El Barroc: Art i Arquitectura

• El terme barroc (“perla irregular i rara”) el van utilitzar per primer cop els neoclàssics del segle XIX per referir-se pejorativament a l’art del segle XVIII.
• El seu focus més influent va ser la Roma Papal, que va proposar un Barroc exhuberant, per demostrar l’enorme poder de l’església catòlica.
• Altres territoris de gran importància artística: cort espanyola dels Habsburg: Sevilla, València, Toledo i Madrid; Nàpols i Flandes.
• França es va apartar de l’exhuberància barroca italiana.
• Holanda es va convertir en el centre de l’art protestant, de gran importància pictòrica.
• Anglaterra va desenvolupar un estil de personalitat pròpia.
• Al final del Barroc, neix un estil anomenat Rococó, que es va desenvolupar sobretot a França i a Alemanya.
• ROCOCÓ: el terme “Rococó” fou utilitzat per primer cop pels neoclàssics del segle XIX i ve de la paraula francesa “rocaille”, que vol dir jardí decorat amb roques i plantes. El Rococó va ser l’estil preferit de l’aristocràcia, que volia un art de temes intrascendents i festius: festes galants, amors entre nobles, paisatges i vestits de colors pastels.

pintura

• Els edificis són concebuts com grans escultures.
• Apareixen dos nous ordres arquitectònics: l’ondulant i el gegant.
• Les façanes acostumen a tenir dos campanars.
• Les plantes ovals, el·líptiques i de formes geomètriques complexes tenen gran èxit.
• La majoria de sostres es plantegen a partir de voltes de canó.
• Les línies corbes i les superfícies ondulades substitueixen les línies rectes. Molt moviment.
• Els contrastos de llum són estudiats i aplicats per donar més teatralitat.
• La decoració arquitectònica és fonamental.
• Ús de volutes i aletes (volutes grans) com a contraforts i per decorar.
• Interiors plens d’escales i de galeries. Sensació d’infinitud a partir de miralls en galeries i de pintures a les voltes.
• Les dues tipologies principals són: l’església (per demostrar el poder eclesiàstic) i el palau (per representar el poder reial).
• Té gran importància l’urbanisme. Les places i les avingudes es converteixen en eixos importants de les ciutats i de les obres arquitectòniques, que s’articulen de forma estudiada i calculada en l’espai.

arquitectura

• Els edificis són concebuts com grans escultures.
• Apareixen dos nous ordres arquitectònics: l’ondulant i el gegant.
• Les façanes acostumen a tenir dos campanars.
• Les plantes ovals, el·líptiques i de formes geomètriques complexes tenen gran èxit.
• La majoria de sostres es plantegen a partir de voltes de canó.
• Les línies corbes i les superfícies ondulades substitueixen les línies rectes. Molt moviment.
• Els contrastos de llum són estudiats i aplicats per donar més teatralitat.
• La decoració arquitectònica és fonamental.
• Ús de volutes i aletes (volutes grans) com a contraforts i per decorar.
• Interiors plens d’escales i de galeries. Sensació d’infinitud a partir de miralls en galeries i de pintures a les voltes.
• Les dues tipologies principals són: l’església (per demostrar el poder eclesiàstic) i el palau (per representar el poder reial).
• Té gran importància l’urbanisme. Les places i les avingudes es converteixen en eixos importants de les ciutats i de les obres arquitectòniques, que s’articulen de forma estudiada i calculada en l’espai.

escultura

• Gran domini tècnic, que arriba en alguns casos al virtuosisme.
• Esquemes lliures i cànons més esvelts que els del Renaixement.
• Captació del moviment i dels moments fugaços.
• Gust per la teatralitat.
• Jocs de llum accentuats per gestos expressius i per vestits més amples i aparatosos del que és normal.
• L’escultura es planteja com a simple decoració de l’arquitectura però també com a element aïllat.
• Temàtiques predominants: religioses, mitològiques i funeràries.

56. Apol.lo i Dafne- Bernini

context historic

Bernini va representar per a l'escultura del Barroc el mateix que Miquel Àngel per al Renaixement. Ningú va ser capaç de captar com ella el moviment i els instants fugissers amb el marbre.

ESTIL I ANALISIS

L'escultura mostra quan la ninfa Dafne es converteixen llorer quan Apol.lo la toca. Apareix nua i déu cobreix part del seu cos amb una túnica. Una base sustenta les dues figures. El cos de la ninfa dona la sensació que s'arqueja. Apol.lo agafa a Dafne posant una mà a la seva cintura. La nimfa es comença convertir en arbre i el seu rosrtre expressa un crit de desesperació. Els seus cabells es transformen en fulles, els braços en branques, els peus en arrels i les cames en escorça. Apol.lo sembla que encara està corrent. L'obra desprèn dramatisme i intensitat emocional. El marbre està treballant de forma virtuosa, i l'artista ha estat capaç de mostrar el moviment d'un instant.Els dos personatges reflexen sensualitat en l'antomia. S'utilitza la tècnica del clarobscur en els ulls.

ANALISI CONCEPTUAL

El tema és mitològic, és un episodi de les Metamorfosis d'Olvidi.

El significat és el mite d'Apol.lo i Dafne, que aquesta es converteix en llorar com única manera de fugir de déu. Ápol.lo va fer burla d'Eros, i aquest li va clvar una fltxa d'amor i a Dafne una de rebuig, i el resultat va ser que apol.lo es va enamorar i la va perseguir pel bosc. Dafne li va demanar ajuda al seu pare i aquest la va transformar en llorar, i va teixir una corona amb les fulles de l'arbre en que s'havia convertit Dafne i la va porta amb ell per coronar.

La seva funció és que forma part d'un conjunt de quatre escultures que el cardena Borghese va encomanar a Bernini per decorar la seva villa.

ANTECEDENTS I INFLUENCIES POSTERIORS

Els antecedents eres que del Renaixament van agafar els temes mitològics i del Manierisme la composició dinàmica de les escultures.

Les influencies posteriors eres que van influir a tota l'escultura occidental durant el segle XVIII i principi del XIX.

RELACIONS COESTANIES

Van ser que Bernini va esdevenir l'artista principal de la cort pontificia i de Roma en època del papa urbà VIII. L'obra de Bernini supera l'obra de qualsevol escultor del seu temps.

60.LA LLIÇO D'ANATOMIA

Rembrandt és un dels artistes més innovadors i excepcionals de tots el temps. Els retrats de Rembrandt mostren gent de veritat, i l'espectador por captar les expressions més profundes de la seva ànima. Apreciava la sinceritat per damunt de l'harmonia i la bellesa.

ESTIL I ANALISI FORMAL

El quadre presenta els retrats de 9 personatges: un és professor d'anatomia, un altre és un cadaver, i les altres 7 són assitents a una classe. Estan situats de forma piramidal, l'escena es mostra de forma dinàmica. Les mirades dels assitents es dirigeix la mirada cap a un punt fora del quadre. Un dels presents porta un foli a la mà amb el nom dels set assistents a classe. A prop dels peus del mort hi ha un llibre que segurament és un manual d'anatomia. L'escena té un fons arquitectonic. A la paret del darrera s'observa un cartell amb el nom de l'artista i la data de realització del quadre. La llum accentua el contrast entre la fredor del cos nu i sense vida del cadaver ressalta el clarobscur. Cada retrar és individual. El realisme s'accetua a partir de les expressions dels personatges. Els personatges semblen que parlin amb la mirada.

ANALISI CONCEPTUAL

El tema és un retrat col.lectiu dels participans a una classe d'anatomia.

El significat és que el quadre representa un fet real on el professor Tulp va realitzar una lliço publica d'anatomia amb el cadàver del deliqüent que va ser penjat. es tractava d'un gran esdeveniment i els cirugians havien d'aprendre sobretot a partir dels llibres.

La funció és que va ser un encàrrec de la corporació de cirugians d'Amterdam i es va exposar a la seva seu social.

ANTECEDENTS I INFLUÈNCIES POSTERIORS

Els antecedents eren el naturalisme de Caravaggio (tenebrisme i ús de gent vulgar)

Les influencies posteriors van ser que després de la seva mort va ser admirat, però sobretot el periode del Romanticisme va consolidar el seu prestigi. Va influir molt en el Romanicisme.

RELACIONS COETÀNIES

Les relacions coetànies van ser que Rembrandt va aconseguir com ningú transmetre els estats de l'ànima dels personatges retratats. Apreciava la veritat sobre la bellsa. El clarobscur i el dramatisme són comparables amb Caravaggio. Rembrant va consistir en donar el protagonisme a l'acció, i no a la jerarquia dels retrats.

58. JUDIT I HOLOFERNES- ARTEMISA

Artemisia va ser filla d'un pintor i és una de les millores seguidores de Caravaggio. Va aplicar magistralment els efectes dels clarobscur i tenerbrisme. Artemisia va ser violada per el seu professor de dibuix als 19 anys. Les protagonistes de les seves obres són dones fortes i heroiques, i els temes són dramàtics i cruents. Artimisia va ser un cas atipic ja que era estrany que una fons fos pintora i tingués una vida indpendent.

ESTIL I ANÀLISI FORMAL

L'escena s'estructura al voltant d'un triangle. El cap d'Holofernes és el centre culminant de l'acció. L'escena es presenta en primer plà i l'espectador pot contemplar l'instant de la decapitació d'Holofrenes. El to es dràmatic i cruent. La composició es dinàmica. Les protagonistes de l'escena van vestides sengs l'epoca de l'autora. Tenebrsime intens amb grans dramtisme. L'únic raig de llum il.lumina l'escena d'esquerra a dreta en diagonal. Hi a un cromatisme ric i predominen els colors vermell, blau i blanc.

ANÀLISI CONCEPTUAL

El tema és bíblic, del ''Llibre de Judit'' de l'Antic Testament.

El significat és la historia que representa el moment on judit decapita a Holofrenes. La histria explica que l'ecercit assiri va amenar el poble jueu envoltant-los i declarant-los estat de setge. Els habitants de Betúlia estaven a punt de rendir-se però Judit va tenir un pla per salvar el poble. Va anar al campament assiri i va dir que havia desertar del seu poble. Va convidar a sopar a Holofrenes, el va emorratxar i el va descapitar.

La funció es transmetre els anhels de la pintora.

ANTECEDENTS I INFLUENCIES

Els antecedents eren el naturalisme i la tenebritat sense intenció de representar persona idealitzada.

Les influencies posteriors van ser els artistes barrocs i les tècniques del clarobscur i el dramatisme.

RELACIONS COETANIES

Van ser que el dramatisme escènic, el clarobscur i el constrast cromatic apareixia en totes les obres de Gentilleschi.

57.ORACIÓ A L'HORT DE GETSEMANÍ

Francisco Salzillo va començar fent figures de pessebre basades en el realisme de l'art napolità. Loracio a l'hort de Getsemani és un dels vuit passos que una confrari del Múrcia va encarregar a Salzillo el 1752.

ESTIL I ANALISI FORMAL

L'escultura mostra dos grups de figures: 1. Àngel i Crist 2. Tres apòstols dormint. Hi ha una`palmera que conté entre les branques el Calze de la Passió i una branca d'olivera. Al primer grup contrasta la sensualitat del cos mig nu de l'àngel, i l'ango

ica que desprèn el rostre de crist. El segon grup presenta rostres realistes. Sant Joan dorm sobre sobre el seu braç estès: Sant Jaume descansa en actitud despreocupada i San Pere, amb l'espasa a la mà, dorm sense abandonar l'estat d'alerta. Els tres apòstols creen una composició dinàmica i unitària en relació al grup principal.

ANALISI CONCEPTUAL

El tema és religiós, episodi dels dies abans de la mort de crist.

El significat és que Jesús i els seus deixables van anar a resar a l'hort de Getsemani i després de l'últim sopar. Els apòstols es van quedar adormits mentre Jesús patia l'angoixa de conèixer el seu destí i es disposava a seguir-lo.

La funció és que l'obra és un pas processional, surt cada any pels carrers de Múrcia per la processo de setmana santa. L seva funció és devocinal pero tambe didactic: Crist, els fidels s'havien de sentir cridats a sentir pietat.

ANTECEDENTS I INFLUENCIES

Els antecedents eres els passatges de la Bíblia, el sentit estètic proper a Bertini i el realisme en els rostres dels personatges divins.

Les influencies eres els escultors d'imatgeria religiosa de l'Espanya barroca que van seguir el seu estil.

RELACIONS COETANIES

Van ser que Salzillo es va especialitzar en figures religioses amb gran realisme i sentiment relgiós molt profund.

59. AL.LEGORIA DE LA PINTURA

Jan Vermeer va combinar l'ofici de pintor amb la feina de marxant de quadres i amb l'hosteria, negoscis hretats del seu pare. La seva obra es va redescobrir a finals del XIX i avui dia gaudeix de mol bona reputació.

ESTIL I ANALISI FORMAL

El quadre mostra un pintor al seu estudi, pintant a una noia que fa de model. S'hi veu l'nterior de l'estança i dues persones: el pintor i la model. Es divideix en tres franges hoitzontals. 1r franga: cortinatge 2nfranja la noia qie fa de model 3a franja el pintor. Les línes compositives del quadre estan perfectament estudiades, de manera que el punt de fuga, on convergeixen les mirades de l'espectador, està situat a sota de la mà reta de la model. Els personatges van vestits segons la moda de l'epoca.La llum es realista, podria ben be entrar per la finestra que l'espectador no veu pero que pot intiur. Les pinzellades són més gruixudes als cortinatges, les cadires i el llum del sostre, i més diluïdes a la resta del quadre. Els colors utilitzats són el groc llimona, el blau, el gris perla, el negre i el blanc. L'escena és de gran tetralitat, subrallada pel cortintatge que sembla un teló. L'espectador es converteix es una mena de voyeur que contempla una escena del dia a dia de l'ofici d'un pintor.

ANALISI CONCEPTUAL

El tema es al.legòric.

El significat es la figura femenina del fons del quadre s'ha identificat com a Clio: musa de la historia, que havia estat descrita com una noia amb un llibre d'un historiador grec en una mà, una trompeta en l'altra i una corona de llorar al cap. El mapa del fons del quadre del fons representa les disset provincies dels paixos baixos. El mapa i la llum poden respondre a la intenció del pintor de fer un homenatge a la monarquia.

El significar de l'obra també radica en una competició entre pintura i les altres arts, un homenatges a les belles arts, o una lloança a les arts en general, també teatre i musica.

La funció es Vermeer va pintar aquesta obra per ella mateix i no la va voler vendre mai.

ANTECEDENTS I INFLUENCIES

Els antecedents es el detallisme i minuciositat pròpia de la pintura dels Països baixos.

Les influencies es el fet d'autoretratar-se que el van seguir artistes com Goya i Courbet. I del tema del ''pintor i la model'', picasso en va fer múltiples versions al s.XX.

RELACIONS COETANIES

Pintors barrocs com Rembrandt o Velázquez també van pintar l'estudi del pintor. Velázquez es va autoretratar pintant a Las meninas.