Barreres Contextuals i Estadis del Canvi en l'Ocupació

Barreres contextuals per a una ocupació socialment justa

• Model econòmic i crisi econòmica: “L’arquitectura econòmica internacional actua en contra dels treballadors” (Stiglitz). Quan acaba una crisi, pot tornar a aparèixer; és un procés cíclic.
• Polítiques socioeconòmiques: Les polítiques socials i econòmiques derivades del neoliberalisme tendeixen a empitjorar les condicions laborals i a normalitzar aquests empitjoraments. Si hi afegim les polítiques educatives, depenent del centre al qual va un noi (com un PFI), pot ser que no rebi orientació.
• Estereotips i discriminació: Per raó d’edat, gènere, orientació sexual, origen, etnicitat i discapacitat o diversitat funcional.
• Desigualtat social: Relacionada amb diferents nivells d’ingressos i a diferències en el poder i l’estatus (Warwick-Booth).
• Normatives i legislació educativa: Sovint presenten un caràcter excloent.

Competències per a la transformació

1. Autoconsciència: Capacitat de fer una mirada cap endins i reflexionar sobre un mateix.
2. Comprensió i valoració d’altres persones i grups: Una vegada la persona és capaç de reflexionar sobre ella mateixa, esdevé capaç de valorar altres persones o grups.
3. Anàlisi del context històric i sociopolític: Permet entendre les conseqüències de viure en un determinat context; les coses no són com són perquè sí, sinó perquè algú les ha fet així.
4. Interacció efectiva amb la diversitat cultural: Ser capaç de visibilitzar i saber que es pot treballar amb altres persones per generar canvis, reconeixent que són diferents a un mateix.
5. Acció per a la transformació: Visibilitzar el canvi.

Estadis del procés de canvi i intervenció

• No està preparada per canviar (Precontemplació): Persona que no es qüestiona el seu futur ni s’esforça per fer-ho. Per exemple: un jove en un PFI apuntat pels seus pares que no té interès per allò que fa.
• En vies de preparació per canviar (Contemplació): Persona en via de preparació, com algú que fa una formació o batxillerat però que ho veu tot lluny en el temps o en la seva situació; és important avançar, però sent que "ja arribarà".
• Preparada per canviar (Preparació): Persona que sap que ha de decidir i posar-s'hi. Tot i que no li hagi anat bé, és perseverant. Per exemple: algú que ha suspès trenta vegades l’anglès però ho provarà una trenta-unena vegada.
• Actuant per canviar (Acció): Persona que ja està actuant i treballant pel seu projecte professional.
• Manteniment del canvi (Manteniment): Persona que porta un temps actuant i que pot haver tingut algun entrebanc. Cal treballar per continuar fins a superar allò que l’impedeix avançar.

Estratègies d'acompanyament

No tot procés és sempre lineal. En les fases d'acció i manteniment, cal prevenir i afrontar possibles fracassos, treballar l'autoeficàcia percebuda, reconèixer els avenços i identificar canvis en el context amb possibilitats de contribuir-hi. En aquest estadi, no cal dir a la persona què ha de fer, sinó fomentar que sigui proactiva. Si la persona ja està actuant, es tracta de treballar el canvi de mentalitat reconeixent els petits èxits. Si les coses van malament, cal determinar-ne el perquè i reforçar l'autoeficàcia mitjançant preguntes perquè ells mateixos es responguin. Si la persona ja progressa, podem proposar que col·labori explicant la seva experiència personal.

En el cas de la contemplació i preparació, cal animar a provar, qüestionar els pensaments negatius i identificar com superar els entrebancs, tenint sempre en compte la situació personal.

En el cas de la precontemplació, l'objectiu és que la persona es vegi capaç de fer alguna cosa. Cal encoratjar-la a avaluar els seus comportaments i considerar alternatives, donant-li el poder de decisió. La idea no és jutjar, sinó introduir de manera subtil comportaments alternatius.