L'avortament, l'eutanàsia i la discriminació positiva

L'avortament

- Què és l'avortament? És la interrupció i finalització prematura de l'embaràs, abans de que el fetus pugui sobreviure fora de l'úter.

- Com està regulat l'avortament voluntari a Espanya? És completament lliure dins de les primeres 14 setmanes. Entre la setmana 14 i 22 està permès si un metge acredita que el fetus té malformacions o alguna malaltia o si l'embarassada està malalta i la seva vida corre perill. A partir de la setmana 22 només es pot realitzar si el fetus pateix alguna malaltia que no li permetrà viure després del naixement.

- Arguments a favor: "dret al propi cos" i "preparació".

Dret al propi cos. Cadascú és propietari del seu cos i dels seus actes. Per tant, de la mateixa manera que ningú ens pot dir què fer o què menjar, tampoc podria obligar a una dona a ser mare en contra de la seva voluntat ni a tenir dins seu un cos que no vol tenir.

Preparació. Ser mare és una responsabilitat molt gran i cal estar preparat a molts nivells: cal tenir estabilitat emocional, maduresa, capacitat econòmica, recolzament familiar... Per això, alguna argumenten que només han de venir al món aquells nens que realment són desitjats i si la mare està en una situació adequada per poder-lo cuidar i mantenir.

- Arguments en contra: "hi ha una altra vida implicada", "discriminació per discapacitat" i "alternativa de l'adopció".

• Està implicada la vida d'una altra persona: el fetus. Altres consideren que és cert que tots tenim dret al nostre cos, però l'avortament no només implica a l'embarassada, també hi ha un altre ésser viu. Per tant, si l'assassinat no està permès, tampoc ho ha d'estar l'avortament. Els que estan a favor de l'avortament responen que durant les primeres setmanes encara no és una persona, no té capacitat de sentir, ni de pensar, ni de viure per si mateix.

• Discriminació per discapacitat. En alguns casos, està permès l'avortament per malaltia o discapacitat.

• Hi ha alternatives, com ara donar el nen en adopció.

L'eutanàsia

- Què és l'eutanàsia? La paraula eutanàsia ve del grec i etimològicament significa "la bona mort".

Consisteix en el dret a morir quan una persona pateix una malaltia o lesió que no té cura i a més li provoca greus dolors o una gran incapacitat per dur una vida autònoma. També es pot donar en casos on la persona està en estat vegetatiu.

- Quines persones la poden demanar?

Les persones que pateixen per una malaltia o lesió que no té cura.

- Arguments a favor: "llibertat" i "vida digna".

Llibertat. Si cadascú és lliure i pot prendre els decisions que vulgui sempre que no faci mal a una altra persona, perquè no és així en el cas de voler deixar de viure en una situació de gran patiment

Si el suïcidi no és delicte, per què si ho és que una persona ajudi a morir a una altra si ho demana de forma lliure i conscient?

La vida digna. La tecnologia i la medicina han de servir per fer que les persones visquin més anys, però també perquè tinguin una bona qualitat de vida.

No només importa viure, importa que la vida sigui digna, és a dir, una vida que valgui la pena ser viscuda.

- Arguments en contra: "focus en les cures pal·liatives" i "perill d'una 'cultura de la mort'"

S'ha de posar el focus en les cures pal·liatives i no en la mort. Els que estan en contra de l'eutanàsia diuen que el que cal fer cuidar i acompanyar al malalt, no agafar el camí fàcil eliminar a la persona com si fos una càrrega que fa nosa.

Cura pal·liativa: cuidar d'una persona que té una malaltia incurable per fer que pateixi el mínim possible.

Es pot crear una "cultura de la mort". Si l'eutanàsia és legal, podria arribar a canviar la nostra mentalitat, podria arribar a estar ben vist que quan una persona és una càrrega per una altra perquè necessita assistència es considerés que el que millor que pot fer es morir, tot i que el malalt podria voler seguir vivint.

La discriminació positiva

- Què és la discriminació? La discriminació és infravalorar a una persona pel fet de tenir alguna característica considerada inferior i, conseqüentment, tractar-la pitjor.

La discriminació por ser per raons de gènere, raça, discapacitat...

- Què és la discriminació positiva? Són accions adreçades a reduir pràctiques de discriminació en contra de col·lectius exclosos i marginats.

- L'acomiadament per maternitat i la discriminació positiva.

Quan una dona es queda embarassada l'empresa sap que en un temps haurà d'agafar

la baixa per maternitat. Com que buscar un substitut adequat, formar-lo perquè aprengui a fer

la feina igual que la seva substituta, o simplement pel problema que suposa canviar

constantment de personal, algunes empreses decideixen no contractar dones o a fer-les fora

quan estan embarassades.

- L'escletxa salarial i la discriminació positiva.

Un exemple típic és el de l'escletxa salarial, és a dir, la diferència del que cobra una

dona i un home per realitzar la mateixa feina.

- El sostre de vidre i la discriminació positiva.

Moltes dones aconsegueixen estudiar, millorar la seva formació i tenir més mèrits

professionals, però arriba un moment en que no aconsegueixen avançar més, hi ha un sostre, que és invisible, que no les permet seguir escalant a càrrecs directius on hi ha una gran majoria d'homes. Això significa que hi ha un tracte desigual en la distribució de la feina.

- Els discapacitats i la discriminació positiva.

Estem veient el concepte de discriminació positiva principalment pel que fa a la

discriminació de gènere, però també s'aplica a altres col·lectius vulnerables, com podria ser el

dels discapacitats, que per les seves característiques tenen moltes dificultats per trobar una

feina. En aquest cas, la discriminació positiva podria ser donar ajuts econòmics a les empreses que contracten a discapacitats. Hi ha una discriminació perquè s'afavoreix que es contractin aquest tipus de persones, però és positiva perquè serveix per ajudar a algú que d'una altra manera no tindria les mateixes oportunitats.

- Què és l'establiment de quotes?

Consisteix en l'assignació de punts als diferents èxits en matèria comercial.

- L'establiment de quotes serveix per crear referents i trencar prejudicis. Relació amb l'efecte Pigmalió.

Per exemple, si ets dona i no veus a cap dona en un lloc de poder o responsabilitat, és més fàcil que ni et plantegis intentar arribar-hi, interioritzaràs que no és el teu lloc. En canvi, si per llei hi ha un percentatge de dones que estan en aquests llocs importants, aquesta falta d'expectatives es trenca. De la mateixa manera, si es veu una dona en un lloc de poder quan normalment no hi són, és més fàcil pensar que en el fons no està qualificada. Per contra, si es fa que per llei hagin d'ocupar aquest tipus de càrrecs, és més probable que aquest tipus de prejudicis desapareguin.

Ètica i tecnologia

- Què és la tecnologia?

És la suma de tècniques, habilitats, mètodes i processos utilitzats en la producció de béns o serveis o en l'èxit d'objectius, com ara la recerca científica.

- Per què serveix?

Serveix per ajudar l'home a resoldre problemes de forma eficient i veloç.

- La tecnologia ens allibera del treball o ens esclavitza?

La tecnologia ens allibera del treball, quan l'home primitiu havia de treballar tot el dia per aconseguir tot el que necessitava. A la Revolució Industrial molts filòsofs van quedar meravellats amb la tecnologia van pensar que en el futur les màquines treballarien per nosaltres i no ens caldria treballar, i podrien dedicar la nostra vida a l'oci. Pero realment, els treballs són menys durs, però les hores de feina no han disminuït significativament. Perquè com que podem satisfer més facilment les nostres necessitats, també tenim nous desitjos i hem de treballar més per aconseguir-los. És a dir que la tecnología també ens esclavitza.

Ètica i felicitat

- La tecnologia segons Jacques Ellul:

Considera que ja no som els humans els que dominem la tecnologia, és ella la que ens domina a nosaltres.

Ens domina perquè ens crea necessitats que no teníem i potser seríem més feliços amb una vida més senzilla amb menys tecnologia.

Hem oblidat que la tecnologia ens ha de servir a un objectiu, que no és un fi en sí mateixa. Abans d'inventar res caldria tenir clar què és el que volem aconseguir amb aquesta innovació i valorar si realment ens val la pena.

- Epicur i la felicitat

Per Epicur, per ser feliços hem de satisfer els nostres desitjos.

Hi ha desitjos que realment ens porten felicitat i altres que ens fan la vida més complicada i ens acaben portant patiment. Per tant, uns ens portarien a la felicitat i altres a la infelicitat.

Estableix tres tipus de desitjos:

- Naturals i necessaris: satisfer les necessitats bàsiques (menjar, beure, no passar fred... totes les necessitats biològiques). Ens fan feliços, ja que si no els satisfem sentirem dolor.

- Naturals però no necessaris: satisfer les necessitats anteriors de manera més elaborada. Per exemple, menjar un plat que t'agrada en lloc de menjar un simple tros de pa. Ens poden ajudar a ser feliços si són moderats.

- Ni naturals ni necessaris: són els que ens hem inventat socialment, però realment ens provoquen més penes que alegries. Per ser feliços hem d'eliminar aquests desitjos.