El Barroc a Catalunya: Literatura, Context i Autors Clau del Segle XVII

El Barroc: Context i Característiques Generals

El període cultural que anomenem Barroc abarca els anys situats entre el període renaixentista i el període neoclàssic, és a dir, des de finals del segle XVI fins a començaments del segle XVIII.

El Barroc s'oposa al període renaixentista tant en l'àmbit artístic com en el del pensament. En entrar al segle XVII, a causa d'una crisi religiosa, política, econòmica i cultural, l'home perd l'optimisme i la confiança en la raó característiques del Renaixement. És un període de desconfiança, tant del món com de la mateixa humanitat. Pel que fa a l'art, hi ha una clara potenciació de la forma, que en literatura es concretarà en una exploració dels recursos de la retòrica, la sintaxi i la versificació.

En general, l'actitud, la temàtica i l'estil propis del Barroc responen a una sensació de frustració i desengany individual i col·lectiu de la societat. Les reaccions davant el desengany són diverses:

• Protesta, sobretot en escrits polítics, religiosos i morals.
• Inquietud metafísica i espiritual que transcendeix la realitat.
• Evasió, centrada en la literatura de circumstàncies i en l'estètica pura.
• Conformitat i acceptació dels esdeveniments (actitud estoica).

L'objectiu principal de l'art i la literatura barroques era impressionar i impactar l'espectador o el lector.

La Literatura Barroca als Països Catalans

Molts dels autors dels Països Catalans van adoptar el castellà com a idioma literari. Els autors que van escriure en català no van prendre com a model els clàssics catalans, sinó que es van emmirallar en els autors contemporanis castellans (Góngora, Quevedo o Calderón de la Barca).

De fet, el Barroc és un moviment que va tenir en la literatura castellana el seu principal punt de referència, i en part per això trobem en les obres catalanes del segle XVII una marcada castellanització, tant en l'aspecte lingüístic com en el dels models literaris.

Una altra carència afegida a la literatura barroca catalana és la manca d'edicions d'autors catalans de l'època, probablement perquè, per raons de mercat, es preferia publicar autors castellans.

Francesc Vicenç Garcia (1579-1623): El Rector de Vallfogona

Conegut amb el nom de Vallfogona, va conrear els gèneres poètics propis dels escriptors castellans del segle XVII. La seva obra no és gaire extensa. Els temes que tracta eren característics del Barroc: el desengany, el temps que passa, la soledat, la mort.

El seu estil era culterà, que correspon al to seriós de la seva poesia amorosa, i burlesc. El "vallfogonisme" va ser un corrent poètic popular sense gaire interès literari que va mantenir viu el prestigi del rector.