El Ban de Guerra a les Balears i la Segona República: Repressió i Drets

El Ban de l'Estat de Guerra a les Illes Balears (Juliol 1936)

El Ban de declaració de l'estat de guerra a les Illes Balears (juliol de 1936) és un text jurídic-militar de caràcter repressiu, emès pels responsables del cop d'estat franquista a l'arxipèlag en les primeres hores de l'aixecament contra la Segona República. El document s'adreça a tota la població balear i s'inscriu en el context de l'inici de la Guerra Civil Espanyola, el 18 de juliol de 1936.

Context i Proclamació del Ban

Aquest ban proclama l'estat de guerra, assumeix el poder militar absolut i decreta la supressió de les autoritats civils, tot establint penes de mort per a qualsevol acte de resistència al cop o acció contrària al denominat "Moviment Salvador d'Espanya".

Articles Clau i Implicacions Repressives

• Article 1: Declara l'estat de guerra a tot l'arxipèlag, fet que suposa l'anul·lació immediata de la legalitat republicana i l'assumpció de poders extraordinaris per part dels militars sublevats.
• Article 2: Estableix que el comandament absolut recau en les autoritats militars, destituint totes les institucions civils i democràtiques.
• Article 3: Adopta un to obertament intimidatori, amenaçant amb la pena de mort qualsevol acte de resistència, fins i tot de paraula, i qualsevol intent de vaga, sabotatge o tinença d'armes.

Aquest text mostra amb claredat el caràcter immediatament repressiu del cop d'estat. Lluny de presentar-se com un moviment de restauració legal, es proclama obertament l'autoritat militar per damunt de la llei i es fa ús de l'amenaça directa de la violència per imposar el nou ordre.

Impacte a les Illes Balears i Rerefons Ideològic

El ban és una mostra directa de la brutalitat amb què s'implanta el poder franquista a les zones on el cop triomfa, i anticipa la repressió sistemàtica que caracteritzaria la guerra i la dictadura posterior. A les Illes Balears, el cop d'estat va triomfar de manera gairebé immediata a Mallorca, Eivissa i Cabrera, mentre que a Menorca es va mantenir la fidelitat republicana fins al 1939.

El ban va tenir efectes immediats: es van produir detencions massives, execucions sumàries i l'anul·lació de tota activitat política, sindical o cultural vinculada a la República. L'objectiu del text no era només el control militar, sinó la submissió total de la població mitjançant la por i la violència. La referència explícita a passar per les armes qualsevol forma de resistència o vaga evidencia una voluntat d'eliminar qualsevol dissidència.

Aquest tipus de bans es van reproduir arreu de les zones controlades pels militars colpistes. No responien a cap normativa legal democràtica sinó a la voluntat dels sublevats de substituir per la força l'Estat republicà per un règim autoritari i militaritzat. La justificació del cop com a defensa de la "Pàtria" i de l'ordre revela el rerefons ideològic del moviment: nacionalista, antidemocràtic, anticlerical en clau conservadora i totalment contrari als avenços socials de la República.

En conclusió, el Ban de declaració de l'estat de guerra a les Illes Balears és una expressió inequívoca del caràcter repressiu i violent del cop d'estat de 1936. És també el punt de partida d'un llarg període de dictadura i repressió, imposat mitjançant la força, que afectaria profundament la societat balear i espanyola durant dècades.

Termes i Figures Clau del Període

Reforma agrària

Conjunt de lleis i mesures per redistribuir la propietat de la terra i modernitzar el camp espanyol durant la Segona República.

Casas Viejas

Episodi repressiu de gener de 1933 a Cadis, on forces de seguretat van massacrar camperols anarquistes, generant una crisi política.

Revolta d’Octubre (1934)

Insurrecció revolucionària a Espanya, especialment a Astúries i Catalunya, en resposta a l'entrada de la CEDA al govern.

Decret d’Unificació (1937)

Decret franquista que va fusionar la Falange Española i les JONS amb la Comunión Tradicionalista, creant un partit únic.

Manuel Azaña

Polític i escriptor espanyol, president de la Segona República. Va impulsar reformes liberals abans i durant la Guerra Civil.

UME (Unión Militar Española)

Organització secreta de militars contraris a la República. Va preparar el cop d’estat del 1936.

General Mola

Militar espanyol clau en l’organització del cop d’estat del 1936. Conegut com “el Director” del pla colpista.

La Segona República Espanyola i els seus Desafiaments

Avanços en Igualtat de Gènere: El Vot Femení

Una de les mesures més importants en matèria d'igualtat entre dones i homes que s'adoptà durant la Segona República va ser l'aprovació del vot femení (1931), gràcies a la defensa de figures com Clara Campoamor. Les dones van poder accedir a càrrecs públics i es van promoure lleis d'igualtat en el matrimoni i el treball. Tot i això, moltes dones van seguir trobant resistències en una societat encara molt patriarcal. Aquesta avançada legislativa va ser una de les raons per les quals els sectors conservadors van veure la República com una amenaça.

El Bienni Conservador (1933-1936): Retrocessos i Tensions

La Segona República Espanyola, instaurada el 14 d'abril de 1931, va ser un règim democràtic que va substituir la monarquia d'Alfons XIII després de la victòria republicana a les eleccions municipals. Representava un projecte modernitzador i progressista que pretenia transformar l'Estat, ampliar drets i llibertats, garantir la justícia social i reconèixer la diversitat territorial. Tot i això, la seva curta durada va estar marcada per una forta polarització política i social.

Després del Bienni Reformista (1931-1933), en què es van promoure profundes reformes, va arribar una etapa de retrocés coneguda com el Bienni Conservador o Radical-Cedista. Aquest període, que s'estén del novembre de 1933 al febrer de 1936, va començar amb la victòria electoral de les dretes. El partit més votat va ser la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas), liderat per José María Gil-Robles, però el president de la República, Niceto Alcalá-Zamora, va encarregar la formació del govern a Alejandro Lerroux, líder del Partit Republicà Radical.

A partir del 1934, la CEDA va començar a entrar als governs, fet que va suposar una clara virada conservadora i una paralització o reversió de les reformes anteriors. Durant aquest bienni, moltes de les reformes socials i polítiques del període anterior van quedar frenades o desmantellades. Es van reduir els drets laborals aconseguits pels treballadors, es va dificultar l'aplicació de la reforma agrària i es van restablir privilegis de l'Església, com ara el finançament públic o el retorn de les ordres religioses. Aquest gir conservador va generar un gran malestar entre les esquerres i els sectors populars, especialment entre els sindicats obrers com la UGT i la CNT.

La Revolta d'Octubre de 1934: Astúries i Catalunya

El moment més crític d'aquest període fou l'Octubre de 1934, quan es va produir una insurrecció revolucionària, especialment intensa a Astúries i a Catalunya. A Catalunya, Lluís Companys, president de la Generalitat, va proclamar l'Estat Català dins d'una República Federal Espanyola, però el moviment fou reprimit ràpidament per l'exèrcit. A Astúries, la revolta obrera va ser especialment violenta i també va ser sufocada amb una dura repressió militar, amb nombroses víctimes i detencions. Aquest episodi va evidenciar la profunditat del conflicte social i polític.

Impacte del Bienni Conservador a les Illes Balears

A les Illes Balears, durant aquest període, es va mantenir el control polític per part de sectors conservadors, tot i que també hi hagué mostres de solidaritat amb la revolta d'Astúries i certa repressió contra sindicats i moviments d'esquerres. El clima social era tens i marcat per la divisió.

El bienni Radical-Cedista es va caracteritzar per l'estancament de les reformes, la repressió del moviment obrer i l'agudització de les tensions entre els diferents sectors socials i polítics. L'augment de la conflictivitat va desgastar el govern de Lerroux, especialment arran d'escàndols de corrupció com l'afer de l'Estraperlo, que va deteriorar la seva imatge pública. Finalment, davant l'esgotament del govern i la pressió de l'oposició, es van convocar noves eleccions per al febrer de 1936. Aquestes serien decisives per al futur del règim.