El Barroc Literari Català i la Transició a la Il·lustració

Contrast Inicial: Renaixement vs. Barroc

El Renaixement es considera una època d’entusiasme i optimisme, mentre que el Barroc es caracteritza com una època de pessimisme i decadència.

El Barroc reflecteix:

• Una intensa crisi de valors.
• Decepció davant la realitat política i social.
• Una necessitat d’evasió.

El Barroc: Context Històric i Literari

Context Històric i Social

El Barroc s’inicia al segle XVII i s’allarga fins al segle XVIII (aproximadament 1600-1750). Durant aquest període, l’Estat espanyol estava governat per una monarquia absolutista: els Àustries o Habsburg. Catalunya va viure esdeveniments crucials com la Guerra dels Segadors (1640) i la Guerra de Successió (1705-1714).

La Literatura Catalana Barroca segons Joaquim Molas

Joaquim Molas, reconegut crític literari, afirma el següent sobre la literatura catalana barroca:

“Als Països Catalans, el Barroc no s’organitzà mai en un moviment que articulés amb coherència unes realitzacions amb les altres, sinó que fou més aviat una successió d’autors i de grups que, sense una autèntica capacitat creadora i actuant cada un pel seu compte, buscaven en les lletres castellanes del Segle d’Or, i més concretament entre el culteranisme i el conceptisme, els criteris de modernitat”.

Visió del Món i Temes Barrocs

• La vida entesa com a contradicció i lluita, tant interior com amb la societat, a causa de la desaparició de l’ordre i la imposició del caos.
• La brevetat de la vida i l’obsessió pel pas del temps (tempus fugit).
• La inconsistència de la vida, percebuda com una aproximació constant a la mort.

Estil Literari del Barroc

L’estil literari barroc es caracteritza per:

• El contrast: accentuat entre conceptes transcendents (vida/mort; realitat/il·lusió) o més quotidians (llum/ombra; bellesa/lletgesa). Pel que fa a les formes literàries i estètiques, el Barroc accentua els mecanismes de contrast a través de l’antítesi i de la paradoxa.
• La deformació: es manifesta en dos nivells:
  • Un de realista, que arriba a la caricatura.
  • Un altre d’idealista, que persegueix la bellesa absoluta.
• L’artificiositat: d’acord amb els nous cànons de bellesa, on "a més dificultat, més bellesa". Això implica que el Barroc no fou un art popular, sinó més aviat elitista.
• L’exageració: manifestada en l’accentuació extrema de l’ús de figures retòriques com la hipèrbole.

Corrents Literaris del Barroc

Conceptisme

El Conceptisme busca provocar mitjançant l’associació enginyosa i sovint arbitrària d’idees i mots. Es caracteritza per:

• L’ús de l’equívoc, els parònims i les paradoxes.
• El contrast enginyós.
• La caricatura cruel i la paròdia.

Un exemple destacat és Francesc Vicent Garcia (el Rector de Vallfogona), considerat el "Quevedo català", especialment en els seus poemes burlescos o satírics.

Culteranisme

El Culteranisme (o Gongorisme) pretenia provocar mitjançant la creació d’un món de bellesa absoluta i l’exageració de les tècniques renaixentistes. Es caracteritza per:

• L’ús de metàfores complexes i sorprenents.
• La creació de neologismes.
• L’ús freqüent de l’hipèrbaton.
• L’explotació de recursos fònics i rítmics.
• La referència constant a la mitologia clàssica, etc.

Autors com Francesc Vicent Garcia i Francesc Fontanella empren el llenguatge culterà, especialment en la poesia amorosa. El seu paral·lel castellà més directe és Luis de Góngora.

Síntesi de les Característiques del Barroc

• Consciència de la crisi: marcada per la mort, la brevetat de la vida, el caràcter efímer del plaer i la percepció de la degeneració humana. Això condueix a una actitud pessimista i desenganyada de la realitat.
• Tensions i contradiccions: èmfasi en les tensions inherents a la condició humana i els elements contraris (VIDA/MORT, BELLESA/LLETJOR, LLUM/FOSCOR, etc.).
• Estil literari complex: gust per l’artifici formal i conceptual, amb un recargolament expressiu. Es busca el contrast i l’exageració mitjançant un ús abundant de recursos retòrics (paradoxes, hipèrbatons, hipèrboles), que sovint compliquen la comprensió dels textos.

L’opció estètica barroca oscil·la entre dos extrems: o bé embellir i disfressar de forma magnífica la realitat, o bé denigrar-la, posant en evidència allò més horrorós i repulsiu. Amb la intenció de remarcar aquests contrastos, els artistes del Barroc fan ús d’un llenguatge efectista i enginyós.

La Il·lustració: El Segle de les Llums

La Il·lustració es defineix com:

• Un moviment de caràcter filosòfic i científic que es va expandir per Europa al segle XVIII.
• El segle XVIII és conegut com «el Segle de les Llums».
• El seu pilar fonamental és el Racionalisme: tot plantejament ha de basar-se en la raó.

Els Valors Fonamentals de la Il·lustració

• S’arracona el dogmatisme i l’obscurantisme, característics del Barroc, per afavorir el progrés de la humanitat en l’era de la raó.
• Es promou un canvi ideològic profund: defensa de la llibertat política i religiosa, la supressió de les injustícies, i la recerca de la pau i l’harmonia social.
• Impuls a la revolució científica i tecnològica.