Bacteris i Virus: Estructura, Funcions i Transferència Genètica

Micròmetre: (µm) Nanòmetre: (nm)

Angstrom: (Å)

Augments:

Bacteris:

Soques: nova "espècie" en el sector dels bacteris.

Tipus: Bacils (forma de bastó), Cocs (esfèric), Vibrions (coma ortogràfica) i Espirils (forma de bastó enrotllat).

Estructura bacteriana: Càpsula bacteriana (no tots la tenen), Paret bacteriana, Membrana plasmàtica, Citoplasma i el DNA bacterià.

Membrana plasmàtica: Doble capa lipídica que envolta el citoplasma. Les funcions són similars a les de la cèl·lula eucariota. A més, té aquestes funcions: dirigir la replicació de l'ADN per mitjà de la DNA-polimerasa, fer la respiració bacteriana gràcies a les ATP-sintetases, fer la fotosíntesi en els bacteris fotosintètics i dur a terme la fixació del nitrogen per mitjà de la nitrogenasa.

La membrana plasmàtica bacteriana presenta uns plegaments anomenats mesosomes.

Ribosomes: els dels procariotes són els 70S. Estan formats per RNA i proteïnes. Eucariotes 80S. Formen cadenes anomenades poliribosomes.

Cromosoma bacterià: els bacteris tenen un únic cromosoma de DNA de doble cadena i circular, situat en la zona central de la cèl·lula (nucleoide). Està altament enrotllat sobre si mateix. Alguns bacteris presenten, a més del cromosoma, fragments de DNA circulars i independents més petits que el cromosoma, anomenats plasmidis. Aquests tenen capacitat de replicació autònoma. Els episomes són un tipus de plasmidis capaços d'integrar-se en el cromosoma bacterià.

Estructures de moviment:

Flagel: estructura que permet la mobilitat als bacteris i que està feta d'una proteïna anomenada flagelina. Els bacteris sense flagel s'anomenen àtrics. La zona basal (cos basal i el colze) i el filament (format per flagelina).

Pèls: estructures allargades i buides que els bacteris fan servir per adherir-se a diverses superfícies. Formats d'una proteïna anomenada pilina. Hi ha dos tipus de pèls: pèls de conjugació i pèls d'adherència.

Pèls de conjugació: els presenten aquells bacteris que tenen plasmidis que poden ser transferits a altres bacteris i serveixen perquè dos bacteris intercanviïn material genètic.

Pèls d'adherència: curts i nombrosos, fins a 200 per cèl·lula, i els bacteris els utilitzen per adherir-se a moltes superfícies.

Fisiologia bacteriana: energia per fer funcions vitals (3) = fer vida.

Funcions de nutrició, funcions de relació (la resposta de moviment davant fonts lluminoses = fototactisme, la resposta de moviment davant substàncies químiques = quimiotactisme) i funcions de reproducció (els bacteris es reprodueixen per reproducció asexual per bipartició, a la qual precedeix la duplicació del DNA i la separació de les dues molècules obtingudes. Els bacteris fills són idèntics genèticament, per la qual cosa les colònies de bacteris estan formades per individus clònics).

Esporulació: no tots els bacteris poden fer espores. Són formes de resistència en les quals el bacteri redueix de forma dràstica el seu metabolisme i protegeix el seu DNA amb una coberta. Aquestes estructures permeten als bacteris sobreviure molt de temps en condicions adverses del medi.

Mecanismes de transferència genètica horitzontal: no és sexe perquè aquests mecanismes no estan vinculats amb la reproducció. Els mecanismes de transferència horitzontal de gens són una font de variabilitat genètica.

La conjugació: procés mitjançant el qual un bacteri donador transmet DNA a un bacteri receptor mitjançant un pèl de conjugació. Els bacteris donadors tenen, a més del DNA, uns plasmidis que poden ser els plasmidis F i els episomes.

La transducció: un virus introdueix material genètic de l'últim bacteri que ha parasitat en un bacteri receptor.

La transformació: quan un bacteri introdueix en el seu interior DNA del medi exterior, generalment procedent de la lisi d'altres bacteris.

Arqueobacteris: mereixen tenir un domini propi, ja que els seus RNA ribosòmics són molt diferents dels bacteris i dels eucariotes.

Estructura: Genoma víric, la càpsida (capa proteica que envolta el genoma víric, formada per la unió de proteïnes estructurals anomenades capsòmers) i l'embolcall membranós (no en tots els virus).

Tipus de càpsida: esfèrica o icosaèdrica, helicoïdal, complexa i (càpsida amb embolcall).

Cicles vírics: cicle lític i cicle lisogènic.

Cicle lític:

Cicle lisogènic: aquest cicle comparteix les fases inicials amb el lític. Els virus amb aquest cicle, en infectar una cèl·lula, no la destrueixen sinó que fan que el seu DNA s’integri en el de la cèl·lula hoste. Els virus d’aquests tipus s’anomenen atenuats o profags i la cèl·lula receptora lisogènica. El DNA del profag pot viure de forma latent durant moltes generacions dintre l’hoste, fins que algun estímul indueixi la separació del DNA del profag del de l’hoste. Quan això passa, s’inicia un cicle lític normal des de la fase d’eclipsi.