Bàrcino i Ilerda: L'Herència Romana a Catalunya

Bàrcino: La Colònia Iulia Augusta Faventia Paterna

La ciutat de Barcelona va ser fundada entre el 15 i el 5 a.C., en l’època de l’emperador August. Aquest va projectar la reestructuració del nord-est de la península Ibèrica i va fundar la ciutat de Bàrcino, al centre d’un territori molt productiu. Estava situada a la plana que s’obre entre la costa i la serra de Collserola, i entre el riu Besòs i el Llobregat.

Bàrcino estava ubicada sobre el traçat de la Via Augusta, una carretera que enllaçava Roma amb la península. Va ser construïda seguint el traçat urbanístic de les colònies romanes. La ciutat tenia una planta rectangular, amb els angles retallats per adaptar-se al relleu del turó, i una extensió de 10 hectàrees, delimitada per unes muralles amb torres i 4 portes.

De les portes sortien dos carrers principals:

• El cardo (nord-sud)
• El decumanus (est-oest)

A l’encreuament d’aquests carrers hi havia el fòrum, i al voltant s’estenia una quadrícula de carrers secundaris.

Nota: El nom Barkenó és una paraula indígena dels ibers de la zona.

Vida i Estructures de Bàrcino Romana

Bàrcino mai va tenir ni la població ni el poder de Tàrraco. No obstant això, gaudia d’un fòrum en el qual s’alçava un gran temple, un edifici de planta rectangular, envoltat de columnes decorades amb capitells d’estil corinti. Aquest temple estava construït damunt d’un suport, el pòdium.

Sota l'actual Plaça del Rei, podem trepitjar les restes de cases senyorials romanes, algunes amb mosaics, així com comerços i bugaderies.

Les Muralles i Aqüeductes de Bàrcino

Les muralles van ser construïdes al segle I d.C. La seva finalitat no era principalment defensiva, sinó més aviat de prestigi, i no van ser gaire fortificades. No es conserven senceres, ja que van ser aprofitades per a la construcció de cases i palaus posteriors.

La porta decumana constava de tres obertures. Fins a aquesta porta arribaven els dos aqüeductes que abastien d’aigua la ciutat.

Fora de les muralles hi havia la necròpoli, l’àrea funerària situada en una de les vies d’accés a la colònia romana. S’hi han trobat una gran quantitat de tombes, entre les quals predomina la cupa, una caixa de pedra amb un espai per posar-hi inscripcions al difunt.

Ilerda: De Ciutat Ibèrica a Colònia Romana

Ilerda va ser una important ciutat ibèrica de la tribu dels ilergets, sota les ordres de dos cabdills, i coneguda originalment com a Iltirta. Es caracteritzava per una forta oposició a l’ocupació romana en els primers anys de la conquesta.

Donat que l’emplaçament era estratègic per a les comunicacions, els romans van establir una nova ciutat anomenada Ilerda. Un dels problemes per entendre la ciutat ha estat el desconeixement dels seus límits. No obstant això, les excavacions arqueològiques han fet sortir a la llum una ciutat romana soterrada sota construccions posteriors.

Urbanisme i Descobertes Arqueològiques a Ilerda

La difícil topografia del terreny va fer que l’estructura de la ciutat no seguís el traçat urbanístic habitual de les colònies romanes.

A l'actual Plaça de Sant Joan s’han trobat restes d’un edifici que fan pensar que es tracta d’un temple situat al fòrum de la ciutat. Entre els anys 1984 i 1987, es va localitzar un edifici de grans dimensions que demostrava la gran importància d'aquesta ciutat.

La Batalla d'Ilerda (49 a.C.)

L'any 49 a.C., les tropes de Juli Cèsar i les de Pompeu es van enfrontar en la cèlebre Batalla d'Ilerda, amb la victòria final per a les tropes de Juli Cèsar.