Barcino: Fundació, Urbanisme i Societat de la Barcelona Romana

Barcino: Fundació i Orígens de la Colònia Romana

La colònia de Barcino va ser fundada ex novo, per decisió d'Octavi August, durant la penúltima dècada del segle I aC, després d'haver considerat acabades les guerres per sotmetre el nord de la península Ibèrica. El lloc fou triat per tal de controlar els dos eixos naturals cap a l'interior, com són el riu Rubricatus, o Llobregat, i el Baetulo, o Besòs. En aquells moments es va construir el pont Ad Fines, a Martorell, per les legions IV, VI i X, que havien fundat Caesaraugusta. És molt possible que els primers habitants romans fossin soldats llicenciats que havien participat en les campanyes d'August i del seu gendre Agripa.

Els Veterans Romans: Pilars de la Romanització

Als exmilitars se'ls donava la ciutadania romana amb el ius connubii i rebien una parcel·la a l'interior de la colònia i un tros de terra a l'exterior per tal que la conreessin. També tenien una paga de jubilació pels serveis prestats. D'aquesta manera, en tenir un nivell econòmic per damunt dels natius, podien casar-se fàcilment amb una indígena i ser un agent romanitzador eficaç.

Urbanisme i Arquitectura de la Barcino Romana

El Disseny Hipodàmic i les Vies Principals

La ciutat fou bastida ordenant l'espai segons el model hipodàmic, emprat també per aixecar els campaments (castra). Barcino, situada en un petit turonet anomenat Mons Taber a l'edat mitjana, tenia una forma gairebé rectangular adaptada a la topografia en els quatre angles. Els dos carrers que vertebraven la ciutat eren el cardo, que correspon als actuals carrers del Call i de la Llibreteria, i el decumanus maximus, o els actuals carrers del Bisbe i de la Ciutat.

Fòrum, Temple i Edificis Civils Essencials

A l'encreuament d'aquestes dues vies hi havia el fòrum, amb el temple, del qual es conserven quatre columnes de la part posterior amb arquitrau situades damunt del podi. Segurament també hi havia els edificis civils, com la basílica, la cúria i porxos amb locals. Als extrems del cardo màxim, en arribar a la muralla, s'obrien la porta principalis dextra i la porta principalis sinistra, i als extrems del decumanus màxim hi havia la porta decumana i la porta praetoria.

Infraestructures Clau: Aqüeductes i Termes

Barcino estava ben proveïda d'aigua mitjançant dos aqüeductes, d’un dels quals en queden unes quantes arcades (al carrer Duran i Bas i a la plaça Nova) i, de l'altre, el nom medieval del carrer dels Arcs. També sabem que hi havia, com a mínim, dos conjunts termals, un a la plaça de Sant Miquel i un altre més enllà dels murs a la banda de mar.

Govern, Societat i Evolució de Barcino

Barcino: Un Mirall de Roma en Miniatura

Barcino, amb el nom oficial de Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, era una imatge en petit de la ciutat de Roma, un simulacrum Urbis Romae. Per tant, les institucions de govern eren un calc de les de Roma amb:

• Edils
• Dos duumvirs o alcaldes simultanis
• El flamen o sacerdot del culte imperial
• Dos duumvirs quinquennals, equivalents als censors de Roma

L'ordre dels decurions o ordo decurionum representava les famílies benestants. Els cives pertanyien a la tribu Galèria, tal com ho esmenten les inscripcions conservades. També els lliberts enriquits podien formar el col·legi dels sevírs augustals, que ajudaven el flamen en les seves tasques religioses.

Expansió de Muralles i l'Arribada del Cristianisme

Les muralles fundacionals de Barcino van haver de ser ampliades a finals del segle III dC a causa de la inseguretat provocada per les primeres invasions germàniques i per les revoltes dels bagaudes, o bandolers de la Gàl·lia. Aquestes muralles, amb gairebé una vuitantena de torres, s'han conservat, en part, gràcies al fet que, en créixer la ciutat medieval, es van construir cases arran de muralla tant a l'interior, en l'espai perimetral lliure anomenat intervallum, com a l'exterior.

El Llegat de Barcino: Del Subsòl al Museu

A partir de l'Edicte de Milà del 313 dC, els cristians, que ja podien manifestar-se lliurement, tingueren bisbe i bastiren edificis per al culte, dels quals es conserven, al subsòl excavat en una part de la ciutat, una aula basilical, un baptisteri per immersió, una basílica, part del palau episcopal i altres restes que constitueixen el Museu d'Història de Barcelona (MUHBA).