Bàrcino, Plauto i Terenci: Història i Teatre a l'Antiga Roma

Bàrcino: L'Antiga Barcelona Romana

Bàrcino, coneguda en llatí com a Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, era la ciutat romana que es trobava a l'actual Barcelona. Estava situada en una ubicació estratègica al costat del mar Mediterrani, prop de la desembocadura del riu Llobregat, al nord-est de la península Ibèrica. Abans de la seva romanització, aquesta àrea era habitada pels ibers, un poble indígena de la regió.

La fundació de Bàrcino es va atribuir a l'emperador August, i va tenir lloc al voltant del 14 aC, durant el període de conquesta romana de la península. L'estructura urbanística de Bàrcino era típicament romana, amb un tramat de carrers ortogonals que formaven insulae, els quadrats urbans. Els edificis més destacats inclouen el fòrum, el temple, les termes, l'amfiteatre i els aqüeductes que subministraven aigua a la ciutat.

Durant els segles III i IV dC, es va dur a terme una important modificació urbana a Bàrcino, coneguda com la "muralla tardoantiga". Aquesta va ser motivada principalment per raons defensives, degut a les amenaces bàrbares que patia l'Imperi Romà en aquesta època. La nova muralla va ampliar el recinte de la ciutat i va incloure els barris perifèrics, adaptant-la als nous temps de perill.

En l'actualitat, es poden trobar restes de l'antiga Bàrcino a la Barcelona moderna. Els exemples més destacats inclouen fragments de la muralla romana, com la secció situada al Barri Gòtic, i també les restes del fòrum romà, que són visibles sota el Centre Excursionista de Catalunya.

Titus Maccius Plautus: El Comediògraf Romà

Titus Maccius Plautus, va ser un dramaturg i comediògraf romà antic, nascut probablement al voltant del 254 aC a Sarsina, una petita ciutat de la regió de Roma. Es creu que va ser fill d'una família humil, potser esclaus lliberats o immigrants grecs. Malgrat això, va aconseguir un gran èxit en el món del teatre romà.

Plautus va arribar a Roma probablement com a jove i va viure durant un moment de gran expansió cultural i literària a la ciutat. Va començar la seva carrera escrivint comèdies en un moment en què el teatre romà estava en el seu millor moment. Es va destacar especialment per les seves obres còmiques, que es caracteritzaven pel seu humor brillant, els personatges vívids i les trames enginyoses.

La majoria de les seves obres estaven basades en originals grecs, principalment en les obres del dramaturg grec Menandre, però Plautus les va adaptar al gust i les necessitats del públic romà. Va escriure al voltant de 130 obres, tot i que només se'n conserven 20 de manera completa i alguns fragments d'altres.

Entre les seves obres més conegudes es troben Aulularia (El pot de l'or), Miles Gloriosus (El soldat fanfarró) i Mostellaria (La casa dels fantasmes). Va ser admirat pels seus contemporanis per la seva habilitat per capturar l'essència de la vida quotidiana romana i per la seva capacitat per entretenir el públic amb els seus diàlegs ingeniosos i les seves situacions còmiques.

Plautus va morir probablement al voltant del 184 aC.

Publius Terentius Afer: L'Elegància en el Teatre Romà

Publius Terentius Afer, més conegut com a Terenci, va ser un dramaturg romà antic, nascut al voltant del 195 aC a Cartago, a l'actual Tunísia. Malgrat la seva procedència africana, Terenci va passar la major part de la seva vida a Roma, on va assolir gran renom com a autor teatral.

Poc es coneix sobre la seva vida personal, però se sap que va ser esclau llibert o fill d'un esclau llibert i que va rebre una educació excel·lent. Es va distingir com a poeta i dramaturg, i va ser elogiat per la seva elegància i refinament literari.

Terenci va escriure sis comèdies, totes elles adaptacions lliures d'obres gregues. Les seves obres es caracteritzen per la seva delicadesa, el seu tractament respectuós dels personatges i la seva habilitat per descriure les relacions humanes i els conflictes morals. Entre les seves obres més conegudes es troben Andria, Eunuchus i Adelphoe.

La seva reputació com a dramaturg va créixer ràpidament, i va ser admirat tant pels seus contemporanis com pels autors posteriors. Va morir jove, al voltant dels 35 anys, en circumstàncies desconegudes. Les seves obres van continuar sent populars al llarg dels segles i van influir en el teatre europeu medieval i modern.