Barcino: Orígens i Evolució de la Barcelona Romana

Barcino: La Fundació de la Colònia Romana

Barcino, la fundació de Barcelona, es va produir com una colònia de dret romà, segons tots els indicis arqueològics i les fonts clàssiques. Barcino, amb el nom oficial complet de Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, fou fundada per l'emperador August l'any 14 aC, un cop acabades les Guerres Càntabres i en plena reforma administrativa i viària del nord-est de la península.

Geografia i Economia de la Barcino Romana

La ciutat es va alçar damunt un petit turó anomenat en l'Edat Mitjana Mont Tàber, enmig del fèrtil pla situat entre el Llobregat i el Besòs, i entre la Serra de Collserola i el mar. El territori fou objecte d'una parcel·lació entre els colons i d'una intensa explotació agrícola per mitjà de nombroses vil·les. El vi era molt comercialitzat, però també s'hi van conrear cereals i practicar la pesca (ostres). El ferro i el gres van ser molt presents en el territori, i el comerç era un gran motor econòmic de la ciutat.

Urbanisme i Demografia de Barcino

L'extensió de la colònia era delimitada per unes muralles amb torres i quatre portes (menys de deu hectàrees). Es va respectar l'estructura habitual de les fundacions romanes: un recinte rectangular. Els dos carrers principals partien de les quatre portes i formaven una creu:

• Decumanus Maximus (muntanya-mar)
• Cardo Maximus (Besòs-Llobregat)

Els carrers principals i secundaris eren amples, tenien clavegueres i formaven una quadrícula. Els primers colons van ser d'origen itàlic. Hi havia 2.000 habitants aprox., és a dir, la mida de la ciutat era petita. Amb això s'explica per què segurament des d'un principi fou concebuda com un centre administratiu i religiós d'una àrea més àmplia.

Estructures Clau i Evolució de la Ciutat

El fòrum de Barcino estava en la confluència del Decumanus Maximus amb el Cardo Maximus i abraçava un ampli espai. S'hi alçava un gran temple, probablement dedicat al culte imperial, de planta rectangular, hexàstil i perípter. Actualment no hi ha constància que hi hagués cap edifici d'espectacles.

Dos aqüeductes subministraven aigua a la ciutat, que provenia de Collserola i el Besòs. Com era habitual en les ciutats romanes, les vies properes que hi accedien estaven flanquejades per àrees d'enterrament.

Les muralles (encara conservades a trossos) eren impressionants. La muralla fundacional fou àmpliament reforçada al s. IV dC. Pràcticament es manté el mateix perímetre de la primera muralla, però se n'augmenta l'alçada, se'n dobla l'amplada i s'afegeix un gran nombre de torres. Quatre portes també es reformen: resten en part les dues decumanes amb tres obertures (dues pels carros i una pels vianants). Per refer la muralla es van fer servir molts materials de tombes i altres construccions en desús. La nova fortificació i la seva situació estratègica van fer que Barcino tingués un paper més important en el període final de l'Antiguitat. Va esdevenir capital del Regne Visigot. D'altra banda, el cristianisme es va fer cada vegada més present.