Barreres del procés comunicatiu: superació i eficàcia

Barreres del procés comunicatiu

El procés de comunicació té diferents barreres que es situen en diferents punts d'aquest procés:

• Codificació:

• • Manca de compressibilitat: problema que té origen en la codificació i transmissió del missatge per part de l'emissor. Factors com l'edat, la formació o l'experiència poden conduir a la codificació d'un missatge de manera incomprensible per als receptors.

  • Filtrat: manipulació del missatge per part de l'emissor, que elimina aquella part que pot perjudicar-lo.

• Canal:

  • Elecció de canals inadequats: el to de veu, gestos o postures s'han d'adequar al tipus de missatge

• Descodificació

  • Emocions: influeixen en l'exactitud amb la qual el receptor interpreta el missatge. La comunicació és un procés cognitiu i emotiu, sentim el que ens interessa i entenem el que volem (sordera selectiva). No podem separar un missatge del contingut de l'emoció, fins i tot inconscientment. Si ens passem de la justa mitja provoquem desconfiança, com ara el fet de fer la pilota. Per a comunicar-se ens hem de centrar en la persona que escolta perquè qui mal entén, mal respon.

  • No saber escoltar: aquest fet provoca que el receptor perdi molta informació en el procés de comunicació

  • Percepcions subjectives: aquest fet suposa que qualsevol missatge està subjecte a la interpretació subjectiva de cada persona, d'aquesta manera no es veu la realitat, sinó que és interpretada.

  • Esquemes mentals: idees preconcebudes que tenim i estan marcades per diferents contextos en els quals hem crescut, aquests poden impedir la comunicació efectiva entre dues o més persones

  • Primeres impressions: condicionen sempre la segona presa de contacte, hem d'anar en compte.

  • Capacitat d'anàlisi: condicionada per la gran quantitat d'informació que tenim al nostre abast i per les dificultats que aquest fet suposa a l'hora de mantenir l'atenció i detectar els missatges fonamentals

Les condicions per a una comunicació eficaç són:

• La superposició de camps de consciència. La intencionalitat de l'emissor ha de correspondre a una receptivitat del receptor, i per tant, que en els seus camps de consciència puguin superposar-se, almenys parcialment. És a dir, que les dues tinguin interès en allò que es comunica i que les dues tinguin interessos compartits

• L'existència de retroalimentació. La utilització de la retroalimentació pot acabar amb bona part dels problemes derivats de la manca de comprensió o interpretacions errònies del missatge. Gràcies això, l'emissor pot comprovar si el receptor ha entès allò que es volia comunicar i si ha escoltat activament.

• La utilització de codis comuns als del receptor. Les paraules i conceptes utilitzats han de tenir el mateix significat per a tots els interlocutors.

• L'escolta activa. Suposa mantenir, com a receptors, una actitud oberta i receptiva. D'aquesta manera, escoltar amb eficàcia suposa la recerca activa del significat del que ens diuen i deixar per després tot el que ens volen comunicar la interpretació i l'elaboració de judicis.

• Controlar les emocions. Les emocions poden distorsionar la transmissió dels significats