El Barroc com a Moviment Cultural

El Barroc realment va expressar nous valors; en la literatura és molt abundant l'ús de la metàfora i l'al·legoria. Representa un estat d'ànim diferent, més proper al Romanticisme que al Renaixement, malgrat ser un moviment que neix al mateix temps que aquest en alguns estats.

Històricament, el Barroc té l'origen en la segona meitat del segle XVI, en un moment de profunda crisi econòmica, política, social i cultural. Era un temps fosc, negre, grotesc, de desesperança i lletjor.

El Barroc és el nou corrent cultural i artístic després del Renaixement. S’acostuma a dir que el Barroc és l’altra cara de la moneda, ja que representava uns valors oposats i les seves manifestacions artístiques reflecteixen contrast i artifici.

·L’admiració pels clàssics i l’optimisme se substitueix per l’artifici i la desmesura. Durant l’època barroca predomina una visió pessimista de la vida.

·La fugacitat del temps, la fortuna i l’atzar són alguns dels temes que prenen els artistes per transformar-los en art.

·En l’època renaixentista la bellesa i l’harmonia eren dos valors estètics fonamentals; en canvi, ara són ocupats per la brutícia i la lletgesa.

·Els recursos més utilitzats en les arts són figures de contrast com ara l’antítesi, la paradoxa i la hipèrbole.

·El llatí va perdent protagonisme i deixa de ser la llengua vehicular en l’ensenyament. En general, l’idioma dels país passa a ocupar el seu lloc.

Els dos màxims exponents del Barroc són: Francesc Vicent Garcia i Francesc Fontanella.

Les perífrasis verbals són combinacions d'un verb en forma no personal (infinitiu, gerundi o participi) amb un verb auxiliar.

El llenguatge especialitzat: cada àmbit del coneixement té un llenguatge determinat que s'anomena llenguatge especialitzat i que té una terminologia pròpia de la matèria que tracta.

Camp semàntic: és un conjunt de paraules que formen un mateix àmbit.

La prosa del segle XVI: hem de tenir en compte l'àmbit profà i el religiós: gèneres d'origen clàssic de caràcter humorístic i amb l'objectiu d'entretenir, gèneres tradicionals com ara la novel·la al·legòrica.

Poesia popular: les composicions més habituals de la poesia popular són els romanços i els goigs, que es caracteritzen per adscriure's a una forma que facilitava memoritzar-los, per tant n'asseguraven la pervivència i transmissió.

Obra del Rector de Valfogona.

Les seves obres es van anar publicant a partir de 1703, de la seva tècnica literària destaquem el bon domini del sonet, forma estrofica això feia que tingues molta elegància la seva poesia. La peculiaritat de la poesia de Vicent Garcia fou que podia combinar composicions de temàtiques antitètiques amb la mateixa brillantor.

Conrea temàtiques satíriques, burlesques i eròtiques, dinàmica literària molt emprada a Catalunya.

El bucolisme: és una temàtica habitual de la literatura, la pintura i el teatre que sol ambientar-se en llocs naturals rústics com boscos i muntanyes, en proximitat de prats i aigua, diàlegs de temàtica amorosa i disputes musicals protagonitzades per pastors, a vegades amagant personatges o històries d'amor reals. En la literatura es reflecteix a través de gèneres com l'idil·li, l'ègloga, la serranilla, la pastorella, l'ègloga dramàtica o farsa pastoril i la novel·la pastoril. Exemple: Miguel de Cervantes.

Prosa profana: el terme, era usat a l'edat mitjana per referir-se a un poema en llatí en homenatge dels Sants. Rubén Darío estava familiaritzat amb aquest concepte, i així va titular la seva obra Prosas Profanas, 'poemes profans' perquè són poemes en concepte al món.

Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig són una obra literària escrita en forma de diàleg que trasllada a la literatura les principals controvèrsies de l'època i reflecteix les contradiccions internes que el mateix autor devia sentir. Escrita el 1557, està dividida en sis col·loquis en què tres interlocutors que passegen per Tortosa reflexionen sobre la realitat lingüística, social, política i eclesiàstica del Renaixement, de Tortosa en particular, i de Catalunya, la Corona d'Aragó i Espanya en general.

Reivindicació del català: una de les característiques de l'obra de Cristòfol Despuig que el diferencia de la resta dels autors que hem anat estudiant fins ara és la tria de català com a única llengua de les seves obres. Despuig encara fa un pas més en aquesta defensa de Catalunya, criticant l'actitud centralista de la corona de Castella.

Tipus de sintagmes

Sintagma nominal (SN) El pati petit de l’escola

Sintagma adjectival (SAdj) petit de l’escola

Sintagma preposicional (SPrep) de l’escola

Sintagma verbal (SV) s’inunda molt sovint

Sintagma adverbial (SAdv) molt sovint

03.2 Les funcions sintàctiques