El Barroc: Art, Societat i Absolutisme al Segle XVII

1. Introducció

El Barroc, a més d'un període de la història de l'art, fou un moviment cultural que es va estendre a la literatura, la pintura, l'arquitectura, la dansa i la música des del 1600 fins al 1750.

2. La Societat

La població europea es va mantenir pràcticament estancada durant tot el segle XVII, sobretot per culpa de les epidèmies (pesta bubònica).

La societat continuava sent estamental, dividida entre privilegiats i no privilegiats, però la burgesia es consolidava com un sector ric i influent.

• Privilegiats (5%): Nobles i Clergues
• No Privilegiats: Camperols, Burgesia, Classes baixes populars

Durant el segle XVI s'havien consolidat noves rutes comercials marítimes. Per una banda, la ruta dels metalls preciosos a les Índies Occidentals i, per l'altra, la ruta de les espècies, cap a les Índies Orientals.

Van sorgir les primeres manufactures:

• Concentraven els treballadors en grans tallers.
• El comerciant hi posava les eines i les matèries primeres.
• Els treballadors percebien un salari.

Va ser molt important el conegut com a Comerç Triangular:

Europa: Manufactures > Àfrica: Esclaus > Amèrica: Productes colonials

3. L'Absolutisme

Es va produir l'ascens d'una nova potència, França, i l'enfonsament del vell imperi dels Habsburg castellans. El poder de la monarquia absoluta es va consolidar en els anomenats Estats Nació.

Les característiques de la monarquia absoluta són:

• L'autoritat del monarca provenia directament de Déu (Déu ho vol).
• El rei constituïa l'encarnació mateixa de l'Estat (L'Estat sóc jo).
• El poder del rei era absolut sobre els nobles, l'exèrcit, la religió, l'administració territorial…
• Per governar, el monarca estava auxiliat per ministres, consellers i secretaris, i també per un gran nombre de funcionaris.

El màxim representant de l'absolutisme va ser Lluís XIV de França, el Rei Sol (tot girava al seu voltant), que va traslladar la cort al Palau de Versalles, construït per J. Hardouin-Mansart.

4. El Barroc

És un estil artístic que abraça tot el segle XVII i una part del XVIII.

Va proposar nous valors estètics, entre els quals predominava:

• El moviment, amb la utilització de les formes corbes: còncaves i convexes.
• Predomini de la llum i el color, per sobre del dibuix.
• El realisme en les representacions.
• El gust pels efectes teatrals i escènics.

4.1. Arquitectura

Les seves característiques principals són:

• Abundància d'elements decoratius a la façana i a l'interior.
• Contrast entre zones de llum i zones fosques.
• Abundància de línies corbes per donar sensació de moviment.
• Columnes salomòniques.
• L'última etapa es denomina estil rococó.

Destaca per sobre de tot l'arquitecte italià Bernini que va finalitzar les obres de Sant Pere del Vaticà i el també italià Borromini.

A la península, la família Xoriguera que donà nom a l'anomenat estil xorigueresc, o xoriguerisme, variant de l'art barroc que presenta més ornamentació. També important el seu deixeble Pedro de Ribera.

A França adquireix caràcters més sobris que a Itàlia, i la seva gran realització serà el Palau de Versalles, de l'arquitecte J. Hardouin-Mansart i les distintes ampliacions, entre d'altres, de Lluís Le Vau i André Le Nôtre.

4.2. Escultura

Les seves característiques principals són:

• La representació del moviment.
• Les línies corbes i obliqües s'utilitzaven per produir l'efecte d'equilibri inestable.
• L'expressió dels sentiments extrems al rostre, per la teatralitat dels gestos.

La gran aspiració de l'escultura barroca és el naturalisme, amb uns efectismes que tenen com a missió commoure o sorprendre.

Bernini torna a ser l'artista més destacat, autor de L'èxtasi de Santa Teresa, el baldaquí del Vaticà, David, Apol·lo i Dafne...

A Castella s'utilitzava la fusta policromada i predominava el tema religiós, amb la realització de retaules i imatges, se l'anomenava Imatgeria. Destaquen Gregorio Fernández, Martínez Montañés, Salzillo, Pedro de Mena...

Alonso Cano és considerat un dels artistes més complets del Segle d'Or espanyol, ja què va ser pintor, escultor i també arquitecte.

4.3. Pintura

Les seves característiques principals són:

• El triomf del color sobre el dibuix.
• La preocupació per la llum, amb l'aplicació de la tècnica del clarobscur.
• El realisme dels personatges.
• La recerca del moviment a les composicions.