El Barroc Musical: Característiques, Estils i Compositors Clau (1600-1750)

Segles: XVII-XVIII

Estil Barroc

Característiques: Realisme, grandiositat i dinamisme.

- Moviment, - Profunditat, - Realisme, - Expressivitat.

Hi havia 3 grups o estaments, la noblesa, el clergat i el poble.

Contrastos:

- Contrastos entre plans sonors (entre l'orquestra -tutti-, un grup de solistes -concertino- i el solista -solo-).

- Contrastos dinàmics (d'intensitat -fort/fluix, fluix/fort-).

- Contrastos de tempo (entre fragments ràpids i fragments lents).

- Contrastos tímbrics (entre famílies d'instruments -vent/corda-).

Característiques musicals

- El ritme és mecànic, repetitiu i molt marcat.

- La textura més utilitzada és el contrapunt, tot i que l`homofonia per encadenament d'acords i la melodia acompanyada amb baix continu són cada vegada més freqüents.

- Es desenvolupa el baix continu: tant en peces contrapuntístiques com en peces homofòniques.

- Es produeix la separació entre música vocal i instrumental.

- Neix la música dramàtica (òpera i cantata).

- Apareix l'orquestra i es perfeccionen els grups de cambra.

- La música profana adquireix més importància que la música religiosa.

Instruments: El clavicèmbal, la viola de gamba, llaüt, l'orgue, trompeta, oboè.

Fuga

Va ser la forma musical contrapuntística més important. Molts compositors barrocs van fer fugues o <obres fugades>. Un dels grans mestres en composició de fugues va ser Johann Sebastian Bach.

Una fuga és una composició basada en un tema que es va imitant en les diferents veus.

El baix continu

El contrapunt va ser predominant en tota la música barroca, però la persecució constant de les veus provocava una gran confusió. D'aquest sentiment de confusió va néixer el baix continu, que consistia en un fil conductor que feia de baix, donava unitat a l'obra i guiava harmònicament els personatges que escoltaven la música. El baix continu va ser el motor intern de la música barroca.

El baix continu va tenir un paper molt important en el pas del contrapunt a l'homofonia, ja que va resumir en acords les veus del contrapunt (homofonia per encadenament d'acords). Aquest és el cas dels corals, tan utilitzats per Johann Sebastian Bach.

Europa

Italià: brillant, lúdic, grandiós, extravertit i contrastat.

Antonio Vivaldi

Alemany: seriós, profund, de gran qualitat i perfecció tècnica. Les composicions se centren en la religió i adopten la forma de cantata i passió. Johann Sebastian Bach

Anglès: majestuós, pompós i cortesà.

Henry Purcell

Francès: elegant, recarregat d'ornamentacions. Giovanni Battista Lulli

Espanyol: auster, poc ornamentat i profund.

Joan Cererols