Baldiri Reixac i la Pedagogia Il·lustrada

Barroc i Il·lustració: Context Històric

El Barroc: Una Època de Contrastos

El Barroc és el corrent cultural i artístic que succeeix el Renaixement. Representa una visió oposada, una mena de "l'altra cara de la moneda".

Característiques principals:

• Substitució de l'admiració pels clàssics i l'optimisme per l'artifici i la desmesura, amb una visió pessimista de la vida.
• Temes com la fugacitat del temps, la fortuna i l'atzar es transformen en art.
• La bellesa i l'harmonia deixen pas a la brutícia i la lletgesa com a valors estètics.
• Ús freqüent de figures de contrast en les arts.
• El llatí perd protagonisme com a llengua d'ensenyament.

La Il·lustració: El Segle de les Llums

La Il·lustració és el període històric posterior al Barroc, on la raó es converteix en l'element clau per escombrar l'obscuritat i el desengany de l'època barroca. El segle XVIII és conegut com el "segle de les llums", amb la raó com a metàfora de la llum que il·lumina allò que abans estava en tenebres.

Característiques principals:

• Normalització de l'ús i aplicació del mètode matemàtic basat en la raó.
• La creença que l'ésser humà està destinat a ser feliç, tant individualment com col·lectivament.
• Reivindicació dels drets naturals de l'ésser humà, amb la llibertat com a dret fonamental.
• Voluntat de recuperar i organitzar racionalment tot el coneixement de la Humanitat per fer-lo accessible a tothom.

Baldiri Reixac: Un Referent Pedagògic

Vida i Context

Baldiri Reixac (Bell-lloc d'Aro, 1703 - Ollers, 1781) fou un pedagog i religiós. Fill d'una família de pagesos benestants, va rebre una àmplia formació cultural i va estudiar al Seminari de Girona juntament amb tres dels seus germans. Als vint-i-set anys, va ser nomenat rector de la parròquia de Sant Martí d'Ollers, càrrec que va ocupar fins a la seva mort. Coneixedor de cinc llengües, la seva preocupació per l'educació el va portar a treballar per fer més accessibles els coneixements als infants, tant als nobles com als pagesos, i a conscienciar els pares sobre la importància de l'educació dels fills. Un dels seus models pedagògics va ser Charles Rollin, rector de la Universitat de París.

Reixac va proposar tècniques i mètodes concrets per a un ensenyament estructurat i lògic, específicament adaptat als infants. Aquesta especificitat és rellevant, ja que molts manuals de l'època s'enfocaven en l'educació d'adults, com és el cas de les obres de Charles Rollin.

"Instruccions per a l'ensenyança de minyons"

L'obra més emblemàtica de Baldiri Reixac, publicada el 1749, és Instruccions per a l'ensenyança de minyons. Aquesta obra és una eina de consulta que inclou una enciclopèdia, un diccionari, gramàtiques, un tractat de pedagogia i un manual d'instruccions sobre temes variats. Reixac hi defensa, amb arguments sòlids, la necessitat de transmetre els coneixements seguint estratègies adequades i una organització del contingut ben definida. El text era útil tant per als infants i les seves famílies com, especialment, per a altres rectors i mestres dedicats a l'ensenyament. Aquest tipus d'obres eren molt comunes durant el segle de la Il·lustració.

L'Aprenentatge de les Llengües segons Reixac

Reixac insisteix en la necessitat d'educar els infants en la seva llengua materna, el català, i no en llatí. Aquesta reivindicació, similar a la de Joan Lluís Vives, no implicava menysprear l'aprenentatge d'altres llengües, sinó defensar un ordre lògic en el seu aprenentatge, lligat a l'ús:

1. Català: la llengua que els infants han de conèixer millor, l'idioma de la pàtria, utilitzat en l'àmbit familiar i escolar. Reixac destaca la facilitat dels catalanoparlants per aprendre altres idiomes.
2. Llatí: la llengua de l'Església i de l'alta cultura.
3. Castellà: la llengua oficial del regne d'Espanya, utilitzada en audiències i judicis.
4. Francès: la llengua de cultura del segle XVIII, ja que el neoclassicisme i la Il·lustració tenen el seu origen i els seus màxims exponents a França. A més, permet expressar-se amb claredat i concisió.
5. Italià: la llengua de Roma, la ciutat del Pontífex, important per a aquells que volguessin seguir la carrera eclesiàstica.

El rector d'Ollers subratlla la importància d'accedir a les obres en la seva llengua original, sense passar per la traducció.