ser un art al servei de l'Església, la Monarquia i la burgesia (especialment la protestant).

Economia i Comerç Internacional

A nivell econòmic, el comerç internacional va adquirir una gran importància. La Mediterrània va perdre pes com a mar secundària davant de l'Atlàntic. El Barroc va ser un art al servei de la monarquia, de l'Església i de la burgesia.

Característiques Artístiques del Barroc

Arquitectura Barroca

L'arquitectura barroca es caracteritza per un important contrast de la llum, amb un caràcter escenogràfic. Aquesta s'aconsegueix contraposant sortints i entrants, i amb una abundant decoració.

• Tipus de planta en les esglésies: el·líptiques, circulars i octogonals, sovint amb una sola nau.
• Ordres arquitectònics utilitzats: el corinti i el compost.
• Edifici destacat: l'església, sovint amb una única nau per acollir els fidels.

Escultura Barroca

L'escultura barroca utilitza una barreja de materials com fusta, pedra, plata, marbre, ivori i or. A Espanya, destaca especialment la fusta policromada.

• Presenta un gran moviment, amb una importància destacada dels grups escultòrics, mostrant dinamisme i proporció.
• Temàtica: religiosa, mitològica, funerària, retrats (bustos).
• Les obres barroques mostren un realisme molt important i busquen la superposició d'elements (perruques, roba, etc.).

Pintura Barroca

En la pintura barroca, predomina la taca per sobre de la línia, la qual cosa confereix a les obres una forma oberta. Són característiques les línies diagonals.

• Tècniques destacades: pintura al fresc, pintura a l'oli sobre llenç o taula (cavallet).
• Temàtica: retrat col·lectiu, religiós, mitològic, històric, al·legòric.
• Es practica la perspectiva des d'angles inferiors i superiors, i abunda el punt de vista horitzontal. Les pintures mostren un clar realisme, ja que els personatges expressen sentiments.

El Rococó: L'Art de l'Aristocràcia

El Rococó és un moviment artístic posterior al Barroc que va aparèixer al segle XVIII a França i va tenir una gran acceptació a l'Europa central. És un art al servei de l'aristocràcia, que vivia una etapa frívola i desenfadada.

El terme Rococó prové de la paraula francesa rocaille, que és l'element principal de la seva decoració. Entre les obres més importants d'aquest moviment destaca El Columpio de Fragonard (pintura) i L'oració a l'hort de Getsemaní (escultura).