El Barroc: Context Històric, Cultura i Arquitectura
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,73 KB
Context Històric del Barroc
El segle XVII constitueix una època de crisi, especialment a la Mediterrània. Va afectar l’agricultura, cosa que va suposar una crisi de subsistència. Això va repercutir en una caiguda demogràfica també per pestes i guerres. Aquesta crisi econòmica va tenir el seu reflex en la societat i es van produir revoltes camperoles. Políticament parlant, és l’època de l'absolutisme monàrquic. Espanya va perdre la seua hegemonia a nivell europeu i a l’interior hi va haver problemes com la sublevació dels catalans. Religiosament parlant, es posen en pràctica les reformes del Concili de Trento.
Cultura Barroca
El barroc va ser considerat com a sinònim de desordre i de decadència, però actualment es veu com un art contraposat al classicisme. Es caracteritza per la idea que tot és mobilitat i canvi. Aquest aspecte es relaciona amb la crisi d’aquesta època. Es presenta com un mitjà de propaganda, persuasió i esplendor a través dels palaus i retrats. En l’aspecte religiós, tracten de visualitzar-la d’una manera senzilla que provoque emocions en l’espectador, en compte d'explicar-la.
Artista i Societat Barroca
A principis del segle XVII, Roma va ser la capital artística del catolicisme. Artistes de tot el món viatgen a Roma com a mitjà educatiu. Les corts catòliques seran les impulsores de l’art barroc. Els pintors s’institueixen i creen academies artístiques. El client de l’art barroc són les ordres religioses o els nobles.
Arquitectura Barroca
Es considera el suport de la pintura i l’escultura, ja que tot està en conjunt. S’aconsegueix un efecte sorprenent i escenogràfic segons les necessitats dels clients principals, que eren l’església i la monarquia. Té efectes de moviment i masses. Són edificis que semblen no estables, ja que estan plens de moviment, tenen molt dinamisme i predomina la línia corba. S’accentua allò pesat. Els murs no són rectilinis i donen la sensació de moviment. És una façana en perspectiva. Els elements arquitectònics adquireixen gran potència: arcs ovals, columnes gegants, pilastres i columnes salomòniques. Volen cornises, els frontons es trenquen. En l’interior, es crea la sensació de dinamisme i il·lusió. L’arquitecte barroc vol que el cel envaïsca tot l’espai interior i ho aconsegueix a través de la decoració. Les plantes són ovals i les voltes de canó semblen que s’emancipen de la planta. La façana és tan important com l’interior. En l’arquitectura barroca la proporció i l’harmonia desapareixen. La façana és la part on l’arquitectura s’adhereix a l’espai públic a través de les escales. Els dos grans arquitectes del barroc són: Bernini i Borromini.