Bàrcino Romana: Orígens, Urbanisme i Societat de l'Antiga Barcelona

Bàrcino Romana: Orígens i Desenvolupament

Entre Empòrion i Tàrraco: La Fundació de Bàrcino

Si algú es mereix l'honor de ser considerat el pare de Bàrcino, és l'emperador romà August, que la va fundar cap a l'any 10 aC seguint un pla de reestructuració del nord-est de la Península, ideat per Agripa un cop acabades les guerres càntabres (any 19 aC).

Per què a la franja litoral entre dues ciutats grans com Empòrion i Tàrraco? Perquè era una zona estratègica, amb molt bona comunicació amb l'interior i permetia el control del comerç de les platges del riu Llobregat. I, posats a buscar la seguretat, què millor que dalt d'un promontori d'uns 12 metres d'altura que a l'edat mitjana es va anomenar Mont Tàber?

Cap a l'any 44 dC, Pomponi Mela la va qualificar de ciutat petita i fortificada. Uns anys després, Plini va dir que era una de les dotze colònies de la Hispània Citerior on es va establir, per deductio, un grup de ciutadans romans civils o veterans de les guerres càntabres. Bàrcino, dotada d'estructura de govern i administració pròpies a imitació de Roma, va ser centre administratiu i religiós, com demostra l'estructura urbana, la presència d'un temple de culte oficial i la proporció entre l'espai públic i el privat.

Inscrits a la tribu Galèria: Urbanisme i Societat

Seguint l'estructura urbana típica, l'envoltava una muralla que englobava una xarxa de carrers al voltant del fòrum central, on s'alçava el temple d'August, i on hi devia haver altres edificis dels quals no es tenen evidències. Aquí confluïen les dues vies principals del traçat urbà dels carrers, els cardo i decumanus maximi (sota els carrers Llibreteria-Call i Bisbe-Regomir).

Com que la seva funció era controlar un territori (ager) no gaire extens però sí molt productiu, aquest es va estructurar mitjançant una centuriació, el primer cadastre. Una terra fèrtil, recursos miners i abundància de productes del mar constituïen la riquesa de Bàrcino. Això sense comptar el control del riu Llobregat. Així, doncs, cal que ens imaginem un port al Llobregat amb un trànsit intens.

Bàrcino no era gaire gran (unes 13 hectàrees) i devia tenir uns dos mil habitants, inclosos els de les vil·les suburbanes pròximes al recinte emmurallat (com l'excavada a l'avinguda de Francesc Cambó). Seguint el costum romà, els primers habitants es van inscriure a una tribu, la Galèria, i tenien procedència itàlica. Però un dels aspectes més destacats de la colònia va ser la presència de lliberts —exesclaus dedicats a treballar per als seus propis interessos i els dels seus antics amos— i estrangers, que eren ben rebuts, com ho testimonia el centurió Luci Cecili Optat, que, al segle II dC, va exercir una carrera municipal brillant.

Els Cementiris, Fora de les Muralles i Amenaces

Els seus edificis i domus es beneficiaven d'una bona xarxa de clavegueram i d'un sistema d'abastament d'aigua gràcies a dos aqüeductes que hi entraven per la plaça Nova procedents de les mines de Collserola (l'últim tram, al carrer dels Arcs) i del Besòs, a l'altura de Montcada, amb traçat pel carrer dels Capellans.

I, com era costum a les ciutats romanes, els cementiris eren extramurs, i vorejaven l'accés a les portes, sobretot al punt d'entrada i sortida del tram litoral de la Via Augusta (plaça de l'Àngel i carrer de la Boqueria). N'és un exemple la necròpolis de la plaça de la Vila de Madrid (final del segle II - principi del segle III), que resseguia la via de la Porta Praetoria, i on estan enterrats individus de condició social baixa, d'acord amb els sepulcres coneguts com cupae.

S'ha parlat molt sobre si Bàrcino es va veure afectada per les incursions de pobles germànics, en concret dels franco-alemanys, que a la segona meitat del segle III van fer evident la feblesa de l'Imperi Romà. Però no ho sembla: el temple continuava dret i al seu lloc, i entre el 269 i el 305 dC el Senat dels barcelonins va fer aixecar, al fòrum, monuments a diversos emperadors. Va ser un segle més tard, a mitjan segle IV, quan va emprendre la refortificació de les muralles. Signe evident d'algun perill?