Bàrcino: fundació romana, urbanisme i vida a l'antiga Barcelona

Fundació i estructura de Bàrcino

Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino es remunta al segle I aC, aproximadament entre els anys 15 i 5 aC, en època de l'emperador August. La ciutat es va crear després de les guerres contra càntabres i asturs, quan l'Imperi romà va reorganitzar el nord-est de la península Ibèrica i va fundar diverses colònies amb funcions administratives, comercials i religioses.

El primer nucli urbà es va establir damunt el petit turó del Mont Taber (conegut tradicionalment com a mons Taber), un lloc estratègic a prop del mar. Abans de la fundació romana, aquest turó havia estat ocupat pels laietans. La seva ubicació, en una posició elevada, facilitava la defensa i el control del territori, i es trobava en una zona amb terres fèrtils aptes per al conreu de cereals i vinya.

El territori es va repartir entre els colons i es va dedicar sobretot a l'agricultura i al comerç. Es produïa vi, es practicava la pesca i s'explotaven recursos com el ferro de Gavà i la plata. El fet que controlés l'artèria fluvial del Llobregat permetia la sortida i l'entrada d'importacions; a més, estava situada a prop de la via Augusta. La ciutat tenia un port marítim i la pedrera de Montjuïc per a la construcció. El riu Llobregat facilitava el transport de productes i afavoria el comerç amb altres zones.

Els primers habitants eren principalment colons d'origen italià i la població era reduïda, d'uns 2.000 habitants, però la ciutat tenia una funció administrativa i comercial important dins del territori romà.

Estructura urbanística i vies principals

Bàrcino tenia una estructura urbanística semblant a la d'altres ciutats romanes. La ciutat tenia una planta rectangular amb els angles retallats per adaptar-se al relleu del turó i estava envoltada de muralles amb torres de protecció i quatre portes d'accés. Els dos carrers principals eren el cardo maximus, que correspon als actuals carrers de la Llibreteria i del Call, i el decumanus maximus, que correspon als carrers del Bisbe i de la Ciutat. A l'encreuament d'aquests dos carrers hi havia el fòrum, la plaça pública principal on es feien activitats polítiques, religioses i comercials.

Aquest espai se situava molt a prop de l'actual Plaça de Sant Jaume, on avui encara es concentra el poder administratiu amb l'Ajuntament de Barcelona i el Palau de la Generalitat. Al voltant del fòrum s'organitzaven les cases i carrers seguint el pla hipodàmic, amb carrers secundaris que formaven una quadrícula regular.

La ciutat disposava també d'infraestructures importants, com:

• clavegueram;
• domus (cases privades) amb mosaics i patis;
• termes públiques;
• aqüeductes que portaven aigua a la ciutat.

Muralles i temple romà

Les muralles es van reforçar al segle IV dC per millorar la defensa. Encara avui es conserven restes del temple romà, com les quatre columnes visibles al carrer Paradís, que formaven part del temple principal de la ciutat.

Espais i edificis més significatius

Al fòrum hi havia un temple dedicat a l'emperador August, construït a finals del segle I aC. Se'n conserven quatre columnes d'estil corinti construïdes damunt d'un pòdium. A prop hi havia una domus, casa senyorial que conserva un viridarium (jardí) i que mostra la importància social i econòmica de la família. També hi havia termes amb mosaics, que van ser cobertes després de ser descobertes.

MUHBA i la gestió del jaciment

MUHBA (Museu d'Història de Barcelona) gestiona el jaciment arqueològic de la Plaça del Rei, cosa que permet entendre com vivien els romans a Bàrcino i conserva alguns dels espais més importants de la ciutat romana.

S'hi pot veure el barri industrial amb tallers i fàbriques destinats a activitats artesanals i de transformació, com la fullonica i la tinctoria, on rentaven i tenyien la roba. També hi ha instal·lacions per elaborar garum, una salsa feta amb vísceres de peix considerada una delicatessen, i espais relacionats amb la producció de vi, un dels productes més comercialitzats de Bàrcino. A més, s'ensenya la transformació del raïm en vi.

Al jaciment es conserven restes de domus amb mosaics i patis, carrers empedrats amb sistemes de clavegueram, trams de muralla i edificis públics. També s'hi poden veure restes de la primera basílica cristiana (segles IV-V), amb tres naus i baptisteri, que mostren la transformació de la ciutat en època tardoromana i visigòtica.

Bàrcino estava envoltada per una muralla que, al principi, tenia una funció més de prestigi que defensiva; però al segle IV dC, a causa de les incursions dels pobles bàrbars, es va reforçar per motius defensius. No es conserva tota a causa de la construcció de cases i palaus. Les quatre portes tenien un pas central per a carros i mercaderies i dos laterals per a vianants.

També hi havia aqüeductes. Tradicionalment es pensava que n'hi havia dos; aquest aqüeducte es desdoblava en arribar a la ciutat per disminuir la força del cabal d'aigua.

Via sepulcral

A l'època romana, fora de les muralles de la ciutat hi havia les zones d'enterrament. A Bàrcino, a l'actual Plaça de la Vila de Madrid, es conserva una via sepulcral romana. Era un camí secundari on, entre els segles I i III dC, es van enterrar persones de classes socials baixes. A banda i banda del camí hi havia diferents tipus de tombes.

Les més habituals eren les cupae, tombes semicilíndriques que tenien un espai per col·locar-hi una inscripció en record del difunt. També hi havia altres tipus de sepultures, com esteles funeràries, ares funeràries i tombes cobertes amb teules o àmfores. Aquestes tombes mostren la importància de la memòria dels difunts en la societat romana i la tradició d'enterrar els morts fora de la ciutat, al costat dels camins d'accés.

La comèdia romana

La comèdia és un gènere dramàtic escrit en poesia i molt influït per la cultura grega. A Roma hi va haver dos tipus principals:

• Fàbula pal·liata: comèdies romanes d'ambient grec. Estaven situades en ciutats gregues, amb personatges i noms grecs, i imitaven la comèdia nova grega. Autors principals: Plaute i Terenci.
• Togata: comèdies d'ambient romà. Els personatges anaven vestits amb toga, el vestit romà per excel·lència.

Plaute (Titus Maccius Plautus)

Plaute conserva 21 comèdies: Amphitruo, Asinaria, Aulularia, Bacchides, Captivi, Casina, Cistellaria, Curculio, Epidicus, Menaechmi, Mercator, Miles Gloriosus, Mostellaria, Persa, Poenulus, Pseudolus, Rudens, Stichus, Trinummus, Truculentus i Vidularia.

Terenci (Publius Terentius Afer)

Terenci conserva 6 comèdies: Andria, Hecyra, Heauton Timorumenos, Eunuchus, Phormio i Adelphoe.

Personatges de l'obra

Personatges esmentats:

• Grumió, esclau de Teopròpides que viu al camp (servus);
• Tranió, esclau de Teopròpides que viu a la ciutat (servus);
• Filòlaques, fill de Teopròpides (adulescens);
• Filemàcia, prostituta i amant de Filòlaques (meretrix);
• Escafa, serventa de Filemàcia;
• Cal·lidàmates, amic de Filòlaques (adulescens);
• Dèlfia, prostituta i amant de Cal·lidàmates;
• Teopròpides, pare de Filòlaques (senex);
• Misargírides, usurer;
• Simó, veí de Teopròpides (senex);
• Fanisc, esclau de Cal·lidàmates;
• Pinaci, esclau de Cal·lidàmates;
• Esferió, esclau de Filòlaques.