Ball Robat (Pere Quart): Anàlisi, Sinopsi i Temes Clau

Ball Robat: Sinopsi de l'Obra

Acte 1: Casa del Cugat i la Mercè

La Mercè i en Cugat són una parella casada que comença discutint per qüestions del seu matrimoni. Quan sembla que en Cugat s’adorm, la Mercè li confessa que li agrada un altre home: l’Oleguer. Però en Cugat, que en realitat no dorm, ho sent tot. Després, la Mercè se’n penedeix i li demana perdó, demanant-li un petó per fer les paus. Aquest acte revela la insatisfacció de la Mercè amb la seva relació.

Acte 2: Casa de l’Oleguer i l’Eulàlia

En Cugat visita casa del seu amic Oleguer per parlar amb ell, però només hi troba la seva dona, l’Eulàlia. L’Oleguer i l’Eulàlia són percebuts com la parella “perfecta”, amb fills exemplars i una vida estable, una perfecció que la Mercè enveja. Mentre Cugat i Eulàlia conversen, comenten com hauria pogut ser la seva vida si s’haguessin casat amb altres persones. També sorgeix el tema de la Núria, una altra dona del grup, a qui li agrada en Cugat. Durant l’escena, la Núria truca a casa de l’Eulàlia, però contesta en Cugat. Només se sent la seva part de la trucada: ell parla del discurs d’aniversari que ha de fer, però també coqueteja amb la Núria. L’Eulàlia se n’adona i li comenta que a la Núria l’atrau el seu aire d’escriptor, una mica bohemi i lliure, que fuma amb la pipa i viu la seva vida com vol.

Acte 3: Casa de l’Oriol i la Núria

En aquesta escena se sent l’altra part de la trucada: la Núria respon a les indirectes d’en Cugat. Després arriba l’Oriol, el seu marit, i discuteixen sobre el seu matrimoni i els seus problemes, revelant que tampoc són una parella completament feliç. Al final, les tres dones (la Mercè, l’Eulàlia i la Núria) es troben i parlen de les seves vides i dels seus marits. Totes coincideixen que no estan del tot satisfetes i que sempre són elles les que s’encarreguen de preparar l’aniversari. Decideixen que aquest any ho facin els homes.

Epíleg: La Festa d’Aniversari

L’escena té lloc durant la festa d’aniversari que celebren tots junts, organitzada finalment pels homes (Cugat, Oleguer i Oriol). Les parelles se seuen alternades (Mercè amb Cugat, Eulàlia amb Oleguer, Núria amb Oriol), creant situacions de tensió i mirades creuades. Durant el sopar hi ha bromes, converses sobre el passat i comentaris sobre els matrimonis. Tots reconeixen de manera subtil que tenen un «ball robat»: moments o desitjos que no han pogut viure. Tant homes com dones reconeixen que la seva vida no és com havien somiat. L’obra acaba amb un to melancòlic i reflexiu, mostrant que cadascú ha d’acceptar les seves frustracions i oportunitats perdudes.

Anàlisi i Context de l’Obra

Informació General sobre Ball Robat

Ball robat és una comèdia dramàtica escrita per Joan Oliver (Pere Quart) l’any 1954 i estrenada el 1958 a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB). Tracta sobre tres matrimonis burgesos de Barcelona que es coneixen des de joves. A través de les seves converses es veuen les frustracions, enveges i desitjos que tenen. Tot gira al voltant d’un ball d’aniversari que preparen cada any i que representa el pas del temps i el que han «perdut» amb els anys (d’aquí el títol Ball robat). L’obra barreja humor i crítica social, mostrant que darrere de la felicitat aparent hi ha buidesa i insatisfacció.

La Concepció del Teatre de Joan Oliver

Per a Joan Oliver, el teatre és paraula. El més important és el diàleg i el contingut, més que no pas l’escenografia. Volia un teatre amb qualitat lingüística, moral i humana, que fes pensar, commoure o divertir.

Temes Principals

• Pas del temps i desil·lusió.
• Felicitat inassolible: un miratge, un somni efímer.
• Crítica a la moral burgesa i a les convencions socials.
• Hipocresia i aparences.
• Amor i infidelitat com a reflex de la solitud humana.
• La paraula com a eina de poder (diàleg com a arma).

Frases Clau i Idees

• «L’home no és altra cosa que una bèstia infeliç.»
• «La felicitat, senyora, o es desitja, però mai no es té.»
• «Cada membre acaba compartint la seva solitud.»
• «Malgrat tot, som civilitzats, som amics, i la sang no arriba al riu.»

Estructura de l’Obra

L’obra es divideix en tres actes i un epíleg:

• Acte I: Mercè – Cugat – Oleguer.
• Acte II: Eulàlia – Oleguer – Cugat.
• Acte III: Núria – Oriol – Cugat.
• Epíleg: Les tres dones reflexionen sobre els seus matrimonis i acaben acceptant la rutina.

Joan Oliver (Pere Quart): Vida i Obra Dramàtica

Biografia de Joan Oliver (1899-1986)

Va néixer a Sabadell (1899) i va morir a Barcelona (1986). Poeta, dramaturg, prosista, epistològraf i traductor. Conegut com Pere Quart en poesia (perquè era el quart d’onze germans). Va estudiar Dret, però es va dedicar plenament a la literatura. Va col·laborar en diaris i revistes catalanes com La Veu de Catalunya, Mirador o Revista de Catalunya.

Fites Clau

• 1928: Publica Tragèdia a Lil·liput (sàtira sobre la burgesia).
• 1929: Presenta Gairebé un acte o Joan, Joana i Joanet.
• 1934: Comença la seva poesia amb Les decapitacions.
• 1936-1939: Durant la Guerra Civil, escriu amb crítica social i política.
• 1939: S’exilia a França i després a Xile fins al 1948.
• 1956: Guanya el premi Óssa Menor amb Terra de naufragis.
• Anys 60: Publica Vacances pagades, poesia crítica i realista.
• 1970: Rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Evolució del seu Teatre

El teatre de Joan Oliver es pot dividir en tres etapes:

Teatre de Preguerra

• Crítica sarcàstica a la societat burgesa.
• Temes col·lectius i socials.
• Reacciona contra la comèdia “bonica” (alta comèdia postnoucentista).
• Llenguatge acurat i comentaris morals.

Teatre de Guerra

• Manté la crítica, però més humana i compromesa.
• Reflecteix la pèrdua d’identitat catalana durant la guerra.

Teatre de Postguerra

• Estudia més a fons els personatges.
• Combina conflictes personals i socials.
• És un teatre de supervivència sota censura.
• Escriu Ball robat i Una drecera (La gran pietat).
• Llengua més natural i directa, influenciada pel teatre europeu.

Context Específic de Ball Robat

• Escrita el 1954, estrenada el 1958 (ADB).
• Tema principal: El pas del temps, la rutina del matrimoni i la recerca de la felicitat.
• Parteix d’una crítica al matrimoni burgès i arriba a una reflexió profunda sobre la naturalesa humana.
• Missatge: Amb els anys, totes les relacions es desgasten i les il·lusions de joventut rarament es compleixen.
• Condicions de representació: Només una vegada i amb actors amateurs.
• Censura: La versió de TVE (Bodas de cobre) fou prohibida per ser massa crítica.
• L’Agrupació Dramàtica de Barcelona era teatre no professional impulsat per la burgesia catalana.

Característiques de l’Obra

• Comèdia dramàtica amb tres triangles amorosos.
• Mostra les inquietuds morals i ètiques de la burgesia de postguerra.
• Hi ha tres espais, tres parelles i tres actes + epíleg.
• Barreja intimitat, humor i crítica social.
• Felicitat efímera: visió pessimista i realista de la vida i el matrimoni.
• Joan Oliver, «el rei de la paraula»: fa servir ironia i segones intencions.
• Ball robat és avui un clàssic del teatre català.

Personatges Principals i Secundaris

Classe social: Burgesia mitjana-alta, culta i econòmicament estable.

Personatges Secundaris

• Jovita (minyona)
• Petit (passant de l’advocat)
• Llorenç (xofer)

Les Parelles

Cugat

Escriptor, intel·lectual, lliure, alter ego de Joan Oliver.

Oleguer

Advocat, correcte, racional, representant de l’èxit social.

Oriol

Industrial, esportista, desenganyat, superficial.

Mercè

Dona insegura i poruga, buida i penedida.

Núria

Moderna, valenta, independent, la més lúcida.

Eulàlia

Equilibrada, bona mare, però frustrada com a esposa.

Espais i Temps

• Espais: Íntims (casa, menjador, terrassa) i semi públics (restaurant).
• Temps: L’acció passa en dos dies: divendres nit i dissabte.
• Cada acte representa un triangle amorós i un punt de vista diferent.

El Gènere: Comèdia Burgesa

• Es diu «comèdia» perquè tots voldrien la parella d’un altre.
• Crítica de la rutina, hipocresia i avorriment matrimonial.
• Comèdia fina i irònica, no còmica ni xabacana.
• Humor intel·ligent, «civilitzat», amb segones intencions.

Actualitat i Crítica Social

• Continua essent actual pels sentiments universals: amor, rutina, insatisfacció.
• Antiga per la visió de la dona: no treballen, depenen del marit.
• Avui, davant un matrimoni infeliç, la solució seria separar-se.
• El missatge segueix viu: la felicitat perfecta no existeix.

Opinió Personal

L’obra mostra que tots busquen el que no tenen i envegen la vida dels altres. Encara que és antiga, parla de temes molt actuals: amor, pas del temps i buidor existencial. El títol Ball robat simbolitza com la vida ens roba les il·lusions i els somnis. És una comèdia enginyosa i civilitzada, amb un humor fi i una gran profunditat humana.

Gramàtica Catalana: Complements i Pronoms Febles

Funcions Sintàctiques i Pronominalització

Subjecte (SN)

Realitza l’acció o indica característica. Sempre concorda en persona i nombre amb el verb. No va encapçalat per preposició. Ex: La Maria menja → Subjecte: La Maria.

Predicat (PV / PN)

Expressa l’acció, fet o característica del subjecte. Nucli = verb (concordança). Tipus:

• Nominal: ser, estar, semblar → té atribut. Ex: El noi és alegre → predicat nominal.
• Verbal: transitius, intransitius, pronominals, impersonals. Ex: Portaré la motxilla → predicat verbal.

CD (Complement Directe) – Què?

Objecte sobre el qual recau l’acció (verb transitiu). Passa a subjecte pacient en passiva. Pronoms: el, la, els, les (definit); en (indefinit); ho (neutre). Ex: Portaré la motxilla → La portaré.

CI (Complement Indirecte) – A qui?

Destinatari/beneficiari de l’acció. Introduït per A / PER A. Pronoms: li (singular), els / -los (plural). Ex: Donaré el llibre a l’Anna → Li donaré el llibre.

CRV (Complement de Règim Verbal) – Prep. del verb

Complement exigit pel verb. No suprimible. Pronoms: EN (si prep. = de), HI (altres preposicions). Ex: Confia en els amics → Hi confia.

CAtr (Complement Atribut)

Només amb verbs copulatius (ser, estar, semblar). Concorda amb el subjecte. Pronoms: ho (adjectiu/substantivat), el/la/els/les (SN definit), en (duplicació amb èmfasi). Ex: La Maria està furiosa → La Maria ho està.

CPred (Complement Predicatiu) – Com?

Amb verb predicatiu o quasiatributiu. Concorda amb verb i nom/CD. Pronom: hi. Ex: M’he quedat molt preocupat → M’hi he quedat.

CC (Complement Circumstancial) – On? Quan? Com?

Funció adverbial. Opcional. Pronoms: hi / en. Ex: Va a Mallorca → Hi va; Ve de Mallorca → En ve.

Substitució Ràpida de Pronoms Febles

• CD definit → el, la, els, les
• CD indefinit → en
• CD neutre → ho
• CI singular → li
• CI plural → els / -los
• CRV prep. “de” → en
• CRV altres preps. → hi
• CAtr → ho / el/la/els/les / en (èmfasi)
• CPred → hi
• CC → hi / en

Combinació de Pronoms Febles

Ordre Bàsic

L’ordre bàsic és CI + CD (excepte en casos especials).

• Em donarà el llibre → Me’l donarà.
• T’ha donat la clau → Te l’ha donat.
• Ens van donar les culleres → Ens les van donar.

Casos Especials

• Pronom «es» (reflexiu/recíproc): CI = es → CD sempre darrere. Ex: Es fa la clenxa → Se la fa. Es fan petons → Se’n fan molts.
• CI 3a persona plural «els»: Sempre CI + CD. Ex: Els la confessarem, Els en farem, Els ho tornaran. (Nota: Mai Els hi).
• CI 3a persona singular «li» + CD: La combinació és CD + CI (l’hi, la hi, els hi, les hi). Ex: Llegia el poema a ma mare → L’hi llegia. Porta la taula al fill → La hi porta.
• Només CI: Pronom simple (li, els, m’, t’, s’…). Ex: Li donaràs l’esborrador.
• CI + CD/CC: Combinació (l’hi, els hi, m’hi, t’hi…). Ex: Ella els hi portarà a l’hort.

Posició i Formes dels Pronoms

Davant del Verb (Formes Plenes/Elidides)

• Verb que comença amb consonant: em, et, es.
• Verb que comença amb vocal: m’, t’, s’.

Darrere del Verb (Formes Reforçades/Reduïdes)

• Verb que acaba en consonant o semivocal: -me, -te, -se.
• Verb que acaba en vocal: ’m, ’t, ’s.

Doble Pronom Especial (CD 1a/2a persona + CI 3a)

Si el CD és de 1a o 2a persona i el CI és de 3a, s’utilitza HI per al CI. Ex: Em va presentar als sogres → M’hi va presentar. Ens recomanaran als consellers → Ens hi recomanaran.

Col·locació amb Verbs

• Davant del verb (normal): Me’n va, Se l’emprova.
• Darrere del verb: Imperatiu, infinitiu, gerundi. Ex: Recorda-m’ho, Trobant-ne.
• Perifràstiques: Pot anar davant o darrere. Ex: Me’n vaig anar / Vaig anar-me’n.

Apòstrof

• Apostrofar a la dreta: Me’l, Se’n.
• Mai s’apostrofen: us, li, hi, ho, les, se us.

Vocabulari Temàtic: El Gust

• paladar, saboritzant, assaborir, degustació, deliciós, enòleg, gustatiu, insípid, saborós, tastador, tastar, tatxar, àcid, amargant, amargar, edulcorat, fat, llepafils, regust, salat, sibarita, tastaolletes, tenir gust de.