Barcino i Tarraco: L'Esplendor de les Ciutats Romanes a Catalunya

Barcino: La Fundació de la Barcelona Romana

La ciutat de Barcino va ser fundada l'any 14 a.C. per l'emperador August, un cop acabades les Guerres Càntabres. Va ser construïda en territori de la tribu ibèrica dels laietans, sobre el cim del turó Tàber, delimitada pels rius Besòs i Llobregat, i entre Collserola i el mar, i ubicada sobre el traçat de la Via Augusta.

La ciutat va rebre l'estatus de colònia i el seu nom complet va ser Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. Tenia una estructura de rectangle amb els angles retallats per adaptar-se al relleu del turó. Estava delimitada per muralles amb torres i quatre portes. D'aquestes portes sortien els dos carrers principals:

• El cardo maximus, que anava des de la plaça de l'Àngel i el carrer de la Llibreteria, fins a l'encreuament dels carrers del Call i d'Avinyó.
• L'altre carrer principal, que es creuava amb el cardo maximus al fòrum.

Al fòrum s'aixecava un temple hexàstil dedicat a August, del qual encara es conserven quatre columnes corínties i part del podi. Hi ha restes de termes, locals i domus (cases romanes). També hi ha restes d'una necròpolis a la Via Sepulcral Romana, l'actual plaça de la Vila de Madrid.

Infraestructures i Muralles de Barcino

Per abastir d'aigua la ciutat, es disposava d'un aqüeducte, el qual arribava a la muralla al costat de la Porta Decumana de l'actual plaça Nova, on s'han conservat restes que han permès la reconstrucció de l'arcada final.

La muralla original va ser construïda al segle I a.C. No obstant això, a finals del segle III d.C. o a inicis del segle IV d.C., coincidint amb les incursions bàrbares, la ciutat va construir una altra muralla, reforçada amb moltes torres, que seguia el perímetre de l'original, amb un castellum a l'extrem proper al mar. Les restes més ben conservades són la doble muralla de la ciutat. Actualment es poden veure trams de l'antiga muralla romana i d'alguna de les torres en diversos punts del nucli antic de la ciutat.

Tarraco: Capital de la Hispània Romana

La ciutat de Tarraco va rebre el nom de Colonia Iulia Urbs Triumphalis al segle I a.C. per Juli Cèsar, quan fou distingida com a colonia.

Segons la tradició, Publi Corneli Escipió Africà i Gneu Escipió, germans, van instal·lar, sobre un antic poblat iber anomenat Cesse, els habitants del qual eren els cessetans, un assentament romà a la part alta d'un turó l'any 217 a.C., que en un primer moment va ser un campament militar. Per això, es diu que Tarraco est Scipionum opus (Tarraco és obra dels Escipions).

Aquest assentament va ser el centre de les operacions militars romanes contra els cartaginesos i després aliats durant la Segona Guerra Púnica. Acabada la guerra, aquest assentament es va anar engrandint i és quan es va convertir en la capital de la província de la Hispania Citerior i, més tard, Tarraconensis l'any 27 a.C., quan governava l'emperador August en el moment de màxima esplendor de la ciutat.

August va decidir instal·lar-se a la ciutat per poder dirigir les operacions militars durant les Guerres Càntabres durant tres anys (27-24 a.C.) i, d'aquesta manera, Tarraco va esdevenir, de facto, capital de l'Imperi Romà. Va començar llavors una gran transformació urbanística que va culminar amb la construcció de l'amfiteatre (segle II d.C.).

Estructura Urbanística de Tarraco

L'estructura urbanística de Tarraco no era la típica de les ciutats romanes, ja que a causa del seu pendent va ser necessari esglaonar-la en tres terrasses, envoltades per una muralla. Aquestes terrasses incloïen:

• Primera terrassa (part alta): S'hi va edificar el temple d'August (se'n conserven restes sota la catedral) i el fòrum provincial.
• Segona terrassa (part mitjana): Hi havia el circ (edificat dins la ciutat), el qual feia de separació entre la part alta i la part baixa de la ciutat.
• Tercera terrassa (part baixa dins muralles): Hi havia les termes, el fòrum colonial i les insulae (habitatges).

A la part més baixa, ja fora de la muralla, hi havia el teatre, el port, l'amfiteatre, tres aqüeductes, la Via Augusta, la Torre dels Escipions, l'Arc de Berà i les restes de la pedrera del Mèdol, d'on tallaven les pedres per construir la ciutat i les seves infraestructures.