Barroc, Neoclassicisme i Il·lustració: Corrents Literaris Catalans

El Barroc: Característiques i Corrents Literaris

Característiques Literàries del Barroc

El Barroc es caracteritza per:

• Voluntat d'evasió: L'harmonia i la bellesa renaixentistes són substituïdes per l'artificiositat i el recargolament. Hi ha foscor de conceptes, recarregament lèxic i sintàctic, sàtira, etc.
• Temes: Fugacitat de la vida, pas del temps, gust per la monstruositat, el grotesc, il·lusions òptiques, etc.
• Atracció pel moviment, l'obscuritat, el contrast: Llum/ombra.
• Abundància de formes retòriques conceptuals: Metàfores, antítesis, jocs de paraules, etc.

Actituds Diferenciades del Barroc

Dues actituds diferents destaquen:

Conceptisme

Línia burlesca i satírica. Autor català destacat: *Francesc Vicent Garcia*.

Culteranisme

Cerca l'expressió de la bellesa absoluta a partir de l'exageració. Autors catalans: *Francesc Vicent Garcia* i *Francesc Fontanella*.

El Neoclassicisme: Retorn a l'Ordre i la Raó

Inicis i Principis Estètics

S'inicià al segle XVIII. És un corrent estètic provinent del classicisme francès (al segle XVII l'art francès s'havia mantingut fidel a les normes clàssiques). S'abandonen les formes barroques.

Característiques del Neoclassicisme

• El món clàssic torna a esdevenir model (gust per l'ordre, l'harmonia, l'equilibri, etc.).
• Importància de l'individu, igualtat universal, importància de l'educació, fe en el progrés, etc.

Literatura Neoclàssica

Prosa de tipus moralista que planteja una reflexió sobre la vida i els costums. Literatura d'idees: auge de la prosa filosòfica i didàctica. El gènere més conreat és el ***teatre*** (tragèdia clàssica).

La Il·lustració: Raó, Teatre i Literatura Popular

El Teatre Il·lustrat

Fou fidel al pensament il·lustrat: preferència pels temes històrics, religiosos i mitològics amb intenció didàctica i moral. Dos grans centres de producció teatral: el Rosselló i Menorca. A l'illa, el focus cultural se centrà al voltant de la ***Societat Maonesa de Cultura***, de la qual el poeta *Joan Ramis* n'és un dels fundadors.

Joan Ramis (1746-1819)

Obra destacada: ***Lucrècia***, d'una extraordinària perfecció i d'una estimable qualitat literària que ja adopta la regla de les tres unitats (lloc, espai, temps). Estructurada en cinc actes, planteja l'acció, el nus i el desenllaç en els primer, tercer i cinquè actes. Com a tragèdia neoclàssica, la història de Lucrècia es desenvolupa a l'antiga Roma, es defensa la llibertat i s'ataca la tirania.

La Literatura Popular

Fou una època rica en producció literària popular, caracteritzada per:

• Ser d'autor anònim.
• De transmissió oral.
• Amb un llenguatge planer i col·loquial.
• De temàtica festiva, amorosa i vinculada a les vivències del poble.

Els gèneres populars més representatius són els ***romanços***. Altres exemples: *Els Pastorets*, *El Cant de la Sibil·la*.

La Literatura Populista

Pel que fa als gèneres populistes, cal dir que són obres de difusió escrita o manuscrita, elaborades per autors coneguts, però inspirades en el gust del poble, creades per al consum popular, amb un llenguatge viu i col·loquial, i amb versos d'art menor i recursos retòrics repetitius com tornades, paral·lelismes o anàfores.

Llibres de Cavalleries i Novel·la Cavalleresca

Els Llibres de Cavalleries

De caràcter fantàstic, ambientades en castells, palaus i llocs exòtics, amb personatges trets de la tradició artúrica (matèria de Bretanya). Agradaven a l'aristocràcia. Recreaven els temps heroics i daurats de la cavalleria. Destaquem: *Blandín de Cornualla*, d'autor anònim, i *La faula* de Guillem de Torroella.

La Novel·la Cavalleresca

Característiques: versemblança (creïbles), geografia coneguda, ambientació en època coneguda i propera, i qualitats purament humanes del protagonista. Exemples: ***Curial e Güelfa*** (cavaller i dama) és una novel·la cavalleresca. ***Tirant lo Blanc*** també ho és.

Gèneres Didàctics

1. Faula: Narració protagonitzada per animals personificats que transmet una lliçó moral.
2. Exemple: Conte que il·lustra una lliçó moral.
3. Sermó: Exposició oral sobre preceptes morals i doctrinals.
4. Poema didàctic: Poesia destinada a memoritzar preceptes morals i doctrinals.

Ausiàs March: Innovació i Profunditat Poètica

Originalitat i Modernitat

Ausiàs March conserva elements de la tradició trobadoresca. El fet d'abandonar el provençal en benefici del català, la voluntat d'expressar-se amb sinceritat, la fugida del retoricisme de la poesia anterior i la importància que dona als seus estats d'ànim, el converteixen en un poeta original i modern.

Cants de Mort

1. Mort desitjada perquè significa fi del dolor d'amor.
2. La pròpia mort és odiosa perquè no pot veure l'amada.
3. Mort = solució al conflicte amorós.
4. Mort desitjada = camí per trobar-se amb l'estimada.
5. Mort temuda per por al judici diví.

Cant Espiritual

El poeta s'encomana a Déu perquè el perdoni.

Cants d'Amor: Temes

1. L'amor, personificat, el té presoner.
2. Pateix per culpa de l'amor.
3. Això el converteix en el més extrem amador.
4. Teoritza i moralitza sobre l'amor.
5. L'amor fi i l'amor foll fan conflicte.
6. El fracàs amorós duu a la desesperació.
7. No pot viure sense amor.

Segons l'Experiència Amorosa

1. Enamorament per bellesa física, però també espiritual i intel·lectual.
2. La considera digna de ser estimada per ell.
3. Davant d'una dona perfecta, es troba indefens, tímid, solitari i marginat.
4. Si l'amor no és correspost, se sent màrtir d'amor i el farà morir.
5. El fracàs amorós = culpa de la dona.

Estil Poètic d'Ausiàs March

Evita el retoricisme de la tradició poètica anterior i busca la senzillesa de l'expressió. Renuncia a escriure en provençal perquè considera que ni la llengua ni la tradició dels trobadors són adequats per transmetre la sinceritat dels versos. Conserva l'ús del *senyal* i el *vos*, idealitza l'estimada. El seu estil és expositiu, propi de qui vol ensenyar i moralitzar, amb una presència clara del jo poètic. Condensa molt les frases amb elisions. També la rima i la mètrica l'obliguen a hiperbàtons bruscos. Fa ús de freqüents negacions i al·legories (successió d'imatges que tenen un sentit directe i un d'indirecte). Els seus versos tenen un to patètic i pessimista, amb ús d'apòstrofes i paradoxes.