Banca, Comerç i Domini Financer al Segle XIX

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,81 KB

La banca i la concentració empresarial

Les inversions de capital que requerien les innovacions tecnològiques van estimular la relació entre banca i indústria. També hi va haver una progressiva concentració industrial i les empreses es van fer cada cop més grans. Les empreses signaven acords entre si per fixar preus i establir àrees d’influència. Així van néixer el càrtel, el trust, el hòlding i el monopoli.

El domini del comerç i les finances

Al final del segle XIX, els països industrials dominaven el comerç mundial. Europa controlava les rutes marítimes i els grans ports comercials i disposava de grans flotes i borses de comerç.

L’augment del volum comercial va ser possible pels progressos del transport i per les innovacions en les formes de venda.

També Europa i els EUA tenien el domini financer del món. La seva enorme riquesa els permetia invertir capitals arreu del món.

A partir d’aquesta Revolució es produeix una divisió entre el món industrialitzat i el món no industrialitzat, que depèn de l’altre. El món industrialitzat a Europa (s.XIX-s.XX) s’imposa a causa de la superioritat demogràfica, tècnica, comercial i financera. Imposa hegemonia, idees, models econòmics i culturals.

Causes

Econòmiques

Els països industrialitzats d’Europa necessitaven buscar nous mercats on poguessin vendre l’excedent de la seva producció industrial. Aspiraven a comprar primeres matèries i productes colonials al preu més barat possible. Volien invertir els excedents de capitals en llocs fora d’Europa.

Del 1873 al 1890 es dona la Gran Depressió, una crisi de superproducció on hi ha una caiguda en picat dels preus, polítiques proteccionistes i una necessitat d’accedir a nous mercats no protegits per barreres duaneres. La possibilitat d’expansió a escala mundial és limitada: cal estendre la pròpia sobirania política damunt el màxim de territoris possibles com a garantia d’un creixement econòmic.

Els objectius eren:

  • Obrir nous horitzons a la pressió demogràfica creixent a Europa que provoca emigració al continent americà.
  • Aconseguir matèries primeres i energètiques que Europa no té (el control monopolista garanteix la superioritat).
  • Un mercat segur per als productes manufacturats metropolitans (proteccionisme ferri).
  • Vehicular una gran massa de capitals que a Europa no tenia futur: les noves colònies permeten al capitalisme financer projectar noves inversions, línies fèrries, ports, etc. (afavoreix el tràfic de mercaderies).
  • L'ús de mà d'obra barata no qualificada amb salaris baixos, reducció de costos i abaratiment de preus.

Entradas relacionadas: