Barcino i Emerita Augusta: Les Grans Ciutats Romanes

Barcino: La Colònia Romana de Barcelona

La colònia romana de Barcino va ser fundada per l’emperador August al final del segle I a.C., en territori de la tribu ibera dels laietans; fou anomenada Colonia Iulia Augusta Fauentia Paterna Barcino i tenia una extensió d’unes 10 hectàrees. Sembla que el motiu principal de la seva fundació va ser tenir el control dels dos eixos de penetració en el territori interior: els rius Llobregat i Besòs.

La ciutat, de nova planta i situada dalt d’un petit turó, tenia forma de rectangle, tot i que particularment escapçat en cada un dels seus vèrtexs per adaptar-se a la geografia del turonet. La quadrícula d'insulae era perfectament regular i s’estructurava en paral·lel al cardo i al decumanus que es creuaven en el fòrum (l’actual plaça de Sant Jaume), on es dreçava un temple dedicat a August, del qual es conserven tres columnes i una part del podi. Els dos eixos donaven accés a les quatre portes de la ciutat.

La provisió d’aigua es feia gràcies a dos aqüeductes, d’un dels quals en resten algunes arcades. També hi havia un parell de termes, unes de les quals a la plaça de Sant Miquel, darrere de l’ajuntament. En tant que era una colònia, els seus òrgans de govern eren similars als de la capital de l’imperi:

• Dos duòvirs: que feien la funció dels cònsols.
• Dos duòvirs quinquennals: que feien la funció dels censors.
• Èdils.
• Un ordo decurionum: amb les funcions del senat.

A finals del segle III d.C. o a inicis del IV d.C., la ciutat va ampliar les seves muralles per motius de seguretat, ja que començava a haver-hi freqüents incursions dels pobles bàrbars en territori romà. Les restes més ben conservades són les de la muralla; a més de les restes del temple i de les termes (avui soterrades), es conserva una necròpolis a la plaça de la Vila de Madrid.

Emerita Augusta: Capital de la Lusitània

La ciutat de Mèrida fou fundada per l’emperador August l’any 25 a.C. com un punt neuràlgic de comunicació; això és, exercia un millor control de la via que unia les terres del sud peninsular amb sortida al mar amb les zones del nord i el nord-oest, i facilitava l’accés ràpid al Guadalquivir i, per tant, a la Mediterrània. Fou anomenada Colonia Augusta Emerita i va arribar a ser capital de la província de Lusitània.

Va tenir l’estatut de colònia amb un clar primer component militar (el seu poblament inicial foren soldats veterans) i un caràcter propagandístic sobre el territori. La ciutat, que ocupava una extensió d’unes 80 hectàrees, s’estructura dins d’un perímetre emmurallat amb torres semicirculars situades a intervals regulars; té quatre portes principals als extrems del cardo maximus i del decumanus maximus; els carrers presenten una quadrícula ortogonal —com tota ciutat de nova planta— sota la qual es va construir el clavegueram; comptava amb dos fòrums (el provincial i el municipal).

En el fòrum provincial hi havia un temple dedicat al culte imperial, conegut popularment com a "Temple de Diana". També va comptar amb els tres edificis d’espectacles propis d’una gran capital:

• El teatre i l’amfiteatre: construïts intramurs aprofitant els talussos del terreny per ubicar-hi les graderies.
• El circ: situat fora muralles a causa de la seva magnitud.

Per assegurar el subministrament d’aigua a la ciutat es van construir tres aqüeductes i un embassament als encontorns. Dins el clos emmurallat, Mèrida conserva restes del teatre, de l’amfiteatre i d’un temple, de diverses cases senyorials, d’un arc d’accés al fòrum provincial (conegut popularment com a "Arc de Trajà") i de les muralles; a l'exterior hi ha restes del circ, dels tres aqüeductes, de necròpolis i del pont sobre el riu Guadiana.