El Barroc: Origen, Característiques i Context Històric

El Barroc (segles XVII i XVIII)

El Barroc (segles XVII i XVIII) té una localització molt precisa: sorgí a Itàlia i s’estengué per Europa. Amb un llenguatge propi i complex, elaborà solucions estètiques i formals diverses. El seu focus més influent va ser la Roma papal, centre d’un art contrareformista que va derivar cap a un barroc exuberant i que va influir en tot l’art europeu dels segles XVII i XVIII.

En aquest estil es pot veure la manifestació dels tres poders establerts (l'Església, la monarquia i la burgesia). La producció artística es pot dividir en dos grans grups: la promoguda per una burgesia protestant i la promoguda per l’Església catòlica i el poder reial. Aquesta diferència és resultat de la càrrega ideològica subjacent a l'art i del fet que l’artista es converteix en transmissor del missatge que els diversos promotors volen potenciar.

Es tracta d’un art dinàmic, teatral amb jocs de llums, miralls, i es podria dir que és de certa manera passional. Predomina el color sobre el dibuix, les perspectives aèries, composicions obertes, clarobscur...

El barroc representa una reacció contra la serenitat i l’equilibri dels cànons del Renaixement, ja que el Barroc valorarà més el dinamisme i l’expressivitat.

El barroc utilitza una iconografia directa i teatral amb una gran ornamentació. A més, va ser un estil sofisticat i emocional, sovint extravagant. També hi destaca l’ornamentació, les línies diagonals, i la importància donada a la llum.

Context Històric i Ideològic del Barroc

Des d’una perspectiva ideològica, el S. XVII es caracteritzà pels problemes derivats de l’oposició entre l’Europa Catòlica i l’Europa protestant, una Europa enfrontada políticament i que adequarà la seva política i la seva ideologia a les directrius de la Roma Papal. El Pontificat es va enfortir gràcies a la Contrareforma catòlica, i volia manifestar-ho amb un art que donés a veure el triomf del catolicisme.

A França apareix l’Estat absolutista de Lluís XIV. Aquest coincideix amb l’Església en aquests plantejaments estètics. Els reis cerquen la grandiositat com una forma visible de manifestar l’origen diví del seu poder, especialment en les noves ciutats capital on s’estableix de forma permanent el govern i la Cort.

A l’Imperi Hispànic, ja en plena decadència, continuen la colonització del Nou Món i el domini d’Europa, fins que al S. XVIII hi haurà un canvi de dinastia que substituirà als Habsburg pels Borbons. Aquesta etapa coincideix amb l’anomenat “Segle d’Or” de les arts, per la quantitat i qualitat d’obres que es desenvoluparen.

Exemple d'Art Barroc: Les Meninas de Velázquez

Velázquez va pintar aquest quadre el 1656, any pertanyent al regnat de Felip IV, penúltim monarca de la dinastia dels Àustria. Vuit anys (1648) del final de la Guerra dels Trenta Anys amb el resultat de la Pau de Westfàlia, les conseqüències per a Espanya i el regnat de Felip IV van ser una clara decadència. Ell va ser el pintor de la cort, i l'art, malgrat la decadència política va destacar de manera extraordinària.