La Banda Sonora al Cinema: Evolució, Elements i Funcions

La Banda Sonora al Cinema: Evolució i Elements Clau

La banda sonora és un element fonamental en la narrativa audiovisual, evolucionant significativament al llarg de la història del cinema.

Evolució Històrica de la Banda Sonora

• 1897: Projeccions amb quartet musical en directe.
• 1910: Partitures musicals específiques d'acompanyament interpretades en directe.
• 1920: Sistemes de gravació sound on disc / sound on movie. Inici de la guerra de les bandes sonores.
• 1927: El cantant de jazz d'Alan Crosland incorpora diàlegs, música i efectes sonors.
• 1934: Generalització del doblatge. Fi de les versions múltiples.

Qualitat del So

La percepció del so es defineix per diverses qualitats:

• To: Qualitat del so mitjançant la qual l'oïda li assigna un lloc a l'escala musical, permetent distingir entre to greu i agut.
• Intensitat: Propietat del so que ens permet captar-lo com a més fort o més dèbil. En termes de solfeig, parlaríem de fortissimo, forte, mezzo forte, mezzo piano, piano i pianissimo.
• Timbre: Qualitat que ens permet distingir sons procedents de diferents instruments, com els sons d'un piano o d'una flauta.

Dimensions del So: Espai i Temps

Dimensió Espacial

• Font sonora: Qualsevol objecte físic que emet un so.
• Espai sonor: La nostra percepció auditiva ens permet reconèixer distàncies entre fonts sonores, la direcció del so i reconstruir el volum espacial mitjançant els plans sonors.
• So diegètic: Prové de fonts sonores que l'espectador reconeix com a part de la història de la pel·lícula.
  • Extern: La font sonora és un personatge o un objecte que pertany a l'espai de la història.
  • Intern: La font sonora és la ment d'un personatge.
  • So on: La font sonora és present en camp (visible).
  • So off: La font sonora no és present en camp (no visible).
• So extradiegètic: L'espectador no pot reconèixer el seu lloc de procedència i els personatges no l'escolten.
  • Falsa diegesi: Fem passar per so diegètic un so que realment és extradiegètic.
  • So on the air: So que acaba fent-se present en escena, però que per naturalesa es retransmet elèctricament.

Dimensió Temporal

• Ritme: Defineix el flux i l'ordenació del so.
• Sincronia: Coincidència exacta en el temps de dos estímuls diferents que el receptor percep perfectament diferenciats.
• Asincronia: Com a recurs narratiu, control de l'impacte emocional i conducció de l'atenció visual.

Funcions de l'Àudio en el Cinema

L'àudio compleix diverses funcions essencials en una producció audiovisual:

• Dona continuïtat al relat: Manté el flux de l'acció i suavitza els talls abruptes.
• Estableix el ritme: El ritme defineix un flux de so controlat, s'obté en establir la durada i ordenació.
• Capta l'atenció: El so pot conduir l'atenció de l'espectador i mantenir-la fins al punt del clímax.
• Matisa la imatge: El so pot intensificar l'efecte narratiu.
• Fa de contrapunt: El so contraresta la imatge provocant una sensació nova.
• Subministra informació: L'estil musical ens pot informar de l'època i el lloc en què es desenvolupa l'acció.
• Comunica sensacions: El so permet transmetre els elements dels personatges i el seu estat d'ànim.
• Interpreta la distribució espacial: Ajuda a entendre la ubicació dels elements en l'espai.

Components de la Banda Sonora

La Paraula

• Veu en off:
  • Directa: Descripció del que s'està veient.
  • Indirecta: Descriu una acció que no es mostra en pantalla.
  • De contrapunt: La narració contrasta amb l'acció que estem veient a pantalla.
  • Neutre: No descriu elements.
  • Retòrica: Molt més emocional i subjectiva.
• Funcions del diàleg: Fa avançar la història, ha d'aportar alguna cosa, revela el personatge.

Els Efectes Sonors

Els efectes sonors tenen múltiples funcions:

• Definir l'espai.
• Emfatitzar l'acció.
• Crear ritme.
• Expressar sensacions subjectives dels personatges.

Distingim entre:

• So contextual: Imita una font sonora del context visual i la subratlla.
• So narratiu: Aporta a l'escena una informació des del punt de vista sonor.

El Silenci

El silenci és un element sonor amb funcions pròpies:

• Funció rítmica: Les pauses o silencis entre paraules ajuden a crear el ritme.
• Funció dramàtica: Pot suggerir intriga, desolació, intimitat o distanciament.

La Música

La música es compon de diversos elements:

• Melodia: Successió de tons musicals de diferents durades. Les melodies se solen escriure en claus o tonalitats denominades major (alegres) i menor (melancòlica).
• Harmonia: Es dona quan dos o més tons sonen de manera simultània.
• Tempo: És la velocitat de la música.
• Rang dinàmic: Trobem el crescendo (augmenta el nivell de so de baix a alt), el diminuendo (disminueix el nivell del so d'alt a baix) i el trèmolo (modulació de l'amplitud d'un so que es repeteix a gran velocitat).

Procés de Creació i Consideracions Creatives de la BSO

Procés de Creació

• Preproducció: El director es reuneix amb el compositor (Spotting).
• Producció: Procés de gestació, composició i gravació.
• Postproducció: Aspectes com el muntatge, la regulació i l'equalització de volums.

Consideracions Creatives

• Estil musical: Decidir quin estil s'adapta millor a la història.
• Rol o paper de la música: La seva funció a l'hora d'explicar la història.
• Gènere: Decidir si la música serà convencional o no.
• Origen de la música: Pensar si la BSO serà original, preexistent o adaptada.

Funcions de la Banda Sonora Musical

La música en la banda sonora té funcions específiques:

• Estructural: Episòdica i aporta una equivalència rítmica entre el que veiem i escoltem.
• Instaura el ritme: La música estableix el ritme de l'acció.
• Emocional i expressiva: Pretén provocar emoció a l'espectador.
• Significativa: Quan s'utilitzen melodies o breus notes per relacionar-les amb algun fet.
• Estètica: Crear l'ambient en funció d'elements històrics, ideològics o artístics.
• Ideològica: La música pot caracteritzar personatges.

Categories de la Música en el Cinema

Segons l'Actitud

• Música empàtica: Reforça el contingut emocional de l'escena.
• Anempàtica: Provoca un efecte oposat al contingut emocional de l'escena.

Segons la Vinculació

• Música integrada: Estableix connexions bilaterals entre ella i la pel·lícula.
• No integrada: Estableix connexions unilaterals.

Segons la Relació amb el Nombre de Repeticions

• Repetida: Apareix més d'una vegada.
• Variada: No es repeteix.
• Repercutida: Es repeteix al llarg del film, però el significat no és el mateix.